-
Xifré, al seu despatx, durant l'entrevista concedida a Reusdigital.cat
Helena Gassull
L'alcalde d’Almoster, d'ERC, des de fa catorze anys, i director territorial d’Agricultura al Camp de Tarragona, Àngel Xifré (Reus, 1961), exposa en una entrevista concedida a Reusdigital.cat que “la política catalana ha arribat allà on la gent ha volgut”. El batlle del municipi del Baix Camp fa balanç del seu projecte polític i deixa la porta oberta sobre el seu futur. L'ampliació de l'escola, la creació d'una sala de vetlles i la imminent celebració de la Festa Major són altres de les qüestions abordades pel republicà.
Després de 14 anys d’alcaldia, quines són les principals millores que el seu govern ha fet al poble?
Fa catorze anys ens vam trobar un poble que tenia moltes mancances i les millores que hem pogut fer, tant en l’àmbit social com urbanístic, han estat molt importants. Jo sobretot destacaria, primerament, la creació d’una escola bressol. Aquesta ha permès que la gent treballadora que tingui fills i filles aquí a Almoster, pugui deixar-los al mateix poble. A més, oferim la qualitat suficient perquè els nens que van a l’escola bressol després puguin seguir la seva educació aquí. Això ens garanteix una continuïtat a l’escola que abans d’entrar nosaltres, difícilment es podia mantenir. Un altre canvi important va ser renovar tot el nucli urbà del poble, era un nucli en què pràcticament la meitat de les cases estaven deshabitades i calia fer-li una rentada de cara. El que vam fer va ser renovar paviments i canviar tots els serveis: serveis d’aigua, de clavegueram, soterrar la telefonia, el sistema elèctric... vam poder donar-li així un caràcter amable a aquest nucli. Urbanísticament també s’ha fet feina, ens vam trobar un municipi amb tres urbanitzacions que encara no estaven recepcionades: el Mas Carreres, l’Aubareda i el Picarany. D’aquestes tres,i en aquests 14 anys, hem aconseguit incorporar al poble la del Mas Carreres i també l’Aubareda. Ara la que ens queda és el Picarany, però actualment ja estem acabant els tràmits perquè es puguin fer les obres.
Quina era la situació del poble, abans de l'entrada del seu govern?
Crec que és innegable que era un poble que tenia bastants problemes i mancances. A poc a poc, hem intentat donar aquests serveis necessaris i activar la vida social del municipi, precisament aquest any fa 10 anys de la Colla de Geganters i de la Colla de Diables. Fa 14 anys només existia l’Ateneu i el Club de Futbol. Al llarg dels anys, hem mirat de protegir i ajudar totes les entitats del poble, perquè creiem fermament que un poble és viu si té una vida social viva.
Quines són les perspectives de futur per al poble?
A Almoster sempre hi ha projectes en marxa i qüestions a fer, com per exemple una futura ampliació de l’escola. L’escola ja fa anys que té problemes d’espai, així que estem treballant per adquirir un terreny just al costat que ens permeti fer aquesta ampliació. També tenim altres projectes en marxa, com la creació d’una sala de vetlles. Aquest projecte el portàvem a la campanya electoral i està a punt de convertir-se en una realitat. Les obres ja s’estan fent i d’aquí tres o quatre mesos, abans de final d’any, ja estarà operativa. Existeix una necessitat social darrere de la creació d’aquesta sala de vetlles. Actualment, quan es produeix una defunció a Almoster, ens trobem que la gent ha d’anar a Reus o a La Selva, no hi ha un lloc on la gent pugui anar a donar el condol al nostre poble. És per això que creiem que una sala de vetlles podria suposar una gran millora social. Una altra obra que també tenim en marxa és la d’un local per la gent gran, que esperem que estigui operatiu en qüestió de dos o tres mesos. Fins ara, n’existia un que era petit, sense capacitat per totes les persones que hi volien estar. Un altre punt que ens falta completar és el nucli. Ja he comentat abans que l’havíem estat renovant, però amb les subvencions arribem on podem, i encara queden un parell de carrers per fer. Esperem que en aquesta legislatura es puguin començar les obres d’aquests carrers i tenir-les acabades. Després ja trobaríem projectes de temes més estructurals, que no es veuen tant, però que defineixen el futur del poble, com pot ser el POUM. Tenim, des de fa set o vuit anys, un nou pla en marxa i ara ja estem fent els últims passos per aconseguir que aquest model urbanístic que volem per Almoster, el tinguem definit en els pròxims mesos.
Té previst presentar-se a les eleccions municipals de 2019?
El fet de presentar-me o no, no depèn només de mi, sinó de l’equip municipal amb qui treballo. A mi, personalment, m’agrada molt treballar en equip, amb la meva gent, i entre tots haurem de decidir si seguim endavant.
En pocs dies començarà la Festa Major, amb un programa de més de 50 actes.
Tenim un programa d’actes que, al llarg dels anys, s’ha anat completant. El que es vol és tenir una oferta diversa que pugui arribar a tots els públics. Trobem, per exemple, la gimcana pels nens petits, els balls enfocats a gent de mitjana edat, o les barrakes, que aquest any les farem el dia 31 d’agost, i que estan pensades pels més joves. Es tracta d’un programa molt complet, i si hagués de destacar alguns esdeveniments, destacaria actes com el teatre d’aquest any: 'Els homes vénen de Mart, les donen vénen de Venus'. Es tracta d’una obra molt interessant, de primera línia nacional, i estem molt orgullosos de poder-la tenir aquí a Almoster. També destacaria el Ball de Festa Major. Cada any ens reunim a la plaça unes 300 persones per sopar, ballar i gaudir junts. Per altra banda, sempre hi ha actes que ja són tradició, com la Baixada d’Artefactes, que l’any vinent celebrarà 30 anys. Per últim, m’agradaria destacar que la persona que farà el pregó aquest any serà Josep Gumà, una eminència en el camp de l’oncologia, és el director del sector d’oncologia de l’Hospital de Reus i veí del nostre poble. És un honor que una persona d’Almoster tingui aquesta transcendència tant notable.
Almoster s'ha sumat a l’associació de municipis per la independència i es poden veure llaços grocs arreu. Hi ha hagut algun conflicte, al respecte?
Conflictes com a tal no, però òbviament, com a tot arreu, hi ha gent que hi està més d’acord i gent que no. Però és un fet objectiu que hi ha unes persones que estan a la presó, i la gent ho pot considerar just o injust. Però òbviament tothom té una opinió, i personalment considero que és una injustícia, i més tenint en compte els esdeveniments que s’han produït darrerament. Ahir mateix el president Puigdemont va tenir una sentència favorable per part dels tribunals alemanys, dient clarament que no és rebel·lió. Si analitzem el que ha passat durant els últims anys, veiem clarament que la política catalana ha arribat allà on la gent ha volgut. Ha estat el poble català qui s’ha manifestat i ha deixat clar la voluntat d’autodeterminar-se amb un referèndum. Però aquesta petició no ha estat mai atesa per part del govern central, ells mai han entès que Catalunya és una nació. Però hi ha un moment en què la gent diu prou, els polítics només han transmès el que els catalans volien, han actuat com els representants que són per dret democràtic. I una cosa tan simple i democràticament fonamental com preguntar al poble ha estat castigada de manera demencial. Que en ple segle XXI i en una democràcia europea, es produeixin fets així, realment situa a l’estat espanyol al segle XIX.
