Un art veritablement visceral

Proposar iniciatives artístiques que no són habituals en l’àmbit de la creativitat local i provocar als espectadors sentiments, ni que siguin de caire negatiu com el rebuig o el desassossec. Aquesta és la intenció de dos artistes amateurs Giorgio&Lalo (Jorge Arguedas i Alejandro Rodríguez) que s’atreveixen a lluir un recital fotogràfic de vísceres (cor de vedella i cervell de corder) a les parets del restaurant reusenc Absis a la seva exposició ‘Hacer de tripas corazón 2.0’.

També al Campus

“El pitjor és la indiferència”, apunta Arguedas sobre les motivacions d’aquest treball. La versió 2.0. d’aquest atreviment creatiu aprofundeix la línia d’un treball anterior de Rodríguez (exposat al Teina el 2017) on ja se centrava en sacsejar a l’espectador a través del recurs de donar la volta a símbols tan naïfs com el cor. A partir d’aquell origen, la nova versió pretèn ara continuar construint un relat artístic que explora (aquest cop exclusivament en blanc i negre) sentiments com l’angoixa, el surrealisme o el buit existencial. Amb un total de nou peces (una d’elles un tríptic fotogràfic en forma de trapezoïde) que combinen tècniques com la fotografia, el dibuix o el collage, la mostra de Giorgio&Lalo es podrà veure fins al 6 de març a l’Absis per exposar-se, posteriorment, al bar Campus a partir de finals d’aquest mateix mes.

Després de quatre sessions de fotografies que van generar unes 600 instantànies, Arguedas explica que es va fer una tria de 100 exemplars que, finalment, s’han reduït a la dotzena exposada. “La presentació era un aspecte interessant i cada peça té alguna cosa una mica diferent com pot ser el vidre trencat, el puzzle o la tapa de vàter convertida en marc”, destaca aquest fotògraf amateur, qui tenia clar que la imatge havia de ser en blanc i negre amb l’objectiu que s’apreciessin els contorns i les línies.

Madoz, Lynch, Dalí

De la seva banda, Rodríguez concep el fet de mostrar el resultat com un aspecte totalment secundari i el que realment li interessa és el procés creatiu compartit amb el seu amic. “Quedàvem a casa i fèiem fotos sense pensar, sense tenir un objectiu concret, deixant-nos dur pel moment”, assenyala Rodríguez, rebatejat com a 'Lalo' per la filla de 2 anys d’Arguedas. “Tots els marcs són de la brossa”, comenta Rodríguez, qui també explica que tots els vidres excepte un són recuperats igualment del carrer.

“És 'homemade'” destaca, amb ironia, Rodríguez mentre detalla que disfruta fent servir objectes de procedències diverses que ha guardat a casa seva. “Hi ha molta feina d’estètica” invertida en posar a punt aquests materials per a què siguin aptes per a l’exposició, reconeix Rodríguez. El fotògraf Chema Madoz, el cineasta David Lynch o el pintor Salvador Dalí són alguns dels referents estètics compartits per aquest parell d’amics que troba en el procés creatiu una manera d’expressar un univers incòmode per alguns espectadors sobretot si es proposen fer un mos contemplant les imatges exposades. “No hi ha cossos, tan sols trossos com les mans. Els dibuixos són molt orgànics i d’un cor es deriva un arbre” apunta Rodríguez.