Cookie control
Divendres, 15 de Novembre de 2019

La paraula 'justícia'

07 de Març de 2014, per Xavier Guarque

¿Quina justícia és la que pot legislar lleis per sancionar i multar dormir al carrer, remenar a la brossa, o encorsetar les manifestacions ciutadanes, o cremar segons quina bandera, i pot permetre que ‘presumptes’ delictes, més que provats, passin de passada pels jutjats, s'allarguin incomprensiblement en el temps, o acabin com una pel·lícula de riure?

Ja resulta massa normal veure imatges de certs personatges, fins ara intocables i respectats pel seu poder, entrant i sortint de les estances judicials però que sembla que no s'encerta amb la fórmula d'acusació que acabi on els seus delictes, en un cas normal, portarien.

Sembla que, a més grossa més garanties hi ha per gaudir, no ja del dret a la ‘presumpció d'innocència’, si no de les argúcies per despistar i desviar l'atenció.  També es cert que, a manera que la malifeta adquireix volum, necessita de més i més encobridors, còmplices i implicats.  Pot ser per això, casos com ‘Blesa’, o els ‘Gurtel’, ‘Camps’, ‘Barcenas’, poden esquitxar de ple els  poders fàctics o, fins i tot, arribar a comprometre a bona part de la cúpula d'un partit polític, contra els que hi ha una feinada poder demostrar el que s’ha demostrat.

Els cercles d'auto-protecció s'encarreguen de barrejar amb fullaraca el que és sabut, o el per saber i, si desprès d'això convé, s'emporta pel davant fins i tot a jutges que descobreixen indicis o evidències i gosen furgar més del compte a la nafra, apartant-los de les seves funcions -cas Garzón-, en vies del mateix -cas Silva-, i a veure com aguanta la mateixa situació Castro -encara que aquest i el seu cas serveixi per despistar esporàdicament la atenció del verdaderament vergonyós- o directors de diaris que, encara que sigui per un cop de màrqueting, van destapar l'ampolla.

Mai m'he explicat com als clubs de futbol (dic de futbol perquè és on te més volum el fet), desprès de la  gestió d'una junta que ha endeutat un club en excés (fet ben comú) no se'ls demana responsabilitats als responsables, i poden marxar tranquil•lament deixant ‘el mort’ a la nova junta elegida.

La reflexió val igualment pels responsables de les obres que s'han anat construint, amb els diners/impostos de tots, inacabades o sense servei. Se'ls hi hauria de demanar explicacions de en base a quins estudis es van decidir i concedir, com i quins rendiments preveien, com es va calcular la seva amortització, com s'havia conclòs l'oportunitat estratègica, i sobre tot, quina era la necessitat objectiva i real.

La paraula ‘justícia’ ha de ser suficient per fer pensar dues vegades, perquè tothom vegi com poden anar les coses quan no s'actua amb correcció, i ho hauria de ser en grau superlatiu quan es tracta, no d'una mala gestió que pot estar condicionada per infinitat de factors, si no del mal ús dels diners dels demés, dels contribuents, dels socis, què és de que estem parlant en tots els casos ressenyats.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics