-
Millo, al Suprem
ACN
L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha culpat el govern de fer una crida el mateix 1-O perquè els ciutadans anessin als col·legis a "defensar les urnes i els col·legis", fet que va provocar que hi hagués "veritables muralles humanes" per "impedir l'actuació de la policia". Millo ha recordat que el mateix Carles Puigdemont va fer aquesta "crida" a la 1 del migdia d'aquell dia i que hi havia col·legis on hi havia ciutadans que van "exercir violència" contra agents policials. Millo també ha relatat que el dia del referèndum van aparèixer a les xarxes imatges de ciutadans ferits que no corresponien a aquella jornada.
Sobre la declaració d'independència, ha assegurat que no va ser simbòlica: "Res feia pensar que fos una broma". Sobre l'1-O, ha dit que l'actitud de les persones no era concentrar-se "exclusivament amb la finalitat de participar en un referèndum", sinó que l'objectiu era "impedir l'actuació de la policia". Ha recriminat a Puigdemont que fes una declaració institucional que va interpretar com una crida a "defensar les urnes i els col·legis" i que això va provocar que més gent anés a les escoles a partir de llavors i que hi hagués "veritables muralles humanes".
Millo ha explicat que hi va haver escoles on els cossos estatals van poder entrar entre "crits i insults", comissar el material electoral i marxar sense més incidents, però que en altres hi va haver "xocs" amb "actuacions de caràcter violent" per part d'algunes persones que "van exercir violència contra agents de la policia judicial de manera clara". "Hi havia persones de bona fe que estaven allí moguts per l'engany, pensant que era un acte que es podia fer, però altres estaven concentrades esperant l'arribada de la policia per impedir que poguessin entrar", ha relatat.
Mossos 'no actuen'
Preguntat sobre els Mossos, ha dit que "és evident" que els Mossos no van actuar com els havia requerit el TSJC. A més, ha dit que els dies previs no van impedir l'ús de l'espai per a votar i que durant l'1-O no va conèixer "actuacions concretes" dels Mossos d'Esquadra per impedir el referèndum ni comissar material. "Llavors més tard hem conegut altres versions, però d'aquell dia no vaig tenir coneixement de res concret", ha explicat.
L'exdelegat del govern espanyol ha relatat dues converses amb l'exconseller Joaquim Forn, l'última "pujada de to" i que sempre li va dir el mateix, que ell no podia fer res i que havien de desconvocar. "Li vaig dir que estaven provocant ells la situació i que no podia fer res perquè hi havia una ordre judicial que s'estava complint", ha explicat. També li va dir a l'exconseller que estaven cometent una "gravíssima irresponsabilitat" perquè "posaven en risc la integritat de la gent" per una "obsessió" d'enviar ciutadans a "enfrontar-se amb la Guàrdia Civil".
Tot i que la fiscalia no li ha formulat la pregunta directa sobre si va ordenar aturar càrregues, Millo ja ho ha donat a entendre en assumir que va dir a Forn que ell "no podia fer res". L'exdelegat ha explicat que ell "no formava part del dispositiu" policial i que els cossos estatals actuaven "com a policia judicial". Aquell dia va estar a la delegació del govern espanyol i va estar en contacte directe amb el secretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto i amb el coordinador Diego Pérez de los Cobos.
Imatges que no eren de l'1-O
Millo ha explicat que, durant l'1-O, va veure algunes imatges de ferits que no corresponien a aquell dia. "Em vaig trobar la meva filla plorant", ha lamentat, quan li arribaven algunes imatges. Entre les fotografies que no corresponien a aquell dia i que van córrer per les xarxes socials, Millo ha descrit la foto d'un ferit durant una càrrega policial dels Mossos d'Esquadra el 2012 a Tarragona i que li va arribar a través d'un tuit d'un "humorista conegut". "Em vaig queixar i l'humorista va despenjar la fotografia", ha dit.
També ha recordat el cas d'una noia que va afirmar que "un policia li va trencar un a un els dits de la mà", però que posteriorment, veient les imatges, van veure com "el braç embenat era un i el que es veia que li estiraven a les imatges era un altre". Millo ha posat en valor que la jove "va demanar disculpes públicament, cosa que l'honora", però ha lamentat que ho va fer "dies més tard mentre que en poques hores aquella imatge havia donat la volta al món".
Demana perdó als votants de 'bona fe'
El fiscal també li ha demanat sobre si va demanar disculpes als ferits. Millo s'ha referit a una entrevista que va fer a 'TV3' cinc dies més tard de l'1-O i ha dit que es va modificar "intencionadament" el seu missatge. Ha explicat que en tot moment va defensar que l'actuació de la policia va ser "exemplar" i va culpar de les imatges "desagradables" el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. "Ell era el responsable per no desconvocar i que era ell, com a màxim representant de l'Estat a Catalunya, qui havia de demanar disculpes per haver enganyat la gent que estava participant d'un acte legal", ha explicat.
I que va demanar disculpes "en nom d'ell" a la gent "de bona fe" que va anar a votar "enganyada". "Es va desnaturalitzar el meu missatge", ha insistit. Sense informació sobre ferits, Millo ha dit que va anar coneixent l'evolució de les xifres que donava la Generalitat sobre persones ferides i que l'endemà de l'1-O va demanar informació a la Generalitat però que mai va rebre resposta. Sí que ha explicat que es va trobar a l'aeroport amb l'exconseller de Salut, Toni Comín, i que li va recriminar que "no li informés" sobre persones que van patir ferides o contusions.
Segons Millo, Comín li ho va negar i ha insistit que mai va rebre informació sobre ferits. Pel que fa al nombre d'agents ferits, els ha xifrat en 93. Millo ha relatat que els dies després de l'1-O els va visitar i que va veure agents amb alguna "cama fracturada i dits trencats", que un tenia l'armilla trencada de punta a punta i que això "no es fa amb una ungla".
La DUI, 'no era broma'
Millo diu que la declaració d'independència no va ser simbòlica. "Res feia pensar que fos una broma", ha relatat a preguntes del fiscal. Segons Millo, hi havia "context i proclames" que feien pensar que no era simbòlica i que hi havia una part "majoritària" de la societat que estava "preocupadíssima" sobre que la declaració es podia produir.
També ha explicat que el matí del 27 d'octubre Puigdemont li va enviar un missatge preguntant si no aplicaria el 155 en la hipòtesi que ell convoqués eleccions i no declarés la independència. "Li vaig respondre que fes el que hagués de fer, que era la seva decisió", ha explicat, ja que el paquet de mesures del 155 ja s'estava tramitant al Senat.
Sobre l'aturada de país, Millo ha dit que aquell matí ja hi havia 80 carreteres tallades, vies de tren i autopistes. "Va ser un intent de col·lapsar el territori", ha dit. Sobre el paper del govern, ha dit que mai va fer "cap pronunciament contrari" i que es van manifestar a favor de l'aturada.
