El Misteri de la Selva es representarà a la Sagrada Família

El Misteri de la Selva, el drama sacre assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica, celebra el seu 40è cicle de representacions. Per commemorar l'efemèride, es traslladarà a la Basílica de la Sagrada Família el 22 de setembre. Anteriorment, l'obra ha estat representada a Tarragona, Elx, Montserrat, Roma i Jerusalem, i enguany també a la capital catalana coincidint amb les festes de la Mercè de Barcelona. L'obra es donarà a conèixer en un espai amb capacitat per a 9.000 persones.

Escrit en llengua catalana a finals del segle XIV, el Misteri de la Selva del Camp es representa ininterrompudament des de 1980  per habitants del poble o per gent que hi està vinculada d'alguna manera. És un esdeveniment cultural de primer ordre a Catalunya i una autèntica joia del teatre medieval. Va rebre el premi nacional de cultura popular a la millor iniciativa artística l'any 1994. El text, anònim, el va trobar l'historiador local Mossèn Joan Pié en una llibreta dipositada a l'Arxiu Parroquial Selvatà, junt amb altres textos de la Senyoria de Prades i Mont-ral de mitjans del segle XIV.

Posteriorment, la llibreta va passar a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es troba actualment. Molt probablement, la redacció del Misteri ha de vincular-se amb la ciutat de Tarragona, per les referències tarragonines que hi ha a les estrofes de la croada contra els musulmans, text copiat després del Misteri. I continua amb una referència a Santa Maria del Miracle, nom de l'església medieval que hi havia a l'amfiteatre que toca a l'actual platja del Miracle. Sigui com sigui, la gent de la Selva se l'ha fet seu al llarg d'aquests més de 30 anys, a través del Patronat del Misteri de la Selva, i és considerat un dels principals patrimonis culturals del poble.

El fil argumental del Misteri porta Maria des de casa seva, lloc de la seva mort, fins a l'indret on és sepultada i finalment, fins a la glòria celestial. Cadascun dels dos grans passos de l'acció dramàtica (mort i sepultura, resurrecció i glorificació de Maria) és assenyalat per una baixada de Jesucrist des del cel, acompanyat d'àngels i de sants.

L'obra permet gaudir del refinament del lèxic trobadoresc i dels cants a cappella, que són interpretats majoritàriament amb la mateixa tonada que indica el manuscrit original. Pertanyen al repertori gregorià i polifònic dels segles XIII i XIV.