La ràdio i la música: un enllaç feliç

Coincidirem tots plegats que hi ha una estreta relació entre la música i la ràdio. Des de sempre, ambdues s'han beneficiat mútuament. Aquest cap de setmana basaré la recomanació en un breu record a aquesta relació coincidint amb els cent anys de funcionament de la ràdio a Reus. Qui em coneix sap de la meva passió tant per la ràdio com per la música, atès que en la meva dedicació radiofònica les he associat en moltes i ―per a mi― memorables ocasions.

La funció de transmetre música per la ràdio es remunta als inicis del funcionament del mitjà, a principis del segle XX. Llavors, les emissores havien de traslladar els seus micròfons als escenaris on s'actuava. Després, eren els músics els qui anaven als estudis radiofònics per interpretar les cançons en programes que es feien de cara al públic. Amb el disc vinil, la ràdio es va convertir en una excel·lent plataforma per difondre la música, una difusió que s'ha vist afavorida pel constant avenç tecnològic i els canvis experimentats en aquest camp.

La música s'ha adaptat a múltiples formats en el mitjà ràdio, fins i tot com a recurs publicitari. Ja a partir de l'etapa d'enregistrament, molts lectors adults recordaran a l'ona mitjana de Reus els discos dedicats o els concursos de la cançó de l'estiu. Eren els temps en què se sentien les veus d'Antonio Machín, Concha Piquer, Jorge Sepúlveda o José Guardiola. Pocs anys després irromprien Los Diablos, Dúo Dinámico, Fórmula V o les primeres cançons en català o anglès que permetia la censura. 

A Ràdio Reus (SER) i Ràdio Popular (COPE) també es feien programes d'entreteniment i d'altres d'especialitzats en la música que romandran per sempre en la memòria radiofònica local. Així mateix, els reusencs amants de les novetats podien escoltar programes pioners fets a Madrid i a Barcelona, com ara 'Discomanía', 'Vuelo 605' o 'Radioscope', que emetia l'emissora del raval de Santa Anna.

La freqüència modulada va expandir el fenomen de la ràdio musical. A mitjan anys seixanta, 'Los 40 principales' s'incorporava a l'FM de la SER i naixia la mare de les radiofórmules a l'Estat. Però l'autèntica eclosió de l'FM es va produir a la dècada dels vuitanta. Primer, amb el sorgiment de noves cadenes, tant estatals com catalanes ―Antena 3 Radio, Onda Cero, Cadena 13, etc.―, amb programes musicals a les seves graelles. Segon, amb l'aparició de noves emissores i radiofórmules ―Popular FM, M80, etc.―, la majoria associades empresarialment a les cadenes existents. Amb el pas dels anys, algunes d'aquestes radiofórmules han canviat d'estil musical o de propietat.

La ràdio reusenca disposa també de LANOVA Ràdio de Reus, creada l'any 1982 amb el nom de Radio Music Club. Actualment, emet per internet a causa de la ridícula denúncia de l'Associació Catalana de Ràdio (ACR). Influïda musicalment per Radio 3, la seva oferta musical amb espais especialitzats de tota mena ha estat i és una alternativa a les propostes existents. En el capítol d'emissores associatives reusenques amb programes musicals, recordo Ràdio Tau, Ràdio 100 i Ràdio Jove.

Reprenc la censura per acabar: amb la premissa que les cançons podien "ficar idees noves al cap", el franquisme s'acarnissà amb la producció de discos i les seves emissions. Curiosament, en moltes emissores els responsables malmetien els discos per no radiar-los. Una de les últimes cançons a ser prohibida va ser "Libertad sin ira", de Jarcha. Tanmateix, el fet que la cançó s'utilitzés en la promoció de Diario 16 l'any 1976 va fer que sortís de la llista negra.