Reus té un PIB per càpita per sota de la mitjana catalana

Reus és un dels municipis més grans de 50.000 habitants on el PIB per càpita és per sota de la mitjana catalana, segons les dades fetes públiques aquest dimecres per l'Idescat. Per contra, Tarragona és una de les nou localitats del país de població superior a aquesta xifra que és per damunt de la mitjana. El PIB per càpita de la capital del Baix Camp és de 24.700 euros, i la del Tarragonès, de 39.700. 

El Prat del Llobregat és el municipi de més de 50.000 habitants amb el PIB per habitant més alt de Catalunya i, també, on més va créixer durant el 2019, segons les dades avançades aquest dimecres per l'Idescat. Així, l'any passat el PIB del Prat va créixer un 5,3%, fins a situar-se en els 67.200 euros per habitant, una xifra molt per sobre de la mitjana catalana, que és de 32.900, i que supera la de Sant Cugat del Vallès (54.200) i la de Barcelona (48.500).

En concret, l'any passat el PIB del Prat del Llobregat va ser de 4.306,6 milions d'euros, un augment del 5,3%. A Cerdanyola del Vallès el PIB va pujar un 4,6%, seguit per l'Hospitalet del Llobregat i Rubí, on va augmentar un 2,4%.

Segons les dades avançades per l'Idescat, hi ha nou municipis de més de 50.000 habitants a Catalunya amb un PIB per habitant superior al de la mitjana catalana. Després del Prat del Llobregat, Sant Cugat i Barcelona, segueixen Girona (41.300 euros), Granollers (39.700), Tarragona (39.700), Cerdanyola del Vallès (37.000), Cornellà del Llobregat (34.000) i Lleida (33.400).

A la llista de municipis de més de 50.000 habitants també n'hi ha 14 amb una renda per sota de la mitjana catalana. A la cua d'aquest grup hi ha Santa Coloma de Gramenet, amb un PIB per càpita de 12.300 euros, molt lluny de la mitjana catalana de 32.900, malgrat créixer un 4,2% anual. La segueixen Badalona (20.400), Vilanova i la Geltrú (21.000), Castelldefels (22.100) i Viladecans 22.200).

La resta de municipis grans per sota de la mitjana catalana són Sabadell, amb un PIB per càpita de 22.200 euros, Terrassa (24.200), Reus (24.700), Mataró (24.800), Sant Boi del Llobregat (25.300), l'Hospitalet del Llobregat (25.700), Manresa (26.800), Rubí (29.700) i Mollet (30.000).

Dades per comarques

Les dades de l'Idescat per comarques indiquen que l'any 2018 la Ribera d'Ebre, amb 49.400 euros per habitant, i el Barcelonès, amb 39.500 euros, eren les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya, un 55% i un 24% superiors a la mitjana catalana, respectivament. La resta de comarques amb un PIB per habitant superior al de la mitjana catalana eren: Aran, el Tarragonès, la Segarra, l'Alta Ribagorça, l'Alt Camp, el Gironès, el Baix Llobregat i la Conca de Barberà.

D'altra banda, el Priorat l'any 2018 era la comarca amb el PIB per càpita més baix, amb 18.500 euros, seguida del Montsià i el Baix Penedès, amb 18.600 i 19.100 euros per habitant, respectivament. L’any 2018 el PIB per habitant va créixer gairebé un 10% a tres comarques, en relació amb l'any anterior. El major increment va ser a l'Alta Ribagorça (9,6%), seguida pel Pallars Sobirà (9,4%) i el Pallars Jussà (9,3%). Les disminucions més accentuades es van patir al Baix Camp (-3,7%) i a la Ribera d’Ebre (-2,1%).

D'acord amb les dades de l'Idescat, els serveis eren la principal activitat econòmica a 37 comarques i a l'Aran el 2018, mentre que la indústria ho era a la Ribera d’Ebre, la Segarra, l'Alt Camp i la Conca de Barberà. El sector industrial generava fa dos anys més de la meitat de l'activitat econòmica a la Ribera d’Ebre i a la Segarra, (66,5% i 55,8%, respectivament), i també era la principal activitat econòmica a l'Alt Camp (48,1%) i a la Conca de Barberà (46,1%).

La desagregació dels resultats segons l'especialització productiva indica que a la Ribera d’Ebre la branca de les indústries extractives, energia, aigua i residus, concentrava pràcticament tot el valor afegit brut (VAB) industrial, mentre que a la Segarra destacava l'alimentació, tèxtil i altres. A la resta de comarques i l'Aran, la principal activitat econòmica prové del sector serveis: al Barcelonès amb un pes del 87,6%, seguida del Garraf, amb un 80,7%.

La construcció generava el 2018 més del 10% de l’activitat econòmica a quatre comarques: la Cerdanya (16,9%), el Baix Empordà (12,2%), el Moianès (11,7%) i el Pallars Sobirà (10,2%). Pel que fa al sector agrari, destacava el pes a dues comarques: la Noguera i les Garrigues, amb un 19,4% i un 19,1%, respectivament.