Les comarques gironines i la regió metropolitana són les dues àrees que han fet baixar significativament el padró al global de Catalunya aquest passat 2021. Segons el balanç anual de l'Idescat, a Catalunya hi ha hagut un descens de 17.117 persones empadronades en un any. No ha estat així a la demarcació de Tarragona, on hi ha hagut un increment de 5.587, fins als 822.309 habitants actuals.
Tot això ha succeït gràcies al repoblament de municipis petits i mitjans, ja que les capitals han seguit la tònica descendent. Concretament, Tarragona ha estat qui ha perdut més veïns aquest 2021: un total de 1.060. D'aquesta manera, la capital baixa a nivells pràcticament de 2018 i trenca un ascens constant des del 2016 (131.094). Pel que fa a la segona ciutat més important, Reus, el descens ha estat menor: 84 veïns menys respecte al 2020. Pel que fa a la resta de capitals de comarca, totes elles tret de Falset i Móra d'Ebre han guanyat població.
Per la seva banda, Valls ha sumat 76 veïns empadronats (24.553), Montblanc 54 (7.433), el Vendrell 118 (38.891), Tortosa 143 (33.572), Gandesa 2 (3.098) i Amposta 202 (21.317). Per contra, Móra d'Ebre n'ha perdut 110 (5.585) i Falset 11 (2.724).
Per comarques, l'increment de població s'ha fet notar en totes menys a la Terra Alta, que no aconsegueix revertir la dinàmica de despoblament, i a la Ribera d'Ebre. En total, aquest 2021, a la primera s'hi han empadronat 11.401 persones, 29 menys que al 2020, mentre que a la segona en són 21.864, 6 menys.
Pel que fa a la resta de comarques de la demarcació, la diferència més important és al Baix Penedès, que ha sumat prop de tres mil veïns més -2.636, fins als 110.439 actuals-, mentre que el segon més important s'ha produït al Baix Camp, que ha sumat prop d'un miler de veïns més en un any -971-, arribant als 195.098.
Tot i això, el Tarragonès continua sent la comarca més poblada, amb 262.001 empadronats, 535 més que al 2020. A la resta de les comarques, els increments són també significatius: a l'Alt Camp, 350 (45.045 en total); al Baix Ebre, 710 (78.721 en total); a la Conca de Barberà, 157 (20.104 en total); al Montsià, 134 (68.397 en total); i al Priorat, 79 (9.239 en total).
El decreixement a Tarragona i a Reus poden tenir diferents explicacions. Una d'elles, l'encariment dels lloguers o la tendència encara en pandèmia del teletreball. El redescobriment pels municipis petits i mitjans experimentat especialment pels habitants de les grans ciutats del país han afavorit especialment aquells que es troben més propers a Barcelona.
A banda del Baix Penedès, un altre beneficiat ha estat el Baix Gaià. Els seus dos principals municipis, Torredembarra i Altafulla, han viscut un nou any d'increments poblacionals: 480 més per als primers i 205 més per als segons. També s'ha de destacar Roda de Berà, amb 342 més, o els 144 de Creixell. Per contra a l'interior aquests han estat més modestos o fins i tot hi ha hagut decrements, com en el cas de la Riera de Gaià i Salomó, on el descens ha estat de 5 habitants menys per a cadascun d'ells.
A la part occidental del Tarragonès, destaca positivament el Catllar, amb 183 habitants més. Vila-seca, Salou, la Canonja, Vilallonga del Camp, el Morell i Renau han viscut descensos, tot i que més aviat tímids, a diferència de Tarragona.
Tot això ha succeït gràcies al repoblament de municipis petits i mitjans, ja que les capitals han seguit la tònica descendent. Concretament, Tarragona ha estat qui ha perdut més veïns aquest 2021: un total de 1.060. D'aquesta manera, la capital baixa a nivells pràcticament de 2018 i trenca un ascens constant des del 2016 (131.094). Pel que fa a la segona ciutat més important, Reus, el descens ha estat menor: 84 veïns menys respecte al 2020. Pel que fa a la resta de capitals de comarca, totes elles tret de Falset i Móra d'Ebre han guanyat població.
Per la seva banda, Valls ha sumat 76 veïns empadronats (24.553), Montblanc 54 (7.433), el Vendrell 118 (38.891), Tortosa 143 (33.572), Gandesa 2 (3.098) i Amposta 202 (21.317). Per contra, Móra d'Ebre n'ha perdut 110 (5.585) i Falset 11 (2.724).
Per comarques, l'increment de població s'ha fet notar en totes menys a la Terra Alta, que no aconsegueix revertir la dinàmica de despoblament, i a la Ribera d'Ebre. En total, aquest 2021, a la primera s'hi han empadronat 11.401 persones, 29 menys que al 2020, mentre que a la segona en són 21.864, 6 menys.
Pel que fa a la resta de comarques de la demarcació, la diferència més important és al Baix Penedès, que ha sumat prop de tres mil veïns més -2.636, fins als 110.439 actuals-, mentre que el segon més important s'ha produït al Baix Camp, que ha sumat prop d'un miler de veïns més en un any -971-, arribant als 195.098.
Tot i això, el Tarragonès continua sent la comarca més poblada, amb 262.001 empadronats, 535 més que al 2020. A la resta de les comarques, els increments són també significatius: a l'Alt Camp, 350 (45.045 en total); al Baix Ebre, 710 (78.721 en total); a la Conca de Barberà, 157 (20.104 en total); al Montsià, 134 (68.397 en total); i al Priorat, 79 (9.239 en total).
Al Tarragonès el creixement l'abanderen els municipis del Baix Gaià
El decreixement a Tarragona i a Reus poden tenir diferents explicacions. Una d'elles, l'encariment dels lloguers o la tendència encara en pandèmia del teletreball. El redescobriment pels municipis petits i mitjans experimentat especialment pels habitants de les grans ciutats del país han afavorit especialment aquells que es troben més propers a Barcelona.
A banda del Baix Penedès, un altre beneficiat ha estat el Baix Gaià. Els seus dos principals municipis, Torredembarra i Altafulla, han viscut un nou any d'increments poblacionals: 480 més per als primers i 205 més per als segons. També s'ha de destacar Roda de Berà, amb 342 més, o els 144 de Creixell. Per contra a l'interior aquests han estat més modestos o fins i tot hi ha hagut decrements, com en el cas de la Riera de Gaià i Salomó, on el descens ha estat de 5 habitants menys per a cadascun d'ells.
A la part occidental del Tarragonès, destaca positivament el Catllar, amb 183 habitants més. Vila-seca, Salou, la Canonja, Vilallonga del Camp, el Morell i Renau han viscut descensos, tot i que més aviat tímids, a diferència de Tarragona.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics