Una prevenció més intensiva de la diabetis estalvia força recursos al sistema sanitari

La diabetis tipus 2 afecta al 14% de la població general i a la meitat dels majors de 65 anys. A més, consumeix el 15% dels recursos sanitaris. Amb aquestes dades, "resulta lògic que investiguem per trobar mesures, basades en l'estil de vida de les persones, que són eficaces en retardar fins a 5 anys la malaltia, o fins i tot, que aquesta no incideixi". Són paraules del doctor Bernardo Costa, de l'IDIAP Jordi Gol i un dels líders de l'estudi Cost-efectivitat de la intervenció sobre l'etil de vida per a prevenir la diabetis tipus 2.

Durant quatre anys, els professionals d'infermeria de diversos Centres d'Atenció Primària de Catalunya, també de Reus, han realitzat "una intervenció sanitària intensiva respecte a una sèrie de tòpics importants per a la prevenció de la malaltia", segons comenta Costa. Els 552 participants tenien risc de patir la malaltia, en una fase denominada com prediabetis. “El factor de risc més important és ‘tenir una mica de sucre’, com es coneix popularment. Persones que en dejuni o després d'ingerir glucosa no tenen els límits de glucèmia com per parlar de diabetis, però tampoc tenen valors normals", explica el doctor.

Bernardo Costa també parla d'altres tipus de factors a tenir en compte com "els antecedents de la família, especialment en primer grau, i les dones que s'hagin gestat amb diabetis" o bé "la ingesta de determinats productes, la manca de fruita i verdura o el fet de tenir uns valors elevats de pressió arterial". Totes aquestes situacions donen pistes sobre el possible desenvolupament de la diabetis tipus 2, sigui més aviat o més tard.

Clínicament, a l’estudi es van formar dos grups amb les persones seleccionades, de diversos rangs socials i econòmics, d'edats entre els 45 i els 75 anys. El primer grup va rebre una atenció individual estàndard per part dels professionals d'infermeria, mentre que el segon en va tenir una més intensiva i en grup. "Tant en un format com en l'altre, el contingut no va canviar, però l'enriquiment del suport amb el grup acostuma a ser superior i s'insisteix més en què significa la prediabetis o el risc cardiovascular que comporta". D'altres aspectes que es van tractar durant les sessions són els estils de vida que cal canviar referits a la dieta i l'exercici físic. A més, es realitzava una reunió addicional per a persones fumadores, explica el doctor Costa.

Reducció de la incidència i de la despesa

Una de les conclusions més importants de l'estudi indica que un 28,8% dels participants que van rebre una atenció estàndard han desenvolupat la diabetis, mentre que amb una intervenció intensiva la xifra es redueix fins al 18,3%. Es tracta d'una diferència absoluta del 10% i relativa, del 36%, una dada que si s'amplia a grans poblacions, com pot ser la catalana o l'espanyola "és força important", segons Costa. De fet, a l'Estat espanyol hi ha almenys entre 3 i 4 milions de diabètics tipus 2 (l'adulta).

Des d'un punt de vista econòmic, a més, la inversió per fer la prevenció és molt rentable. Així ho confirma el doctor Oriol Solà-Morales, director de l'IISPV, l'altre pota fonamental per desenvolupar l'estudi. "Avui ens gastem 100 euros per formar grups de pacients i a la llarga ens podem arribar a estalviar una despesa anual superior als 3.000 euros per persona", indica Solà-Morales, qui calcula que la despesa individualitzada per participant en un grup d’intervenció intensiva és d'uns 10 euros.

Cal tenir en compte que els principals costos de la intervenció es donen durant el primer i segon any, moment en el qual l'estudi no ha detectat un increment significatiu de l'estalvi. Però a partir del tercer any, la rendibilitat d'una i altra intervenció es va anivellar, i ja al quart, la modalitat intensiva suposava "una diferència econòmica significativa", en paraules del doctor Solà-Morales. D'aquí la importància, ressaltada pels dos investigadors, de fer un seguiment a llarg termini de l’estudi i valorar l'impacte en els pacients.

Solà-Morales ho defineix amb claredat: "Això és com una vacuna. Si m'haig de vacunar de la grip val 60 euros, però estar malalt de la grip té uns costos directes clars, com anar al metge o perdre dies de feina. Nosaltres mirem si aquesta despesa inicial està compensada per la final i no només diem que sí, sinó que la ràtio de la inversió per guanyar un any de qualitat de vida màxima és molt bona, en comparació amb d'altres intervencions d'altres patologies". "Un malalt diabètic complicat pot arribar a costar entre 10.000 i 15.000 euros anuals", assegura el director de l'IISPV.

Aplicació de la intervenció intensiva sobre l’estil de vida a primària

La investigació s'ha desenvolupat en CAPs de Reus, Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona, amb el suport de l'Institut Català de la Salut (ICS), a qui pertany l'IDIAP Jordi Gol, i la col·laboració de l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS). Per tant, sembla lògic que l'administració catalana comenci a aplicar els nous criteris per prevenir la diabetis i els estengui a tot el sistema català de primària. Solà-Morales considera que amb una inversió anual de 100.000 euros "es faria molta feina". Una quantitat sostenible per al pressupost de Salut, segons el doctor Costa.

De moment, els investigadors han aconseguit una subvenció del Ministeri de Sanitat i Consum, a través de l'Instituto Carlos III, per desenvolupar la translació d'aquesta intervenció intensiva a la major part dels centres d’atenció primària catalans -més de 500. Una altra qüestió és poder traslladar aquestes polítiques a la resta de l'Estat espanyol, un fet que Costa considera més difícil "perquè la qualitat de l'atenció primària a Catalunya, malgrat la crisi, és molt sòlida i difícilment superposada a la de la resta de l’Estat".

Evitar una major afectació d'altres patologies

La prevenció de la diabetis, ja sigui per evitar-la o retardar-la, és encara més important si és té en compte que "quan la malaltia està oberta té un punt de no retorn i contribueix a augmentar tant la mortalitat com la morbilitat", en paraules de Bernardo Costa. Segurament, "si poguéssim excloure la diabetis de l'equació, una persona amb angina de pit o qualsevol altra patologia cardiovascular podria viure més temps i amb una qualitat millor", continua el doctor. D'aquí la importància d'apostar per polítiques sanitàries de prevenció i a llarg termini.

L'estudi Cost-efectivitat de la intervenció sobre l'etil de vida per a prevenir la diabetis tipus 2 ha rebut el Primer Premi al Millor Article Original de la Revista Clínica Espanyola 2014.