Fito Luri: 'Mai he fet cançó protesta però he protestat molt'

El nou disc de Fito Luri, el setè, sortirà al carrer el pròxim 21 de setembre, sota el títol de ‘Cru’ (Kasba Music). Com el nom indica, en aquest nou treball, l’autor mostra unes cançons crues, sense processar, molt més directes, tant en el fons com en les formes. El disc ha estat enregistrat als estudis Beat Garden de Barcelona, de la mà de Pau Romero, però té moltes empremtes de la nostra ciutat. En aquesta entrevista a Reusdigital.cat, Fito Luri ens parla sobre el nou àlbum, les lletres de les cançons, i de les sensibilitats que l’han motivat de fer d'aquest projecte una realitat.

A què respon el nom de ‘Cru’ del teu nou disc, que sortirà el pròxim 21 de setembre?

Li he posat el nom de ‘Cru’ perquè tenia ganes de fer un canvi musical i conceptual en tot el que és el nou disc. Penso que era un nom que s’hi avenia molt bé pel fet de que la vida a vegades és crua i sigui alegra o trista, sempre hi ha certa cruesa a la vida. Jo crec que a partir del que vaig gravar al ‘Reus, la Mussara, Cassiopea’, que era un disc en directe, vaig tancar una època i al ‘Planetes Càlids’, que és el darrer disc, crec que ha sigut un disc d’impàs i en aquest disc sí que es nota un canvi molt gran en tots els aspectes harmònicament, en les lletres, en les melodies, en la música i pensava que ‘Cru’, aquesta manera de dir coses despullat, és un nom que s'hi ajusta.

Quantes cançons inclou aquest disc?

Hi ha 10 cançons, més un cançó extra. En aquesta, la lletra està extreta d’un llibre que va escriure el Sebastià Torroja, que va ser majordom del doctor Briansó, de l'Institut Pere Mata. Era advocat i mestre, i una de les persones de confiança del doctor, i va viure allà durant 30 anys fins que va morir. Aquest senyor ensenyava a llegir i escriure els pacients i ell, com a escriptor, feia llibres. Un d’ells és ‘Collites migrades’, i d’allà vaig extreure aquesta lletra. D’aquí la cançó extra, que justament vam registrar en directe al Pavelló dels Distingits.

Com va ser aquesta experiència?

Molt bonica, perquè quan ets en aquell espai, aquell entorn, aquella obra de Domènech i Montaner, estàs molt ben envoltat, és molt inspirador i molt màgic, tot plegat. Quan Domènech i Montaner va fer el Palau de la Música, va tornar al Pavelló dels Distingits per inspirar-se. Les baranes, tot, està extret del Pavelló del Distingits. És un lloc que musicalment té moltes coses a dir i va ser una experiència molt bonica.

I com va ser l’experiència d’enregistrar el disc als estudis Beat Garden?

Molt bé, aquest és un dels canvis que he fet. He decidit, per dir-ho d’alguna manera, pujar de nivell. Per primer cop he treballat amb un productor, buscant altres conceptes i altres referències que fins ara potser no havia trobat. Ha sigut una experiència molt enriquidora. El Pau Romero és molt bon productor i a més és guitarrista. Ha gravat les guitarres del disc, i ha sigut un aprenentatge molt gran. També és el primer cop que tinc una 'vocal coach' a l’estudi, la Carla Parisió, i tots els detalls s’han cuidat molt. L’afinació, la manera de cantar, la interpretació, coses que fins ara potser no les tenia tan presents i que en aquest disc m'han servit per fer aquest salt qualitatiu. No per res, només per una qüestió personal.

Parlem de les cançons del nou disc. Hi ha cançons reivindicatives, com les dels refugiats a la costa del Mediterrani. 

Si, perquè la meva companya és infermera i col·labora amb Proactiva Open Arms, i en una de les missions a les quals va anar hi va haver una nena que es diu Sara, que va perdre a la mare i el germà. El germà va caure a l'aigua i la mare va morir asfixiada. Quan els van rescatar, la nena, que ara deu tenir tres o quatre anys, en tenia dos i estava sola, s’havia quedat sola al món. Va ser una experiència molt bèstia. Quan m’ho va explicar, la història em va deixar molt sensibilitzat amb aquest tema. Al disc, cada cançó té una fotografia diferent, que ha fet un fotògraf o una fotògrafa diferent, i he tingut la sort que l'Anna Surinyach, una fotoperiodista que volta pel món fent fotos, aquell dia era en aquesta missió i va fer una foto a la mirada de la Sara i me l'ha cedida. A la lletra de 'Sara', per exemple, hi haurà la foto de la nena. Sí, jo mai he fet cançó protesta, però he protestat molt. No sé cantar protesta, però m’ha agradat molt protestar i en aquest disc, més que fer cançó protesta per motius polítics, sí que reivindico motius socials i emocionals, fent una mica palesa aquesta lluita que no tenim només aquí, sinó al món sencer, que la gent dèbil encara és més dèbil pel fet d’haver nascut a l’altra banda del mediterrani i ser de color, ser negra. Tenen menys possibilitats de tenir el que tenim aquí, a l’altra banda del mediterrani.

Què ens en pots dir, de la resta de cançons?

Una mica ho diu el títol del disc. Hi ha cançons d’amor, de desamor, de remordiments, i reivindicatives. Una de les meves cançons preferides és una que es diu ‘Mentrestant al bar Miami’, que justament és la que he fet com a més despullada d’instruments, i en la seva lletra reflecteixo molt bé el dia a dia. Des de que t’aixeques fins que vas a dormir, poden passar tantes coses, tan meravelloses i de vegades tan crues...

És un disc que parla de coses amb les quals qualsevol s'hi identifica, doncs.

Acostumo a escriure sobre situacions que veig o que em passen, sí.

Sortirà algun senzill abans de la publicació del disc?

Sí, sí, a principis d’agost sortirà el primer senzill junt amb el videoclip de la cançó.

Es pot saber el titol o encara és aviat?

‘Ser gota d’aigua’.

Parli’ns de les col·laboracions del disc. Tinc entès que l'acompanyen músics nous.

Bé, en aquest cas el darrer bateria i baixista que van col·laborar amb mi, continuen en el nou projecte. Són músics que estan establerts a Barcelona, pràcticament. I la nova incorporació és el Pau Romero, que és el productor del disc i guitarrista, i als directes segurament també vindrà amb mi. La formació l'he reduïda molt. Ara, en directe, serem quatre i la sonoritat serà envolvent, molt èpica, molt onírica. Hi ha molts sons, en les cançons constantment passen coses i les guitarres estan molt més processades, ja que fins ara era tot més entre acústic i elèctric. I bé, el canvi de músics és per això, per buscar aquest canvi de sonoritat. És un disc poc comercial, no crec que ompli estadis amb gent. És un disc amb tempos lents, molt orquestrat, amb sons processats... He buscat el canvi.

Pel que fa a la presentació del disc, esperes que sigui tan efectiva com la de ‘Planetes càlids’?

Sí, el que passa és que aquest cop ho faig diferent. La primera presentació la tinc al Teatre Ateneu a Sant Andreu, a Barcelona, el dia 6 d’octubre i aquí al Camp no el presento fins l'1 de desembre a l'Auditori de Riudoms, dins del Festival Accents. A Reus el presentaré el 21 de setembre del 2019. Podríem dir que aquest cop he canviat l'ordre. A Reus ho faré al cap d’un any d’haver presentat el disc.

Últimament has estat molt actiu amb el tema del procés...

Sí. Bé, més que pel procés, per la injustícia; perquè tothom pot tenir la seva opinió política i donar suport al que creu més oportú, ser independentista o no. Crec que ja no estem parlant d’independència o no, sinó d’un sistema embogit, injust i malalt que el que fa és que gent que proposa fer votacions se l'empresona sense haver estat jutjada i gent que fa coses pitjors, és al carrer tan tranquil·lament. Penso que la batalla ja és una qüestió d’honor, una qüestió d’intentar millorar aquest sistema que està tan malmès. Que el procés i la independència són presents? Sí, evidentment. Qualsevol persona amb dos dits de front no voldria viure en un país amb la mecànica que té l'Estat Espanyol. Que no vol dir que no m’agradin els espanyols, al contrari, m’encanta viatjar per l'Estat i m’agraden moltes coses, la seva música i la seva literatura, però bé, aquesta mena de sistema, no. Crec que més que lluitar per un procés d’independència, que sí, perquè un també s'estima la seva terra i emocionalment hi ha coses que estan per sobre de la política, més que lluitar pel procés tot plegat és lluitar per valors, per curar aquesta societat tan malalta i tan trasbalsada emocionalment. Estem parlant de presos polítics, que penso que són tancats injustament sense ser jutjats, però també estem parlant que l’oceà és cada cop més contaminat, que no sabem el que respirem, que som al segle XXI i sembla que les dones hagin de demanar permís per poder viure en llibertat, que al Mediterrani s’hi ofega gent que fuig de guerres que es fan amb armes que es venen a Europa... O sigui, que tot això no té ni cap ni peus. La lluita és ara i aquí, per intentar canviar-ho tot.

Cal dir que no estàs quiet, ja que el 16 de desembre s’estrenarà al Teatre Bartrina ‘Amb el cap clar i el cor net’, un musical sobre la vida de Xesco Boix. Quina ha estat la teva experiència a l’hora de posar música i lletra a l’obra? Què t’ha aportat Xesco Boix?

Bé, el Xesco Boix, a la gent de la nostra generació, ens ha aportat moltes coses. Perquè ens va fer descobrir el folk americà, els cantautors americans. El títol de l’obra és una frase que ell anomenava molt: 'Els nens havien de tenir el cap clar i el cor net'. És una obra inèdita, és un conte per al Xesco Boix més que un conte o cançons d’ell. És un homenatge al Xesco on hi haurà moltes disciplines, perquè és un musical, hi haurà música, titella, i text... És un projecte molt bonic i justament ara és quan el començo a confeccionar. Fins ara, ha estat tancat al Beat Garden amb el disc, i ara començo a fer aquest projecte. Suposo que per l’octubre les músiques ja les tindrem gravades i enregistrades, i a partir d’aquí començaran tot el seguit d’assajos per a l’estrena de desembre.