'Reus té una pressió fiscal baixa'

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, han carregat aquesta tarda de dimarts contra l'estudi donat recentment a conèixer i que assenyala la capital del Baix Camp com la ciutat de l'estat de més de 50.000 veïns on se suporta una major pressió fiscal. El batlle ha comparegut en roda de premsa per apuntar que Reus "té una pressió fiscal baixa" i per denunciar “la poca seriositat i la falta de rigor” de document en qüestió. Aquest porta per títol La competitividad fiscal de las entidades locales y de las comunidades autónomas i l'ha publicat per l’Instituto de Estudios Económicos, un think tank de la CEOE.

'L'estudi menteix'

De fet, el batlle ha demanat a la CEOE que "faci rectificar" l’estudi o que el seu president, Antonio Garamendi, "vingui a Reus a parlar i debatre sobre fiscalitat municipal". “No podem tolerar que la imatge de Reus surti perjudicada com a conseqüència d’un estudi mal fet. Aquest estudi ens ataca com a ciutat, i ho fa de manera tendenciosa. L’estudi menteix”, han afirmat l’alcalde i la regidora. “Reus té una pressió fiscal baixa. I aquest és un fet incontestable; estem disposats a defensar-ho avui aquí i davant qui sigui", ha assenyalat Pellicer.

'Aquest estudi ens ataca com a ciutat, i ho fa de manera tendenciosa. L’estudi menteix', han dit Pellicer i Caballero

Per part seva, Caballero ha indicat que és "rotundament fals" que Reus estigui al capdamunt del rànquing dels municipis de l’estat amb major pressió fiscal. "L’estudi amaga la metodologia, que sigui com sigui és incorrecta i tendenciosa: Ni sabem quines dades fa servir ni com les cuina”, ha argumentat.

Caballero qüestiona la metodologia de l'estudi

En aquest sentit, la regidora ha aportat a la roda de premsa diverses dades per avalar el seu posicionament. Els ingressos de l’Ajuntament de Reus via fiscalitat per habitant van ser de 1.126,76 euros, el 2021. La mitjana estatal va ser de 1.140,36 euros. Reus, doncs, "està un 1,2% per sota que la mitjana estatal", ha exposat la regidora d'Hisenda.

En relació a l’IBI, la quota mitjana de l’impost a Reus és "comparativament més baixa" que en altres municipis. D'aquesta manera, i segons les dades que ha ofert la regidora, a Reus és de 437,86 euros; a Boadilla del Monte (segons l’estudi encapçala el rànquing amb millor fiscalitat, ha precisat Caballero) s'alça als 913,51 euros, "un 52,1% més cara que a Reus", ha sostingut. 

A Madrid ciutat és 643,64 euros, "un 32% més que a Reus", ha afegit. Quant a la mitjana de Catalunya, aquesta se situa en els 468,47 euros, "un 6,5% més que a Reus", tal com ha explicat Cabellero. Aquesta s'ha queixat que "l'estudi es limita a la comparativa de tipus i no té en compte els valors cadastrals que igualment intervenen en el càlcul de la quota de l’impost. És cert que Reus té un tipus mitjà més alt que la mitjana; però és així per compensar uns valors cadastrals extraordinàriament baixos", ha dit.

En aquesta línia, ha apuntat que la darrera revisió cadastral "és del 2000, i ja llavors l’ajuntament va considerar que eren baixos". La dada de valor cadastral mitjà a Reus és de 42.219,62 euros; a l'estat, 58.052,88 euros (un 27,3% més que a Reus); a Boadilla del Monte (que, com ja s'ha esmentat, segons l’estudi encapçala el rànquing amb millor fiscalitat), de 202.466,64 euros, un 79,1% més que a Reus; a Madrid ciutat puja als 131.062,98 euros, un 67,8% més que a Reus; finalment, la mitjana a Catalunya és de 67.308,19 euros, un 37,3% més que a Reus.