Cançons d'estar per casa

Portada de l'àlbum "Childhood home" de Ben i Ellen Harper

Durant aquests dies s'escriuen moltes cançons per sensibilitzar sobre com és d'important quedar-se a casa i sobre propostes d'activitats per fer-hi més suportable el confinament. Però la casa, com a espai on vivim, des de sempre ha estat motiu d'inspiració en cançons de tota mena, que en destaquen sobretot les virtuts per a l'acolliment. Ja ho diu la dita: "Com a casa, enlloc millor". Segur que també trobaríem cançons que descriuen aspectes no tan entranyables de la casa, però ara ocupem-nos de la primera visió.

La casa és el refugi d'un noi solitari i autosuficient que no troba cap al·licient en el món exterior. Ho explica la cançó 'Autosuficiencia' de Parálisis Permanente, un símbol de l'anomenada "Movida" dels anys vuitanta que Eduardo Benavente va escriure l'any 1981. "Encerrado en mi casa, todo me da igual, ya no necesito a nadie, no saldré jamás", descriu aquest himne punk a l'autoafirmació juvenil que ha quedat per a l'eternitat.

Tres anys després, el 1984, el grup basc Kortatu presentava a ritme de ska-rock la cançó 'Mierda de ciudad', un dels seus temes més emblemàtics creat a partir d'una adaptació de la cançó 'Drinking and Drivin', de The Business. La lletra, que diu "Todo este sábado me lo voy a pasar privando en mi casa hasta reventar", és un al·legat a quedar-se a casa el dissabte per no trobar-se amb la policia.

També als anys vuitanta, dos grups importants del pop estatal deien que la casa és un bon recurs per romandre-hi, tot i que per causes diferents. Olé Olé, amb Marta Sánchez al capdavant, publicava 'Bailando sin salir de casa', un dels èxits d'aquest grup madrileny que ha viscut diverses etapes coincidint amb les vocalistes que ha tingut. En la cançó, Olé Olé explicava com una noia, en aquest cas una alumna, deixa de fer els deures captivada per la música que escolta i que l'obliga a ballar; naturalment, a casa.

En el cas de Mecano, el fet de quedar-se a casa (o més ben dit, al llit) i no poder sortir ja és per necessitat. La seva cançó 'Hoy no me puedo levantar' reflecteix les conseqüències dels excessos d'un cap de setmana. De Mecano també podem afegir la cançó 'Perdido en mi habitación', un altre èxit seu que descriu el context d'avorriment, angoixa i soledat d'algú tancat en una habitació.

Si ens pregunten per una cançó de Jaume Sisa, segur que la primera que ens ve al cap és 'Qualsevol nit pot sortir el sol', cançó que el cantautor "galàctic" va escriure i publicar el 1975. Sisa mostra una gran hospitalitat a tot un seguit de personatges coneguts, així com d'esperança, quan diu: "Benvinguts, passeu, passeu. De les tristors en farem fum. Que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú". La casa s'omple també de "colors i perfums" en aquesta festa on cap tothom. La cançó va ser prohibida pel règim franquista.

El pop oníric i original del grup Antònia Font també tracta una difícil estada en una casa esquimal que depassa les parets i en la qual "ses coses no són fàcils per a ningú". La cançó del grup mallorquí 'Dins d'aquest iglú' reflecteix melangia i té el caràcter introspectiu d'algú que resta en un lloc "tan descongelat". Va ser inclosa al magnífic àlbum 'Alegria' (2002), el tercer d'aquest grup, que serà sempre ben recordat.

En la cançó 'In My Room', el grup The Beach Boys redueix l'estada en una habitació de casa. Segons la lletra d'aquest clàssic del grup californià, l'habitació esdevé el món on es poden reunir "els secrets, les preocupacions, els plors o els somnis", és a dir, moltes coses. Brian Wilson i Gary Usher van compondre la cançó una nit a casa els pares del primer i es va publicar al disc 'Surger Girl' l'any 1963.

En una habitació d'una típica casa anglesa es va gravar el vídeo promocional de la popular cançó 'Our House', de Madness, amb els músics amuntegats, gairebé sense espai per tocar. El vídeo és una representació del contingut de la cançó: "A casa nostra hi ha una multitud, sempre hi passa alguna cosa, i generalment hi ha molt de soroll". La cançó es basa en la família que hi viu i les seves activitats quotidianes, amb nostàlgia inclosa: "Recordo aquells temps quan tot era veritat, quan passàvem tan bons moments, moments tan magnífics, érem tan feliços". 'Our House' es troba al disc 'The Rise & Fall', publicat el 1982.

Seguim en clau de nostàlgia i amb una icona de la cançó francesa. La cançó 'La maison òu j'ai grandi', de Françoise Hardy, és tot un record a una casa de la infantesa que es va deixar: "Quan recorro als meus records, veig la casa on vaig créixer". Però amb el temps el personatge hi torna i la sorpresa és que la casa ja no hi és. Tot ha canviat: "El temps ha passat i aquí estic una altra vegada, buscant en va la casa que estimava". La cançó detalla àmpliament aspectes de la feliç estada a la casa, en una clara defensa de la idea segons la qual temps passats foren millors. "La maison òu j'ai grandi" és una adaptació del tema 'Il ragazzo della via Gluck', d'Adriano Celentano, i es va publicar el 1966.

Incloc al repàs dues cançons de dos grups de pop anglesos, de mons musicals diferents, que parlen de quedar-se a casa, però en sentit metafòric. La primera és 'Here Is The House', de Depeche Mode, que diu "Quedem-nos a casa, fa fred a fora" en al·lusió a la necessitat de fugir de la soledat, tot i que altres interpretacions apunten que es refereix a la mort que aguaita. Aquesta cançó es recull a l'àlbum 'Black Celebration' (1986).

La segona és 'Build', de The Housemartins, en la qual el grup parla de "construir una casa on puguem quedar-nos", que es pot entendre com una crítica tant a l'especulació urbanística com a les relacions humanes. 'Build' s'inclou al segon àlbum del grup, 'The People Who Grinned Themselves to Death', publicat el 1987.

L'última de les cançons és de Ben Harper i es titula 'A House Is A Home', de l'àlbum 'Childhood Home' (2014). Acompanyat de la seva mare Ellen, el compositor i cantant californià exposa la necessitat que la casa (lloc on vius) esdevingui la llar (lloc on comparteixes emocions i escalfor), tot i les adversitats: "Una casa és una llar, fins i tot quan està fosc". La cançó es correspon amb els difícils moments actuals, en els quals, el confinament ens pot fer redescobrir i donar més valor a aspectes físics o emocionals del lloc on, temporalment, hem de romandre.