Cambrils reivindica el caràcter 'insubornable' del cardenal Vidal i Barraquer

“Sóc essencialment romà i antiregalista”. Aquesta frase del cardenal Francesc Vidal i Barraquer continguda en una carta inèdita de 1924 ha estat un dels detalls que el conferenciant i monjo benedictí, Josep Massot, ha desvel·lat als assistents de l’acte central del 150è aniversari del naixement del conegut com a “cardenal de la pau i la reconciliació” en paraules d’un dels seus biògrafs, mossèn Muntanyola.

En el marc del santuari de la Mare de Déu del Camí, Massot ha destacat el caràcter “insubornable” del cardenal cambrilenc mort a l’exili suís el 1943 que va patir “l’ostracisme” del règim franquista per la seva negativa a signar la carta col·lectiva dels bisbes en favor de l’alçament de Franco. Amb la convicció que una biografia definitiva de Vidal i Barraquer “farà ressaltar la figura de pau i reconciliació” que va representar, el conferenciant ha fet un repàs exhaustiu a les disjuntives morals que el cardenal va haver de superar durant la dictadura de Primo Rivera, la II República i, finalment, durant la Guerra Civil i el primer franquisme, unes decisions que li van reportar “calúmnies i disgustos” que s’han perllongat en el temps.

En aquest sentit, Massot ha contraposat el paper de Vidal i Barraquer al d’Isidre Gomà, que ha definit com a “cardenal de la guerra”. En opinió del ponent, Vidal i Barraquer “tenia raó” respecte als dos grans dilemes que va haver d’afrontar durant la dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil. Tot i això, la seva postura durant el règim de Primo li va fer merèixer fama de “catalanista abrandat” i la negativa a signar la carta col·lectiva de suport a l’anomenada croada nacional es va basar en evitar perill als sacerdots amagats durant el conflicte bèl·lic amb la tràgica conseqüència que va tenir per al bisbe de Terol.

A través de la seva pròpia experiència com a assagista i estudiós, Massot ha recordat com el 1965 estava totalment prohibit abordar la figura de Vidal i Barrraquer amb la possibilitat que es repetís el tancament de l’editorial Estel per una obra que el tractava, una censura que, paulatinament, durant el tardofranquisme es va poder rescatar de l’oblit imposat pels vencedors de la guerra. En un aspecte més místic, Massot ha donat lectura al testament espiritual redactat pel cardenal al Vaticà el 1939 en que recomanava als sacerdots “allunyar-se de la política” i perdonava als que l’havien acusat infundadament.

“Ens va donar un exemple que mai no podrem oblidar”, ha conclòs Massot. Durant la presentació de l’acte, l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, ha afirmat que la vila “reivindica la seva trajectòria” i treballa perquè “l’oblit no s’emporti la seva figura”. L’acte, que ha comptat amb una assistència massiva de cambrilencs a l’espai del santuari, s’ha tancat amb un emotiu concert de l’escolania de Montserrat formada per una cinquantena de nois, de 9 a 14 anys, procedents de tot Catalunya.

En la línia dels actes previstos durant l’Any Vidal i Barraquer, la parroquia de Santa Maria de Cambrils celebrarà, aquest divendres a les 8 del vespre, una missa concelebrada per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.