L’esport femení continua la seva evolució cap a la igualtat

L’esport femení es troba en auge, ja que cada vegada més noies decideixen formar part d’un equip de futbol, bàsquet i, en el cas de la ciutat de Reus, hoquei. Uns esports que fins fa pocs anys han estat marcats per la presència masculina, però que amb el pas del temps han anat evolucionant cap a la creació d’equips femenins.

Dones i responsables que viuen el seu dia a dia practicant i respirant aquests esports expliquen que encara no s’ha aconseguit la igualtat perquè per dur a terme aquesta evolució es necessita temps. “Crec que s’està intentant exagerar l’evolució que realment hi ha amb l’objectiu d’igualar el futbol femení i masculí com més aviat millor i crec que això és perjudicial”, explica el president de la Fundació Futbol Base Reus, Xavi Guix. “Igual que el futbol masculí ha tingut la seva evolució durant un segle, el futbol femení no s’ha de forçar”, afegeix.

La jugadora de la Fundació, Cristina Becerra, creu que “és un problema comparar el futbol femení amb el masculí, ja que són dues maneres de jugar completament diferents, sobretot físicament, i planteja públics diferents”.

En altres esports, com el bàsquet, sembla que la situació està més equiparada entre jugadors i jugadores en el Camp de Tarragona.  No obstant això, algunes esportistes remarquen la desigualtat a les banquetes. 

“Penso que en relació amb homes i dones, sempre hi ha hagut el mateix nombre d’entrenadors, però la diferència és que la majoria de les dones acostumen a entrenar a equips de categories inferiors, mentre que els homes entrenen a equips d’àmbit català”, assegura l'entrenadora del TGN Bàsquet, Irene Urbistondo, qui apunta: “Pel que fa a les jugadores, sempre m’he sentit igual que un noi i no he tingut cap diferència, ni cap comentari negatiu cap a mi”.

De fet, la basquetbolista reusenca, Paula Garrido, que actualment milita a les files del Constantí, explica que en el seu anterior club, el Reus Deportiu, hi havia més jugadores federades que nois.

En aquest mateix club, el Reus Deportiu, també compten amb altres esports de renom a la ciutat com és l’hoquei on intenten que el primer equip femení, que milita a la Nacional Catalana, estigui en les mateixes condicions que l’equip masculí que es troba en la mateixa categoria. 

Pel que fa a l’hoquei de Reus, les nenes petites no compten amb cap equip femení i, per tant, han de començar a jugar amb nens, fet que des del club no veuen amb mals ulls. “Hi ha un error de concepte, en el fet que les nenes petites han de jugar amb nenes, quan en realitat haurien de jugar barrejats”, assegura l’entrenador del primer equip femení, Nori Boada. La mateixa opinió resideix tant en el futbol com el bàsquet. “Actualment, amb 8 o 9 anys ja tens els nens i nenes separats, fet amb el qual no acabo d’estar d’acord, ja que practiquen el mateix esport i sembla que els estiguis diferenciant”, comenta Urbistondo. L'entrenadora del TGN Bàsquet considera que "es podria seguir amb equips mixtos fins que hi hagués la diferència física que es comença a veure a finals de primària”. 

Tot i això, cada vegada hi ha un major nombre d’equips femenins per a nenes més petites. “Quan era petita, jugar amb noies era impossible; ara hi ha moltes més oportunitats i poden competir amb nenes de la seva edat”, explica Becerra.

De fet, en el bàsquet hi ha clubs que compten amb més equips femenins que masculins. Concretament, en el cas del TGN, club amb l’equip femení en una categoria més alta de la província, té 42 equips i més del 60% són femenins. “Això no acostuma a ser així en altres clubs, però l’aposta ferma del primer equip ha creat referents en les nenes i famílies que atrau a les jugadores a seguir jugant i no deixar el bàsquet”, afirma Urbistondo. 

Tot i aquesta aposta ferma que estan fent els clubs com el TGN en el cas del bàsquet o la Fundació Futbol Base Reus, les jugadores creuen que la clau de l’evolució passa en tenir referents “visibles i palpables”, així ho explica Garrido: “Cada vegada s’escolten més noms de jugadores professionals i equips femenins, el que ajuda les noies a tenir referents, però s’haurien de poder veure més partits”.

Tots estan d’acord en el fet que la salut de l’esport femení de Reus i de la província és positiva, però encara queda un llarg camí per recórrer fins a aconseguir la desitjada igualtat entre homes i dones.