Els miralls de Mandràgores

El col·lectiu Mandràgores es va constituir l’any 2016 amb l’objectiu de crear un espai d’intercanvi d’experiències i reflexions al voltant de la sexualitat i el coneixement del cos de les dones. “Les dones han estat desposseïdes del seu plaer. Han viscut abocades a la satisfacció de l’altre”, afirma Carlota Coll, una de les fundadores del projecte. En són mostra, al seu parer, el fingiment, l’actitud servicial i la concepció de la dona com a mer objecte. “Els homes han crescut sabent que la sexualitat és plaer, a diferència de les dones. Forma part de l’antagonisme de gènere”, explica Laura Arcarons, que va iniciar els tallers de sexualitat de Mandràgores després de cursar un màster de Sexologia i Gènere a Madrid. 

El mirall de Mandràgores, tal com diu la selvatana Jordina Arnau, també implicada en la iniciativa des dels orígens, va molt més enllà del mirall que, durant els tallers, faciliten a les dones perquè s’observin els genitals. “És un mirall social”, conclou. Amb les activitats que organitzen, proposen a les persones assistents l’anàlisi crítica d’idees "arrelades en les nostres societats", com ara “l’heterosexualitat com a norma, el ‘coitocentrisme’ i la penetració com a centre de les relacions sexuals”. Les accions de Mandràgores volen ser alliberadores: respecte a tòpics, mites i sentiments com la culpabilitat. “També hem detectat quant d’estereotipat està el model de dona que pateix violència sexual, quan realment es tracta d’una situació que està a l’ordre del dia”, assegura Arcarons.

Les impulsores de Mandràgores acompanyen i s’acompanyen. De cada taller que condueixen elles també n’obtenen aprenentatges que els permeten millorar, com a responsables d’aquest tipus d’activitats i, en definitiva, com a persones. Després d’intervenir en escoles i instituts, es mostren segures que la clau que pot obrir les portes de la transformació social, també en aquest àmbit, és l’educació. “Si no ‘empoderem’ des de la infància, la feina que s’ha de fer després és molt més gran”, observa Arnau. Totes tres han refermat també la convicció que tant al grau de Magisteri com al màster d’ensenyament secundari seria interessant incloure-hi, com a mínim, una assignatura que doti el professorat del futur d’eines per afrontar, amb coneixement de causa, les qüestions associades a la sexualitat.

La seva tasca va molt lligada a les emocions. Coincideixen a l’hora de subratllar que “la sexualitat no és només sexe”. Tal com explica Arnau, també implica “connectar amb la infància, l’educació rebuda i totes les formes de violència que has rebut i que t’havien passat inadvertides”. “Com més vessants de la sexualitat puguem tocar des de Mandràgores, millor”, hi afegeix. D'altra banda, són conscients que fins ara han centrat els tallers d'autoconeixement del cos en les dones cisgènere, i no descarten també obrir horitzons més endavant quant al tipus de públic.

El boca-orella ha estat el principal canal de difusió del col·lectiu, que cada vegada rep més encàrrecs i omple més espais d’una inquietud social creixent. En les darreres setmanes han difós un concurs de relats eròtics per Santa Jordina i han endegat un nou front de treball, de “generació de discurs”, que desembocarà en iniciatives com ara la publicació de consells de sexualitat que es difondran a través de les xarxes socials. “El desconeixement del propi cos és una eina més de control patriarcal”, denuncia Arcarons. I elles fan mans i mànigues per subvertir-lo, perquè, tal com adverteixen, sense un coneixement del propi cos “és impossible construir una sexualitat saludable”.

Arcarons, Arnau i Coll discuteixen “la ‘hipersexualització’” amb què qualsevol persona pot topar, diàriament, en mitjans com la televisió i internet. “Estem molt alliberats, o simplement entenem el sexe com una forma de consum?”, planteja Coll. Arcarons hi incorpora més interrogants: “Aquesta mostra del cos de les dones és ‘empoderadora’ o ‘cosificadora’? A qui gratifica? I, d’altra banda, vol dir que ja podem ensenyar qualsevol cos i qualsevol part del cos?”.

De la transformació individual, que és a l’arrel dels seus tallers, a la col·lectiva. “Des de determinats moviments polítics s’ha menyspreat el subjecte individual i s’ha prioritzat el col·lectiu, però per construir un subjecte col·lectiu alternatiu necessitem transformar les individualitats”, sintetitza Arcarons. Feminisme, autoestima, 'sororitat'. Amb més d’una vintena de tallers a les espatlles, enguany aquestes joves unides per l’activisme continuaran recorrent la geografia catalana per obrir consciències i establir aliances, amb el propòsit que el canvi social que sembren i anhelen germini a tot arreu.