Dijous, 23 de Gener de 2025

S'enregistren prop de 1.200 sol·licituds per a l'ajut del pagament del lloguer a Reus

Hi ha un estoc d'habitatges suficient per satisfer la demanda de la ciutadania? La baixa oferta és la causa dels preus que es paguen actualment?

16 d'Abril de 2024, per Raúl Rodríguez
  • Intersecció del carrer General Moragues de Reus amb l'avinguda 11 de setembre

    Raúl Rodríguez

La inflació, la pèrdua de poder adquisitiu, l'estancament dels salaris i un atur juvenil al conjunt de l'Estat Espanyol d'aproximadament el 28,5% són els ingredients perfectes perquè l'edat mitjana d'emancipació sigui els 30,3 anys i els joves hagin de destinar un gran percentatge del seu sou al pagament mensual d'un lloguer. La setmana passada es va concloure a Reus el període de la convocatòria d'ajuts per pagar-lo, destinada als joves, amb 860 sol·licituds, peticions que se sumen a les més de 300 que es van registrar per part de la gent gran.

Segons dades d'Incasòl, el lloguer mitjà l'any 2023 al Baix Camp era de 588,84 euros (2022: 543,09 euros), a la demarcació de Tarragona, 573,38 euros, i a la de Barcelona, 835,22 euros.

"L'agreujament de la despossessió de la classe treballadora i l'augment de la concentració de la propietat en poques mans", segons el militant del Sindicat d'Habitatge de Reus (SHR), Guillem Jové, es trasllada en una crisi social i és que, "qui no té ni hereda, mentre hagi de gastar més del 50% del seu salari en lloguer durant anys, no podrà comprar mai un habitatge, mentre que qui no ha hagut de pagar mai lloguer, i ha estat cobrant les rendes d'altres, es podrà comprar el tercer pis, el quart i el cinquè".

L'advocat i politòleg Joan Bermúdez apunta que la dificultat d'accés a l'habitatge -l'augment de preus- radica en la "quasi nul·la oferta" d'aquest, entesa com la conseqüència de la "manca" d'acció política: "No s'han construït i no hi ha un estoc de pisos per atendre les necessitats dels demandants". Per la seva banda, Guillem Jové qualifica el sistema de "competició homicida" i és que "no falten pisos, sobren propietaris".

 

La presència dels fons d'inversió s'ha duplicat en la darrera dècada

 

Després de la crisi immobiliària, i degut a una política d'habitatge multinivell (municipal, autonòmic i estatal) "erràtica" i sense consens, en paraules del director de la Càtedra de l'Habitatge de la URV, Héctor Simón, entre el 2011 i el 2020, la taxa de propietat de les llars més joves, de menys de 35 anys, ha baixat del 69,3% al 36,1%, i la total, del 82% al 73%. Aquests habitatges els han adquirit "poques mans", gent amb recursos, com ara fons d'inversió. "Qui no podia comprar l'habitatge ara s'ha convertit en llogater a perpetuïtat, més vulnerable i dependent", apunta Simón.

 

Més de 1.000 sol·licituds per als ajuts del pagament del lloguer a Reus, aquest 2024, per a persones majors de 64 anys i de menys de 36

 

El departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha obert convocatòria de subvencions per al pagament del lloguer per a persones joves i grans amb una partida inicial de 48 MEUR aquest 2024, la mateixa que l'any 2023, quan finalment l'import va ser de 55 MEUR.

El 27 de març es va tancar el tràmit a Reus per a persones de 65 anys o més, amb un total de 318 sol·licituds, mentre que el passat divendres, 12 d'abril, es va finalitzar el període de la convocatòria per a joves de 35 anys o menys, amb un recull de 860 sol·licituds. Aquestes peticions les han de revisar des de la Generalitat per donar-les -o no- validesa, en base als requisits establerts.

Ara, fins al 10 de maig, els residents a Reus d'entre 36 i 64 anys, titulars d'un contracte de lloguer o de cessió d'ús d'un habitatge o una habitació que constitueixi el seu domicili habitual i permanent, poden presentar la seva sol·licitud a l'ajut a través d'aquest enllaç i presencialment, a l'Oficina d'Habitatge amb cita prèvia o trucant al 977 010 010.

El representant del SHR, Guillem Jové, considera que aquestes mesures, basades en subvencions i ajuts, no són polítiques d'habitatge, sinó un "rescat del sector immobiliari" i un "incentiu" per mantenir els preus a l'alça. "En quin moment hem pensat que un equilibri entre el rendista i nosaltres és que l'Estat li pagui el sobresou? O acceptar una pujada de 150 euros en comptes de 300?", reflexiona Jové, qui afegeix: "L'únic punt mig entre nosaltres i el rendista seria una reducció immediata del 50% del lloguer".

"El fet de poder disposar d'ajudes per fer front al pagament del lloguer no ajuda en res a abaratir-ho, ans al contrari, si el jove sap que pot disposar d'aquesta ajuda, li fa poder assumir un lloguer més alt", conclou Joan Bermúdez.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics