Quin missatge cal llençar a la ciutadania, davant de l'actuació que pugui adoptar el Tribunal Constitucional?
Que l’important és que nosaltres ja sabem què farem. El que faci el Tribunal Constitucional i el govern espanyol ho podem suposar, però ens importa poc. Tot el procés depèn, única i exclusivament de la voluntat i perseverança que tinguem.
Passi el que passi aquest dimarts, confia que el govern de Catalunya continuarà apostant pel nou 9-N?
Volem confiar que sí. Els sindicats, les patronals i les entitats presents al Pacte Nacional pel Dret a Decidir ja han demanat al govern que no s’aturi. El poble està determinat. Estem fent una campanya molt esperançadora i hi ha molta gent que ens diu que votaran pel seu avi que no hi és i pel futur del seu fill. Tota aquesta gent ens diu: “escolti, ja podeu fer el que vulgueu, que nosaltres i diumenge hi serem”.
No creu que la organització del nou 9N ha estat improvisada? O arribats ja a aquest punt, la consulta va per si sola?
Estem a cinc dies del nou 9N, quan passi ja tindrem temps de veure què s’ha fet malament i que no. Ara el que hem de dir és que tothom vagi a votar, que es convidi als joves d’entre 16 i 8 anys, que alguns no ho saben, també als estrangers, i que s’acompanyi a tothom que no tingui Internet perquè es baixi la papereta i sapigui on ha d’anar a votar. És evident que és una votació que té més dificultats que altres, però ja estem acostumats a pujar rocs amunt. Els pujarem i guanyarem.
Perquè la gent ha d’anar a votar ‘Sí-Sí’, per un acte simbòlic, un acte de país?
Perquè encara que ens posin moltes dificultats, diumenge hi serem tots, i com que hi serem, superarem el descrèdit sobre el poble català quan expressa la seva opinió. Donarem un missatge molt clar, que cada vegada hi ha més gent que està convençuda que l’Esta espanyol és un govern no legítim, que no es preocupa per la nostra opinió, que no defensa els nostres interessos. Anem a fer un nou estat, un nou país, que neix, directament del vot. Un país més democràtic des del moment zero.
A partir del 9N, s’albiren unes eleccions plebiscitàries. Però abans s’han d’aprovar uns pressupostos?
El debat dels pressupostos és de poca importància. El total de la despesa del pressupost el decideix el ministre Montoro i ell ja ha decidit que hi haurà 4.000 milions menys, el que vol dir els sis hospitals més grans de Catalunya, tots els Mossos d’Esquadra i els Bombers, i encara faltaria... Aquest pressupost no el podem assumir, quan Catalunya paga més impostos i tira del carro. Se’ns ha dit que el 9N no serà un mandat democràtic reconegut i que haurem de buscar un altre que sí que ho sigui. La no independència és excessivament costosa en termes de benestar o de lluita contra l’atur. Catalunya necessita obrir el seu camí, gestionar els seus propis recursos.
Què li diria a la gent que vol un canvi també a Espanya i que sentimentalment no està a favor de la independència?
No és un debat de sentiments o d’identitats personals. Evidentment, hi ha molts catalans que senten en una major o menor mesura un cert vincle emocional amb Espanya. Però el debat és sobre quin govern volem aquí. Nosaltres ens trobarem amb Espanya a Europa, som partidaris d’una Europa forta i unida, però també que els governs responguin als interessos dels ciutadans i ja fa massa temps que els del PP i els del PSOE governen per les elits, per unes minories, pel capitalisme del BOE. No ho fan per la gent a l’atur, els pensionistes o les petites i mitjanes empreses.
Després del 9N, s’han de fer eleccions plebiscitàries, però abans de les municipals?
Nosaltres no diem que són plebiscitàries, simplement, són unes eleccions i d’allà ha de sortir un mandat democràtic, un programa electoral que d’una forma destacada aposti per fer la independència. Intentarem anar tots junts, per assolir l’objectiu. I la independència s’ha de fer des de la perspectiva de les esquerres i la regeneració democràtica. Pensem que les eleccions han de ser abans de tres mesos. Òmnium i la ANC ja li han dit al govern que estaran al costat del nou 9N, però que com el propi govern ha dit que no serà un mandat democràtic, hem d’aconseguir un altre que no se’n vagi molt més enllà en el temps.
A nivell municipal, ERC està fora del consistori després de governar amb el PSC i ICV-EUiA. Quines són les seves aspiracions?
No posaré una xifra concreta, perquè això correspon als companys de Reus, però sí que puc dir que s’està fent una feina de carrer, un treball molt bo del candidat, l’Àlfred Pitarch, que està amb la gent amb projectes i esperances. Estic convençut que farem un gran resultat. ERC està demostrant que és un partit que escolta la gent. I la gent no només s’està plantejant la necessitat de decidir com a país o fer un gir a l’esquerra, sinó també un gir cap a la regeneració democràtica, una participació més propera al ciutadà i un govern que tingui les mans netes. ERC està fermament compromesa amb tot això.
Està a favor que es facin coalicions a nivell municipal? Aquí a Reus hi ha una plataforma ciutadana que així ho demana.
El nostre és un partit democràtic i la decisió de cada municipi la pren la gent de cada municipi. Des de la direcció no ens posarem amb les coalicions que s’hagin de fer a Reus, Tarragona, Salou o el Vendrell. Dit això, és evident que ERC està assumint un rol diferent del que havia tingut els darrers vint anys. Som el primer partit de l’esquerra, estem liderant un projecte de país progressista, un país per la regeneració democràtica. El partit està obert a col·laborar en termes genèrics, i en termes concrets, ja ho decidirà cada territori. Estem a favor d’una política propera a la gent, austera i honesta, a favor de tenir càrrecs públics compromesos amb l’esquerra, la regeneració democràtica i l’alliberament nacional.
Quina opinió li mereix l’alcaldable Àlfred Pitarch i la campanya que està portant a terme?
L’Àlfred té absolutament tot el nostre suport i confiança a nivell de partit. Veiem amb molt d’optimisme i il·lusió la feina a Reus, una de les ciutats més importants de Catalunya, i estem segurs que tornarem a entrar a l’Ajuntament amb força, especialment, perquè es treballa a prop de la gent.
Per acabar, què li sembla el pacte entre CiU i PP a nivell municipal?
És allò que els ciutadans demanen que no sigui la política. La gent té dret a expressar en les eleccions cap a on volen que vagi la ciutat i amb quines idees s’ha de governar... resulta que dos partits que tothom sap que estan enfrontats en l’àmbit nacional i estatal, es posen d’acord en aprimar els serveis públics, en fer polítiques menys socials i opaques, en estar més lluny de la ciutadania. CiU s’equivoca molt allà on governa amb el PP, crec que no és el moment perquè els populars estan negant la democràcia al nostre poble i estan molt esquitxats per la corrupció. També passa en el cas de CiU, però és que allò del PP és sistèmic, un partit que fa les llistes de forma vertical, d’amunt cap avall. Nosaltres no governarem amb el PP, almenys en cap ciutat important, en pobles més menuts les persones poden ser diferents i aquestes coses també passen.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics