Recomanacions culturals per a tots, amb Reusdigital.cat

Un cap de setmana més, els redactors de Reusdigital.cat us proposen una sèrie de recomanacions culturals de les quals poder gaudir en el vostre temps lliure del cap de setmana. Parlem de discos, sèries o llibres que ens acompanyen, que han deixat una petjada en la nostra memòria i que ara volem compartir amb vosaltres, amics lectors. 

Marc Busquets recomana el disc 'Avalon', de Roxy Music

Un cap de setmana més segueixo recomanant discos que fan somriure per sota el nas el meu estimat Jordi Siré, que és més de rock dur, però que en el fons sé que frueix com jo. Si Simple Minds i el seu 'New gold dream' són essencials per entendre la 'new wave' dels 80, la proposta de Roxy Music és més rellevant per entendre el pop de diverses dècades. De les sonoritats derivades del glam, la banda liderada per Bryan Ferry va acabar per sofisticar el seu discurs (fins a perdre'l, segons els seus detractors) amb el pas del temps. 

De fet, 'Avalon' (1982) va ser el comiat del grup, i el disc no va ser especialment ben rebut per la crítica de l'època. Van dir que era "massa comercial", que era autocomplaent i que era l'evidència de la decadència. Analitzat en perspectiva, però, va significar un abans i un després en la redefinició artística de Ferry, esdevingut des de llavors en un 'crooner' elegant, pulcre, icona d'uns altres 80. 

El cert és que 'Avalon' és un disc que sembla concebut per romandre tancat en si mateix. Potser per això és únic, perquè tota cançó que s'hi inclou té força però no esclata, per la seva sobreproducció, perquè tampoc es pot encabir en un gènere en concret i perquè precisament això vincula el grup, per sempre (com a testament sonor), amb el caràcter experimental dels seus inicis.

D''Avalon' tothom en recorda 'More than this' i el tema homònim, sí, però el disc té moltes altres joies. 'The space between', 'Take a chance o me' o 'True to life', posem per cas, són reinvindicables. Tot plegat conforma una mena de llegat per al pop que va venir més tard (fins i tot en esperit), i un exercici que permet no poques lectures. La meva és que a 'Avalon' s'hi planteja que tot passa, que tot es fa malbé, per més que l'embolcalli l'elegància. I que també en el declivi i en l'ocàs hi ha espurnes de llum. 

Alba Cartanyà proposa el llibre 'Aprendre a parlar amb les plantes' 

'Aprendre a parlar amb les plantes' (2018), de Marta Orriols, va guanyar la segona edició del Premi Òmnium Millor Novel·la de l'Any. És una obra escrita des del cor, íntima, quotidiana. La Paula, de 43 anys i neonatòloga de professió, perd de manera sobtada una persona molt propera i alhora descobreix una situació que esmicola la seva vida tal com la vivia fins llavors.

A través de les 247 pàgines del llibre, es mostra com la protagonista passa el seu propi procés de dol, d'acceptació i de reconstrucció personal. "Quan la mort deixa de pertànyer als altres, és necessari fer-li un lloc (...) perquè, si no, n'ocuparia tot l'espai amb absoluta llibertat", escriu l'autora. 

Marià Arbonès us proposa escoltar el disc ‘The Beast in Its Tracks’, de Josh Ritter

Aquest cap de setmana us recomano el disc ‘The Beast in Its Tracks’, de Josh Ritter (Moscow, Estats Units, 1976). Publicat el 2013, aquest treball aplega una col·lecció de cançons de folk, en gran part influïdes per la ruptura matrimonial que va patir l’autor amb la cantautora Dawn Landes. Tot i el dolor que això li va suposar, el missatge és de superació, de traçar un nou camí i desitjar el millor per a tothom. Les tretze cançons de l’àlbum ens permeten descobrir el perfil harmònic, nu i íntim de Ritter. 

Josh Ritter és un artesà del folk que barreja la tradició de Woody Guthrie amb la malenconia de Nick Drake i Leonard Cohen. Fill de neurocientífics, va comprar la seva primera guitarra després d’escoltar el clàssic de Bob Dylan i Johnny Cash ‘Girl From the North Country’. Va gravar el seu primer disc amb tan sols 21 anys, quan estudiava a la universitat. Després d’acabar els estudis, es va traslladar a Escòcia per ingressar a l’Escola d’Estudis de Folk Escocès durant sis mesos. 

En el seu retorn als Estats Units, mentre compaginava la música amb diverses feines, Josh Ritter va conèixer Glen Hansard, que el va convidar a viatjar a Irlanda. Un cop allà, l’èxit obtingut en les seves actuacions als pubs li van permetre, per primera vegada, viure de la música.

En aquests 20 anys, Ritter ha publicat 10 àlbums i s’ha convertit en un cantautor experimentat i de culte, un dels millors dels Estats Units.