Els 100 anys de l'entrada de Reus en el negoci del petroli

Actualment, associem la indústria del refinatge del petroli amb Tarragona i més concretament amb la planta de la Pobla de Mafumet. Tanmateix, l'origen d'aquesta indústria a casa nostra va ser a Reus, i ara, que coincideix el 100è aniversari de la instal·lació de la primera benzinera a la nostra ciutat, us en volem fer cinc cèntims.

Com dèiem, la primera gasolinera de Reus data de 1924 mentre que les primeres de Catalunya van ser a Badalona (Barcelonès) i Sant Adrià del Besòs (Barcelonès) el 1908 i el 1920, respectivament. La primera gasolinera "portàtil" de Reus va coincidir amb la inauguració a Barcelona del Service Station que posteriorment es va convertir en la ferreteria coneguda amb el nom de Servei Estació, al carrer d'Aragó, just davant de la Fundació Tapies. Aquesta gasolinera barcelonina va ser tota una revolució en el sector, ja que a més de subministrar combustible es va dedicar a la venda d'accessoris i disposava d'un taller de reparacions, és a dir un autèntic "Palais de l'Automobile" a l'estil americà com deien els seus anuncis.

El 24 d'abril de 1924, Joan Cort Sardà va decidir establir una parada d'automòbils pel subministrament de combustible al raval Baix de Jesús, que des de 1927 és conegut amb el nom de Raval Martí Folguera. Aquesta primera gasolinera portàtil era davant de la fàbrica Sedera Reusense Pascual, espai on ara ocupa l'edifici adjunt a l'Hotel Gaudí.

Posteriorment, se'n va obrir d'altres, com la d'Alfons Güell al número 15, del carrer de Sant Joan, que oferia marques de lubricants Dunlop, Mobil oil i la reusenca Gasolina Vilella. També van aparèixer les gasolineres soterrades com la que hi havia a la plaça de Catalunya el 1927. Aquesta disposava d'un dipòsit soterrat de 3.000 litres de benzina.

En un article publicat al nostre mitjà el 2016, del cronista Josep Risueño, s'explica que l'any 1924 van arribar a la nostra ciutat 875 bidons de gasolina provinents de Petroleos Portopí de Mallorca, empresa dirigida per Joan March Ordinas, el gran banquer que va finançar el cop d'estat de Franco el 1936 i que va esdevenir la setena fortuna més gran del món un cop acabada la Segona Guerra Mundial. March es va fer ric, malgrat que la legalitat del seu negoci era més que dubtosa. Només cal recordar que era conegut com el "pirata del Mediterrani" i que una sentència d'un tribunal de Reus el febrer de 1948 li va permetre comprar en una subhasta la Barcelona Traction per 0,5 milions de lliures esterlines quan l'empresa estava valorada en 10 milions. Aquesta polèmica sentència dictada a Reus, avui en dia encara s'estudia a tot el món per discutir els drets dels inversors internacionals que van ser clarament perjudicats en aquesta opaca operació.

Però el negoci del petroli a Reus va més enllà de la venda detallista de petroli rus refinat a Mallorca. Un altre empresari reusenc com Joan Vilella, de la societat Vilella Hermanos va decidir refinar petroli a la nostra ciutat. El desembre de 1924 va crear la Fábrica de Petroleos WQ Pensilvania al camí de Valls, en el solar que ara ocupa els abandonats cinemes Lauren. Segons explica Joan A. Domènech en un article al portal 'Reus Empresa", la refineria reusenca destil·lava el cru de petroli per a produir bàsicament querosè, com a combustible per a la il·luminació. La resta del material derivat de la destil·lació del petroli s'aprofitava ben poc, tan sols greix per a màquines i eixos dels carros, algunes aplicacions mèdiques i farmacèutiques, i petites quantitats com a inflamable. El cru s'importava dels EUA, a través del port de Tarragona, i la refineria era considerada en el seu temps com una de les més importants del seu sector a l'Estat. Tot el material restant del refinatge, que era molt, s'abocava en la riera de l'Abeurada, a tocar de la fàbrica, i que popularment es va arribar a conèixer com "la riera del petroli".

La importància de l'empresariat reusenc en el sector del petroli fa que quan el ministre José Calvo Sotelo decideix crear CAMPSA el 1927, Vilella Hermanos i els també reusencs germans Eduard i Francesc Recasens, en fossin peces claus. Vilella Hermanos integrarien la seva refineria WQ Pensilvania en el nou projecte espanyol i els germans Vilella es van erigir entre els accionistes particulars més importants dels primers temps de CAMPSA, segons explica Joan A. Domènech en un altre article publicat a 'Reus Empresa'.

Però la cosa no s'aturaria aquí. Els germans Recasens tenien entre cella i cella el negoci de refinatge del petroli que CAMPSA no tenia entre les seves prioritats, i d'aquí que el 1929 adquirissin tots els actius de la nord-americana Falcon Oils que extreia petroli de Veneçuela. Alhora van convèncer de nou Calvo Sotelo per crear una empresa privada de petrolis que anomenarien CEPSA i que establiria la seva refineria a Tenerife el 1930, punt espanyol més pròxim a les costes de Veneçuela.