El Museu de Reus, va destacar el passat mes de març i al seu web, la figura de l'escultora local Maria Assumpció Pascual i Pellicer (1900-1982). De fet, es va subratllar la rellevància d'uns dibuixos "de joventut, de regust classicista i factura eficaç", i d'un ex-libris dissenyat per la pròpia artista (amb una clara referència a la seva afició eqüestre) per posar en valor la seva trajectòria en tractar-se d'una artista "oblidada", tal i com se la descriu en un magnífic article per a l'edició digital de la 'Revista del Centre de Lectura' a càrrec d'Ester Ferrando.
Nascuda en una família benestant, entre les principals accionistes de la Sedera Reusense (coneguda com la 'Sedera del Pascual', ubicada on ara hi ha el tancat Hotel Gaudí), va poder rebre una bona educació amb especial atenció a l'art i la cultura. Brillant estudiant, amb 17 anys va rebre formació artística a Barcelona. Vinculada a la secció d'art del Centre de Lectura, de la qual va ser president, els seus treballs escultòrics van ser distingits arreu. Durant els anys 20, 30 i 40, és més, va poder exhibir la seva obra en nombroses mostres.
Rere la 'Dona nua' de Gargallo
En especial, s'apunta des del Museu de Reus, Pascual va excel·lir a l'hora de presentar bustos de canalla i de dones, així com peces femenines de cos sencer. Ferrando assenyala, a la publicació de l'ateneu, que el treball de l'escultora evoca en ocasions el d'un altre reusenc, Joan Rebull. També exposa el paper que l'escultora va tenir a l'hora d'aconseguir per al fons d'art de l'entitat el tors 'Dona nua', de Pablo Gargallo. D'aquesta manera, apunta que el 1934 aquest va ser el protagonista d'una mostra, i que tres dies després de la seva inauguració es va morir a l'Hotel Londres, curiosament el dia dels sants innocents.
Els socis del Centre de Lectura, doncs, van comprar la 'Dona nua' a través d'una subscripció popular per poder cobrir les despeses de l'enterrament del difunt. Pascual, per part seva, va fer la màscara mortuòria, en guix, de l’artista aragonès, com era costum en personalitats destacades. La peça és part del fons d’art del Centre de Lectura per la donació del fill de l'escultora.
Per tot plegat, Ferrando dibuixa Pascual com "una dona activa, apassionada i compromesa", no tan coneguda entre els reusencs com hauria. Pel que fa als dibuixos i a l'ex-libris del Museu de Reus, va ser Jesús Saumell qui ara farà un any va cedir les obres en règim de comodat.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics