El Casal de les dones mostra el llegat d'una de les fotògrafes pioneres del país

L'exposició 'Remendadores', creada pel Museu d'Història de Cambrils i l'Arxiu Municipal de Cambrils la passada tardor, inicia aquest dijous 4 d’abril a la sala rentadors del casal de les dones de Reus la seva itinerància. La mostra, que s’inaugura a dos quarts de 7 de la tarda d'aquest proper dijous, només s’ha pogut veure fins ara a la torre del Port de Cambrils i ofereix un recull d’imatges d’una de les dones pioneres de la fotografia del nostre país, Montserrat Vidal-Barraquer i Flaquer (Barcelona, 1902-1992).

Es tracta d’instantànies de mitjan segle XX dedicades a les treballadores de la comunitat marinera de Cambrils, que es podran veure a Reus fins al 29 d’abril. Les fotografies que va fer Montserrat Vidal-Barraquer i Flaquer a mitjan segle XX mostren amb gran detall les feines que realitzaven les dones de la comunitat marinera, contribuint al funcionament de la pesca de Cambrils. Ara, triades i reunides en aquesta exposició, formen part d'un projecte de recollida de la memòria de les dones marineres i de valorització del seu paper a la societat.

Montserrat Vidal-Barraquer i Flaquer fou una de les fotògrafes catalanes pioneres, neboda del cardenal Vidal i Barraquer. Va néixer a Sarrià l'any 1902 (quan encara era un municipi independent de Barcelona) i va morir a Barcelona l'any 1992. Era filla de Josep Vidal i Barraquer, germà del cardenal. La seva mare es va morir l'any 1902 i el seu pare es va tornar a casar amb Montserrat Marfà, amb qui tingué quatre filles i tres fills més. Montserrat Vidal-Barraquer va ser soltera tota la vida i sense fills, dins d'una família acomodada, que vivia entre Sarrià i Cambrils.

Durant tota la seva vida va cultivar les seves grans aficions: la música, la fotografia i la costura. La seva afició per la fotografia la va iniciar des de petita i va treballar tant la fotografia artística com la científica. Sempre va treballar en blanc i negre i, únicament durant la dècada de 1970 va fer una incursió al color, que no la va satisfer. Al final de la seva vida no va poder dedicar-se més a la fotografia perquè va patir una considerable pèrdua de visió. Abans, ella mateixa havia ordenat i classificat els més de 21.000 negatius. La seva fotografia és de caràcter costumista, centrada en Barcelona i el Camp de Tarragona i també es va centrar en la part familiar. Va fer un salt qualitatiu i tècnic a partir de la meitat dels anys 1950, quan ella ingressa a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.