Què passa quan un 'dret humà bàsic' entra a la borsa?

A mitjans de desembre, una notícia va aparèixer tímidament en alguns mitjans: l'aigua comença a cotitzar al mercat de futurs de Wall Street. De moment, només afecta la zona de Califòrnia, als Estats Units, però és innegable que aquest pas assenta un precedent perillós pel que fa a la mercantilització dels recursos bàsics: es comença per l'aigua, i es continua per la llum del sol, o per l'aire que respirem? A Reusdigital.cat hem volgut analitzar les implicacions d'aquesta notícia amb el president de la seu de Tarragona del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Miquel Àngel Fúster, i el professor i director de la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible, Òscar Saladié.

Comprar l'ús de l'aigua en un futur

Un contracte a futur és un acord entre dues parts, pel qual es comprometen a vendre i a comprar un actiu financer en un moment determinat. A diferència d'altres béns, com el petroli o el blat, en el cas de l'aigua no hi ha un lliurament físic: no es tracta que el dia del venciment un li hagi de portar unes quantes ampolles plenes a l'altre, sinó que el que està en joc és poder utilitzar l'aigua en un futur. En el cas de Califòrnia, puntualitza Miquel Àngel Fúster, "la gestió física de l'aigua la fan les institucions públiques corresponents i les empreses subministradores".

Això permet, tal com explica l'economista, que el gran consumidor d'aigua (com podria ser un agricultor) s'organitzi a un temps vista i asseguri les seves despeses. "Pot passar que en el moment del venciment, el preu de l'aigua estigui per sobre o per sota, però ja s'haurà garantit el fet de poder disposar d'una quantitat determinada", concreta.

Porta oberta a l'especulació

Tanmateix, Fúster admet que l'entrada de l'aigua en borsa "obre la porta a l'especulació" i que el que ara comença a Califòrnia, pot "transportar-se a altres mercats". L'aigua potable és limitada, i en un món amb gairebé 8.000 milions de persones, "cal fer un esforç per racionalitzar el seu ús": "No crec que la fórmula més adient sigui convertir el bé escàs en un subjacent d'un mercat de derivats, que és el que està passant aquí", indica.

És important tenir en compte que la demanda d'aigua és "pràcticament inelàstica", ja que davant de grans fluctuacions de preu, la quantitat requerida gairebé no varia perquè és un recurs necessari sí o sí en el nostre dia a dia. És més: des de l'any 2010, l'accés a aigua potable és reconegut com un "dret humà bàsic" per les Nacions Unides.

Concretament a casa nostra, a la mediterrània, l'aigua potable "és limitada i l'utilitzem en moltíssimes activitats: l'agricultura (majoritàriament de regadiu), la indústria, l'oci...", assenyala Òscar Saladié. Com a recurs essencial, doncs, "ha d'estar garantit".

Responsabilitat de les administracions

Saladié creu que la notícia que ens va arribar al desembre és "rellevant" i que cal "aplicar el principi de precaució i, davant l'alarma, fer un seguiment" de la situació perquè "no ens trobem després a fets consumats".

Puntualitza, però, que aquí a Catalunya l'aigua és gestionada per empreses privades i que això "ja és un procés de mercantilització". El que s'ha d'evitar, expressa, és arribar a l'extrem on "la disponibilitat pugui dependre exclusivament de si pots pagar-la o no": "Sense aigua no hi ha vida, i amb això ja està tot dit".

En aquest sentit, els dos experts coincideixen en assenyalar la responsabilitat de les administracions, que poden posar "línies vermelles". Fúster constata que "els mercats acaben sent lliures fins a un determinat punt" i que els governs, a nivell d'estat o comunitat europea, poden fer-hi alguna cosa si treballen de manera "coordinada" per aconseguir els objectius del mil·lenni; tot i que és conscient de la desigualtat geopolítica en puntualitzar que "algunes parts del món poden prendre decisions i d'altres no".

Conscienciació ambiental

Fúster aposta per una intervenció en forma de campanyes de conscienciació i de l'aplicació del binomi premi-càstig en funció de l'ús que facin els consumidors d'aigua. A això, Saladié hi suma la necessitat de "donar eines i informació als centres educatius perquè es tingui una consciència ambiental per no permetre segons quines coses".

D'aquesta manera, tan important és ser-ne conscient com passar a l'acció. "Si la gent s'adona del risc, pot fer-hi alguna cosa, sigui de manera individual o a través de grups, associacions o entitats". Queda veure, doncs, quina és la reacció de les societats davant d'aquests missatges d'alerta. "La ciència-ficció ja ha plantejat escenaris semblants, i es tracta d'evitar que passin a ser realitat", adverteix Saladié.

Vivim en una societat capitalista, on hi ha un gran mercat de béns i productes, i reconduir el model és "complicat", admet Saladié, però ressalta que "no és qüestió de fer un cop de volant fort, sinó suau, i transitar cap a un nou model, també de consum, però diferent de l'actual".