Els blocs Bofill del barri Gaudí

Molts de vosaltres, amics i lectors, de ben segur que heu aprofitat el confinament municipal de cap de setmana dels últims temps per redescobrir racons del terme de Reus que coneixíeu, òbviament, però fins ara potser no havíeu observat amb detall, ni gaudit. Des de Reusdigital.cat us hem convidat a desconnectar de la rutina amb itineraris per diversos dels passejos de la ciutat, i en aquesta ocasió us proposem una escapada al barri Gaudí per subratllar la particularitat dels icònics blocs Bofill, de 1968. 

Els edificis en qüestió van ser el primer encàrrec rebut pel Taller d'arquitectura de Ricard Bofill en el disseny urbà a gran escala. Es tractava, segons s'assenyala al seu propi web, de construir "habitatges molt econòmics, destinats a pal·liar el dèficit d’unitats residencials provocat per les onades immigratòries dels anys 60", en relació a les "nombroses operacions" d’aquest tipus que "van originar una infinitat de barris perifèrics inhabitables" arreu.

En aquesta línia, el projecte sempre va ser evitar l'establiment d'un model de ciutat-dormitori per fer-hi proliferar "locals comercials, bars, equipaments d’oci, supermercats i grans espais públics", se subratlla des del taller de l'arquitecte. Es va pensar, doncs, que l'existència de tots aquests serveis donaria lloc a una mena de "ciutat dins de la ciutat", tot reduint en conseqüència els desplaçaments dels veïns. En aquesta línia, la idea va ser la de reproduir "l’ambient de comunicació" que ja s'havia consolidat en altres ciutats i tot aconseguint l'accés a partir de l'arribada de vehicles "per les autovies perimetrals destinades a la circulació ràpida" d'aquests, a les vies urbanes de trànsit lent i a la circulació de vianants. 

Bofill i els seus col·laborador van donar una especial importància als models geomètrics, amb la voluntat de "permetre el creixement lliure i la composició jeràrquica" de tot el complex. D'aquesta manera, s'assenyala, es dona a la "necessitat d’ordre i d’un cert marge per al descobriment" que proporcionen els blocs. Els 500 habitatges subvencionats (de diferents tipus i superfícies) que es van construir es van concentrar en tres torres de vuit plantes, comunicades a través de terrasses que permeten la circulació de persones entre els mòduls.

Pel que fa al seu sistema de construcció, aquest va consistir en una estructura de formigó amb revestiment de maó. Les "limitacions econòmiques i la manca de tecnologia disponible", s'argumenta al web del taller, "desaconsellava l’ús general dels elements de construcció produïts industrialment". Amb tot, els resultats "es van considerar molt positius".