De la natura a l'aixeta

Reusdigital.cat us ofereix una mostra gràfica del recorregut per les infraestructures que formen el cicle integral del subministrament de l'aigua a la ciutat.

L’aigua que surt per l’aixeta de casa prové de diferents fonts. Principalment, arriba del riu Ebre mitjançant una captació al marge esquerre del riu a l’alçada de Campredó, al municipi de Tortosa. Aquí és d’on es bombeja a la planta de tractament que el Consorci d’Aigües de Tarragona té a l’Ampolla. A través d’una gran canonada d’impulsió gran, una part del seu recorregut va paral·lel a l’autopista AP-7 i fins arribar a la part alta de la ciutat de Reus.

Una altra part important de l’aigua prové dels pantans de Riudecanyes i de Siurana, que estan comunicats entre sí i subministren aigua a regants particulars i a diversos municipis del Priorat i del Baix Camp.

A més, Reus també compta amb recursos propis. Per una banda, les aigües superficials que ens arriben a través de les antigues mines que encara estan en perfecte estat de funcionament. Es tracta de la mina Monterols, amb uns 400 anys de funcionament; i la mina Hidrofòrica, construïda al segle XIX.

Per l’altra banda, la ciutat compta amb aigua de captacions subterrànies, les que es troben a les capes freàtiques del subsòl del municipi. Actualment, Reus disposa de dinou pous en servei.

Pel que fa a la necessitat d’aigua dels seus habitants, Reus necessita anualment uns 7.250.000 metres cúbics d’aigua, un volum equivalent a uns 33.600 pisos de 90 metres quadrats. El que és el mateix, amb aquesta quantitat es podrien omplir d’aigua tots els habitatges ocupats de la ciutat. El 55% d’aquesta aigua prové del riu Ebre, el 35% del sistema de pantans Riudecanyes-Siurana, i el 10% restant de les mines i dels pous propis en explotació.

Abans que l’aigua arribi a les cases s’ha de potabilitzar assegurant una completa garantia sanitària. L’aigua provinent del riu Ebre ja arriba potabilitzada i la dels pantans i de fonts pròpies és tractada a l’Estació de Tractament d’Aigües Potables (ETAP) de Reus, situada entre el passeig de la Boca de la Mina i l’Institut Pere Mata.

La potabilització consisteix en eliminar les partícules sòlides que porta l’aigua en suspensió, mitjançant processos de decantació-filtració, així com els possibles microorganismes que pugui contenir mitjançant desinfecció amb clor.

L’aigua preparada per al consum s’emmagatzema en els cinc dipòsits existents a la ciutat. Aquests són els dos dipòsits principals, a prop de l’Institut Pere Mata; el de la Pubilla, al límit del terme municipal de la Selva del Camp; el de la Barraqueta, prop de la carretera d’Alcolea; i el dipòsit del Pinar, al límit del terme municipal de Castellvell del Camp. Entre tots, tenen una capacitat d’emmagatzematge que garanteix el consum d’aigua de la ciutat durant tres dies.

La xarxa de transport compta amb quinze quilòmetres de grans canonades que condueixen l’aigua a la ciutat. Per fer-la arribar als 45.000 clients, es disposa de 268 quilòmetres més de canonades de dimensions més reduïdes, es tracta de la xarxa de distribució.

Per a una òptima gestió, Aigües de Reus ha dividit la ciutat en vint sectors de subministrament. Mitjançant 36 arquetes de control connectades al sistema de telecomandament, ubicat a la seu central de l’empresa, es pot vigilar la pressió, el cabal, la cloració i la terbolesa de l’aigua subministrada en cada un dels sectors. D’aquesta manera, es pot oferir un millor servei i permet actuar en rapidesa en cas de detecció de possibles fuites de la xarxa.

La major part de l’aigua que surt de les aixetes no és realment consumida, sinó que es fa servir per activitats de neteja. Un cop utilitzada, es converteix en un residu que és necessari evacuar.

Aquesta evacuació es realitza mitjançant una xarxa de 172 quilòmetres de canonades de sanejament, 4.778 pous de registre i 34 quilòmetres de grans col·lectors. Encara que les aigües residuals circulen per gravetat, Aigües de Reus compta amb l’ajut de cinc estacions de bombeig per a que tot arribi a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR), situada a la partida de Porpres.

A l’EDAR, es produeixen una sèrie de processos físics, químics i biològics que van eliminant progressivament la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes. Part de l’aigua depurada es fa servir pel reg agrícola però, a més, també es generen una sèrie de subproductes que també són aprofitats. Es tracta dels fangs per a l’elaboració de compost per jardineria, com adobs per a l’agricultura i per la regeneració de canteres. El biogàs s’utilitza per a la generació d’energia en forma de calor i electricitat. La resta d’aigües depurades sobrants arriben al mar a través del barranc de Barenys.

En tot aquest procés, es parla del cicle integral de l’aigua perquè l’aigua s’agafa del medi natural i es retorna després d’utilitzar-la. L’obligació és de retornar-la amb les mateixes condicions que la natura ens l’ofereix.

(Aquest reportatge ha estat elaborat amb la col·laboració d'Aigües de Reus).