Reus, una ciutat de velòdroms

Per difícil que ens costi d'entendre avui en dia, la nostra ha estat una ciutat de velòdroms. Reus ha disposat de fins a nou velòdroms al llarg de la història, però només hem aconseguit informació sobre mitja dotzena. Els volem recordar ara que fa 75 anys que a Reus no en tenim cap, mentre que a altres poblacions pròximes com Mont-roig, Tarragona o Tortosa sí que en disposen d'un. En tot Catalunya només n'hi ha tres més, el de Lleida, Mataró i d'Horta-Barcelona.

Si fem un breu repàs a la història del ciclisme a casa nostra veiem que és a partir del darrer quart del segle XIX quan aquesta activitat entra a Catalunya a través de les classes amb més poder adquisitiu. Aquestes introdueixen i practiquen aquest esport provinent d'Anglaterra, França o Suïssa, però no serà fins als anys vint i trenta del segle passat quan el ciclisme es converteix en una activitat popular i es comencen a crear clubs i infraestructures per poder-les practicar.

L'afició al ciclisme neix tant a les carreteres com a les pistes o velòdroms. El perquè del naixement dels velòdroms l'hem de buscar en la possibilitat d'aplegar-hi gent per convertir les curses en un espectacle. En canvi, les carreteres de l'època estaven en molt mal estat, fet que provocava que sovint els ciclistes hi patissin caigudes i punxades.

Els primers velòdroms

El primer velòdrom de Reus data de l'any 1896 i va entrar en servei impulsat pel Club Velocipedista de Reus, el primer club ciclista de Reus i l'introductor d'aquest esport a la nostra ciutat. Va estar actiu entre el 1896 i el 1910. Anys més tard, concretament el 1917, el Club Velocipedista va ser absorbit pel Reus Deportiu i això va propiciar que l'any 1919 s'inaugurés la pista ciclista del nou camp del camí de l'Aleixar, on també es jugava a futbol. Però la coexistència entre futbol i ciclisme va durar poc i el 1923 es va eliminar la pista i el futbol es va fer l'amo del camp del Camí de l'Aleixar.

La Casa del Poble

En aquella mateixa època es va construir el que seria el velòdrom més popular de la ciutat. El velòdrom de la Casa del Poble es va inaugurar el 1920 i era situat en uns terrenys ara ocupats pel barri Niloga, concretament al rectangle que avui formen les avingudes General Moragues i Onze de Setembre i el carrer Frederic Soler. Aquest velòdrom estava vinculat al Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i segons una notícia del Mundo Deportivo d'abril de 1927 es considera el velòdrom més popular d'Espanya.

El 30 de maig de 1936, els espectadors d'aquest velòdrom van veure un accident en un esprint en què va perdre la vida un corredor reusenc. Aquell vespre el velòdrom de la Casa del Poble era ple de gom a gom i poc després de fer un minut de silenci per la mort d'un ciclista mallorquí hi va haver la topada entre Pallejà i Josep Vallès. Ambdós ciclistes van sortir projectats, però va ser Vallès qui es va endur la pitjor part en patir greus lesions al cap que li van produir la mort quinze minuts després de l'accident.

La mort del jove Vallès de 26 anys va causar una greu commoció a la ciutat i pocs dies després es va celebrar una cursa en benefici de la seva vídua i del seu fill. Va ser l'última cursa que se celebrà en aquest velòdrom perquè un parell de setmanes més tard es va iniciar la Guerra Civil espanyola i el velòdrom va quedar destruït a causa dels bombardejos de l'aviació franquista sobre aquell terreny de Reus.

L'esperança

L'any 1927 l'Agrupació Ciclista del Reus Deportiu va construir el nou velòdrom de l'Esperança situat als terrenys del carrer Gaudí. Aquest velòdrom va estar en actiu fins al 1932 i tenia una corda de 200 metres amb una pista que combinava el ciment a les rectes i la fusta a les corbes. En aquest magnífic velòdrom també s'hi van celebrar curses de motocicletes. Però, tot i els esforços de l'Esport Ciclista de Reus i el patrocini dels germans Albinyana, la pràctica del ciclisme va iniciar una greu davallada a partir del 1932 que va precipitar la seva clausura.

Si la situació del ciclisme ja era prou delicada, l'inici de la Guerra Civil espanyola, el va acabar de rematar. Un cop acabada la guerra s'intenta recuperar l'afició a partir de 1941 i a l'estadi de futbol del Reus Deportiu s'hi celebren les primeres curses de velocitat de persecució a l'americana de 50 quilòmetres. El mític Marià Cañardo, un dels millors ciclistes de la història, va arribar a Reus per reorganitzar la secció ciclista del Reus Deportiu i impulsar diferents curses.

Cicles Catalunya

Cal pensar que aquella revifada de postguerra del ciclisme en pista va animar als amos de Cicles Catalunya a construir l'últim velòdrom de la ciutat. Es va posar en marxa l'any 1943 i el 1949 va deixar d'estar actiu, és a dir, ara fa 75 anys. Aquest velòdrom era situat en el que ara coneixem com a barri del Velòdrom, ben a prop de la plaça de la Pastoreta i de la plaça de l'Antic Velòdrom.

Malgrat que tancà les portes el 1949, fou molt popular durant els anys que estigué en funcionament. Acollí el Campionat d'Espanya de velocitat en pista el 1946, i s'hi organitzaren tota mena de curses ciclistes: de relleus a l'americana, de fons de 24 hores i curses darrere moto. Hi corregueren ciclistes com Miquel Poblet i els germans Timoner i també va acollir vetllades de boxa i lluita, i fins i tot, curses de braus.

Josep Maria Sans, el "Xatet de Reus" 

El ciclista Josep Maria Sans

Recordem el ciclista reusenc Josep Maria Sans (1903-1976), conegut com el "Xatet de Reus". Josep Maria Sans va ser un destacat ciclista del Reus Deportiu als anys vint del segle passat, tant en la pràctica en els velòdroms com en les competicions de ruta. Del seu palmarès, destaca els seus triomfs en el Gran premi de l'Exposició de Barcelona, el Campionat de Catalunya, el provincial, el de Sabadell, el del Circuit de Jalón, així com el segon lloc en la primera etapa de la Volta de Catalunya (1929) i el segon al Campionat d'Espanya, entre altres fites aconseguides.

Quan va deixar la competició, Josep Maria Sans va continuar vinculat al món del ciclisme.