-
Un fotograma del documental 'Hereus d'un cardenal proscrit'
Cedida
Durant el règim franquista, una part de l'Església va plantar cara a la repressió imposada pel dictador. Ara, el documental 'Hereus d'un cardenal proscrit' recupera la seva tasca (de vegades, clandestina) en defensa de la llengua i la cultura del nostre país. Tot agafant com a símbol el cardenal Vidal i Barraquer, que no va es posar al costat del feixista, la comunitat religiosa a casa nostra va fer mans i mànigues per preservar la identitat catalana. Aquest vespre, a les 9, la pel·lícula es projecta al Teatre Bartrina de Reus, en el marc del Memorimage 2018.
El cardenal, un precursor
La realitzadora del film és la periodista Llúcia Oliva. Aquesta ha destacat per voler donar veu a les persones i col·lectius que van representar l'oposició al règim i que "de vegades, han caigut en l'oblit". L'Església també hi va tenir un paper destacat, en la resistència, tal i com mostra ara el seu treball audiovisual. En tot cas, la directora distingeix entre "les dues esglésies" de l'època. "A Catalunya i al País Basc hi va haver capellans que no van tolerar que la dictadura ataqués la llengua i la cultura", precisa. A l'altra banda, l'estructura jeràrquica de la comunitat religiosa sí que va posicionar-se a favor de Franco.
Per a molts integrants de la resistència, Vidal i Barraquer va ser "una inspiració", un símbol. El cardenal no va donar mai suport a l'alçament militar liderat pel general, fet que el poder va interpretar "com una gran ofensa". D'alguna manera, va ser qui va iniciar l'oposició, "i que després es va anar reflectint en altres figures de l'església tarragonina". El document recull els testimonis de tothom qui va posar el seu granet de sorra en la lluita "per tal que aquesta es recordi". I, a més, perquè es descobreixi segons què.
El suport a la classe obrera
Un exemple és el suport que l'església del Camp va donar a la classe obrera, als anys 60, provinent de manera majoritària d'Andalusia i Extremadura. "No van fer cap altra cosa que seguir el que es va establir amb el concili Vaticà II, que va instar a estar més a prop del poble", subratlla Oliva. "Els van ajudar a dignificar els seus barris i a reivindicar els seus drets laborals", detalla. Un altre factor a descobrir, apunta la realitzadora, és que gràcies a la defensa del català feta per la comunitat, "la Nova Cançó va poder fer-se més forta".
De fet, Raimon és un dels testimonis que intervé a 'Hereus d'un cardenal proscrit'. "Hi surt per revelar que l'església va donar ales a la cultura. Ell va poder actuar en moltes parròquies, i si no hagués estat per això no hagués pogut fer moltes de les actuacions que va fer", diu Oliva. "I com ell, molts altres", rebla la periodista.
