La figura de l'emprenedor, la raó de ser de REDESSA

A principis dels anys 90 del segle passat, amb el socialista Josep Abelló com a alcalde de Reus, el conjunt de l'Estat vivia un període protagonitzat per les elevades xifres d'atur. Primer va néixer Mas Carandell, un projecte centrat en la formació per ajudar tothom qui no tenia feina, i dos anys més tard, el 1994, fruit del diàleg transversal amb la societat -sindicats, patronals, cambres de comerç, etc.-, va néixer Reus Desenvolupament Econòmic, SA, més conegut com Redessa (actualment, REDESSA), centrada en l'emprenedoria. "No era una idea política nostra, va ser resultat de l'escolta i vam tenir la sensibilitat necessària davant un impacte, la crisi", apunta Abelló.

Josep Abelló recorda que li semblava "més atractiu a nivell polític" Mas Carandell, ja que recuperava, després de la dictadura franquista, l'esperit de les universitats populars impulsades a la Segona República Espanyola. No obstant això, reconeix que REDESSA va ser "pioner" i tot un "èxit". Segons l'exalcalde, a la societat reusenca, "molt curiosa", no li agradava "tenir estructures, però era molt activa". Si el sector adinerat de la ciutat es capficava amb una idea, hi invertien els diners necessaris, com és el cas de l'edifici de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili.

REDESSA no es va instaurar del no res

Tal com explica l'exgerent de la societat anònima, l'economista Antoni Trilla, l'any 1986 es va crear a l'ajuntament el servei d'assessorament i dinamització socioeconòmica, el qual estava format pel mateix Trilla i l'advocat Victor de la Guàrdia, assessors del consell econòmic i social de Reus. El servei ja buscava promocionar la ciutat i assessorar emprenedors, i uns anys després va fer ús d'un espai al Mercat Central per "sondejar", en paraules de Trilla, la demanda i la viabilitat i autosostenibilitat d'una societat com ho acabaria sent REDESSA.

Malgrat que es constituís l'empresa l'any 1994, no va ser fins a l'any següent quan va obrir el viver d'empreses, al carrer del Camí de Valls, als terrenys de l'antiga fàbrica de rentadores Crolls, tot un símbol del Reus empresarial. Després de converses i negociacions, REDESSA, a través de subhasta, es va fer amb els 12.000 metres quadrats de superfície, que eren propietat de l'Estat, una part dels quals es van cedir a la multinacional de menjar ràpid McDonald's i a Repsol, on hi ha una benzinera. Quant als 1.500 metres quadrats on hi van haver els cinemes Lauren, encara a dia d'avui laCaixa n'és llogatera, i per tant, encara desemborsa una certa quantitat de diners a REDESSA.

Gairebé 90 dies

No van durar ni tres mesos les obres de construcció del viver d'empreses, que va enllestir-se el maig de 1995, una celeritat que es va celebrar i que en part, podia estar motivada per les eleccions municipals que hi havia a tocar.

REDESSA es va impulsar amb una visió supramunicipal, i és que des del primer instant, la Cambra de Comerç de Reus hi va fer costat, també l'Ajuntament de la Selva del Camp, que tenia una gran vocació empresarial. No va ser el cas del Consell Comarcal del Baix Camp, ens que va mostrar el seu suport més tard.

No va ser fins a l'any 2002 quan REDESSA va haver d'assumir, sota encàrrec de l'ajuntament, la gestió de la Fira de Reus, coneguda a dia d'avui com firaReus events, que fins aleshores funcionava com una "fundació", indica Antoni Trilla, i hi intervenien la Cambra de Comerç de Reus, l'Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

Robert Sarobé va ser el primer conseller delegat de REDESSA, que va precedir a Ernest Benach, quan es "consolida" l'empresa, segons Trilla. Amb la presa de la vara d'alcalde de Lluis Miquel Pérez, l'any 1999, Josep Morató va ocupar el càrrec polític, ininterrompudament, fins al canvi de govern de 2011, quan el convergent Carles Pellicer va guanyar les eleccions municipals, moment en què Antoni Trilla va haver de deixar la gerència.

Trilla explica que mentre ell estava al capdavant, la figura de l'emprenedor era l'eix d'actuació, si més no, durant la seva etapa a REDESSA es va obrir un dels primers espais de treball conjunt, el que es coneix com a ‘coworking'. A més, es va promoure la internacionalització i es van establir convenis i acords amb ciutats connectades amb l'aeroport de Reus, com Liverpool o Florència, i es va inaugurar l'edifici Tecnoparc, el març de 2011, dos mesos abans de les eleccions municipals que van obrir el parèntesi convergent a la ciutat, que no es va tancar fins a l'arribada a l'alcaldia l'any 2023 de la socialista Sandra Guaita.

Amb Pellicer com a alcalde de Reus, el càrrec de gerent de REDESSA l'han ocupat Xavier Sarrà, Josep Maria Adserà, Alícia Alegret, Víctor Álvarez, i qui hi el manté actualment, Albert Boronat, mentre que Pepe Jofré, Marc Arza i Teresa Pallarès van representar la cara política de la societat municipal fins al nomenament com a conseller delegat de Josep Baiges l'any passat.

I ara?

A hores d'ara, amb la posada en marxa aquest 2024 del quart centre de negocis de l'empresa, REDESSA Innovació, juntament amb la gestió de REDESSA Viver, REDESSA Tecno i REDESSA Cepid, aquests dos últims ubicats al Parc Tecnològic i d'Innovació del Tecnoparc, i de les 20 naus que ofereix el complex de REDESSA Naus al polígon AgroReus, REDESSA presenta una mitjana d'ocupació que se situa al voltant del 90%, amb unes 150 empreses instal·lades i uns 1.500 professionals, la meitat dels quals es dediquen al sector tecnològic. Aquestes dades posicionen objectivament Reus com la segona ciutat en ocupació TIC de Catalunya, després de Barcelona. Durant els últims anys, des de REDESSA també es treballa per oferir habitatge de protecció oficial amb l'objectiu de "destensar" el mercat actual, una de les principals problemàtiques a les quals s'ha de fer front.

Amb tot, el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement de l'Ajuntament de Reus i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, té clar que "s'ha de créixer per projectar la ciutat cap al futur i de portes enfora". Ja es treballa per a la construcció de l'edifici Cepid 2, un nou centre d'empreses, es fa una feina en l'àmbit dels polígons industrials que "els últims anys no es feia", i Reus ha presentat la seva candidatura, amb una setantena de projectes, per esdevenir "ciutat de la ciència i la innovació", un segell del Ministeri que posicionaria el municipi en aquest àmbit arreu de l'Estat. El pròxim mes de març s'hauria de conèixer si s'aconsegueix o no aquest distintiu, que donaria un fort impuls a les diverses iniciatives que es volen dur a terme. Ara bé, Baiges assegura que, tard o d'hora, si no s'assoleix el segell, els projectes s'aniran executant igualment.

Des del mandat anterior, amb un govern en coalició de Junts, ERC i Ara Reus, es va decidir separar en dues regidories la Promoció Econòmica, per una banda, i l'Empresa, Formació i Ocupació, per una altra, la primera amb Teresa Pallarès (Junts) al capdavant, i la segona, liderada per Carles Prats (ERC). Ara, amb Josep Baiges (PSC) i Òscar Subirats (ERC), respectivament.

Malgrat aquesta circumstància, Baiges continua apostant per la possibilitat que REDESSA treballi per a totes les empreses, més enllà de les del seu ecosistema. "L'empresa que vingui a Reus hauria de trobar en REDESSA l'acompanyament professional, des de l'òtica pública, per poder desenvolupar la seva activitat a la ciutat", apunta el regidor, qui afegeix: "Després de trenta anys, l'expertesa de l'empresa municipal econòmica és tan elevada que és un capital únic en el seu àmbit, que no té cap referència similar, per envergadura i tradició, en tot el camp de Tarragona".

Amb la celebració del 30è aniversari, que s'allargarà durant el 2025 -amb un acte solemne- perquè va ser al 1995 quan es va inaugurar el viver, el que es busca és "recordar l'orígen" i reconèixer la tasca de persones que van crear del no res REDESSA, com ara Aleix Vives. Aquest 2024 s'han desenvolupat diverses activitats i propostes com l'audioguia que fa un recorregut per punts clau en la història de l'empresa municipal o caminades populars. "REDESSA és un paradigma de la societat local, gent emprenedora; Reus és REDESSA", considera Baiges, qui conclou: "La ciutadania s'ha de fer seva REDESSA, ja que és el que és gràcies als recursos públics".