Un premi coral

És poc o gens habitual que diferents editorials s’ajuntin per tal de donar un premi literari i menys encara si aquestes editorial pertanyen a diferents països. Laguna Libros (Colombia), Pesopluma (Perú), Dum Dum (Bolivia), La Afueras (España), Severo Editorial (Equador), Chatos Inhumanos (Estats Units), Sigilo (Argentina), Hueders (Xile), Casa Editorial Hum (Uruguai) i Ediciones Antílope (Mèxic) es van unir per tal de concedir i publicar el I Premio Hispanoamericano de Narrativa La Yubartas. El guanyador va ser Amaury Colmenares amb la novel·la 'Acequia'.

Colmenares (Ciutat de Mèxic, 1986) viu a Cuernavaca i és autor d’una obra amb històries com Grimorio, Premio Nacional de Novela Ignacio Manuel Altamirano, que explorem els lligams més o menys obvis que hi ha la màgia, l’humor, la ciutat i la literatura. En aquest cas concret, Acequia, se centra en la història d’una editorial molt particular que publica autors amb una característica especial, els seus noms, Juan Rulfo Hernández o J.L.P. Borges, s’assemblen a grans autors famosos.

Amb aquest punt d’arrencada, la novel·la és una mena de batibull ordenat d’històries molt diferents que tenen un eix comú, Cuernavaca, coneguda com la ciutat de l’eterna primavera, amb elements reals, mitològics, fantàstics, reflexions paral·leles i tot amanit amb un peculiar sentit de l’humor. De fet, la lectura de l’obra no és senzilla i demana un cert grau d’atenció, tot i que la recompensa final acaba sent bona. Colmenares salta d’una cosa a l’altra, intercala pensaments, històries, símbols i estructura una mena de trencaclosques que cal anar encaixant, no sempre amb rapidesa i èxit, per tal d’anar resolent la trama i d’acorar-se a la proposta íntima de l‘autor que vol ser qualsevol cosa menys complaent amb el lector fins que s’arriba a descobrir que, d’una manera o altra, tot està connectat i que tot té lligams més o menys subtils.

Els personatges que apareixen a 'Acequia' també són força especials, estrambòtics i capaços de provocar perplexitat, desconcert o un somriure i no fan altra cosa que reblar aquesta idea que sembla guiar l’esperit de l’autor a l’hora de defensar que l’humor és una bona eina a l’hora de teixir les bases de la literatura que practica i que li agrada i que, al cap i a la fi, l’atzar i l’absurd poden ser elements creatius de primer ordre.

Cuernavaca és també un dels personatges de la història, potser encerta manera el principal, encara que ho sigui de manera no sempre present. Segons Amaury Colmenares és un lloc poderós, amb molta força, amb uns grans contrastos que la fan atractiva, plural, diversa i insòlita, material més que preuat per anar bastint aquesta novel·la inquietant, sorprenent i delirant a la vegada, un espai capaç de beure de les arrels primigènies del temps i de clavar les dents en un present i en futur avançats i tecnològicament poderosos, una paradoxa que no fa altra cosa que concedir encara més força i complexitat a una novel·la feta de fragments i de globalitats.