-
La comunitat islàmica ha instal·lat una carpa al carrer de l'Institut, a Sant Pere i Sant Pau, per poder resar durant el Ramadà.
Josep M. Llauradó
Resar. Això és el que fan, bàsicament, els veïns musulmans de Sant Pere i Sant Pau cada nit al carrer de l'Institut. El Ramadà d'enguany, però, té un element especial: és el primer en què, de fet, es poden trobar per fer-ho conjuntament. Cada dia aproximadament a partir de les deu l'imam pronuncia una xerrada sobre qüestions al voltant de la religió o sobre un personatge islàmic conegut, i tot seguit comencen les vuit oracions.
L'hora que dura més o menys l'acte és la culminació de tota una jornada de treball sense ingerir un sol aliment, sense poder beure ni tampoc fumar. Des del passat 1 d'abril (el tendal hi és des de divendres, 8), és el que fan els prop de 200 creients que hi ha al barri, si bé es calcula -segons dades del 2018- que a Sant Pere i Sant Pau hi ha 700 persones provinents de països en què es practica la religió islàmica (d'un total de 17.000 habitants).
Alguns han decidit compartir el ritus amb els seus veïns. El relaxament de les mesures per aturar la pandèmia ha animat la Comunitat Islàmica Assalam a instal·lar una carpa al costat del centre cívic del barri. Mounaim, representant de la comunitat, explica que habitualment cada divendres es troben al centre de culte del Bloc de Sant Andreu unes 80 persones, però preveien que en arribar el Ramadà més gent hi assistís i, per no superar l'aforament, es van posar d'acord amb l'Ajuntament de Tarragona perquè els permetessin ocupar un carrer. "Durant el Ramadà puja la fe, quan arriba tothom s'intenta apropar a Déu", explica Mounaim. La comunitat del barri disposa de 120 famílies sòcies, però estan oberts a socis i no socis.
El centre de culte està en funcionament justament des de després de l'inici de la pandèmia. Abans, els musulmans de Sant Pere i Sant Pau havien de desplaçar-se, si ho volien, fins als centres de culte de Campclar o Entrevies i obligatòriament havien de disposar de cotxe. Ara hi poden anar caminant, ho tenen al costat de casa, un fet que Mounaim valora positivament. Aquest Ramadà, a més, és el primer en què no hi ha confinament nocturn. Però tot i amb la il·lusió de ser la primera cita conjunta, han volgut ser cauts. "Vam pensar allunyar-nos per no generar problemes als veïns, de moment la convivència és molt bona", afegeix Mounaim.
Els veïns no tenen cap queixa sobre el centre de culte des de la seva obertura, tal com explica Luis Trinidad, president de l'Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau. Entre el 2018 i el 2019, es va generar força polèmica per la seva creació, fins al punt que alguns van penjar pancartes amb el lema "Sant Pere diu no a la mesquita" i grupuscles feixistes van arribar a protagonitzar una protesta en una de les places principals del barri, la plaça de Cuba.
Més tard, l'Ajuntament va rebutjar primer el permís a la comunitat islàmica i posteriorment el va autoritzar. Un periple, aquest, que els ha empès a obrir-se als veïns per tal de llimar possibles diferències, com és el cas de l'acte celebrat durant la Nit de les Religions, el passat mes de desembre.
L'ús del tendal i del centre cívic és exclusivament funcional: no hi ha trobades prèvies ni cap festa. L'iftar, el trencament del dejuni, el fa cadascú a casa seva i no és fins poc abans de les deu de la nit que no comença a arribar gent al carrer de l'Institut. Paula Varas, regidora de Nova Ciutadania, és allà per garantir que tot es desenvolupa amb normalitat i els ajuda a connectar l'electricitat al centre cívic. La carpa va a càrrec de la mateixa comunitat islàmica, un espai que segons apunta Varas permet que més dones puguin assistir a la pregària, ja que la zona reservada per a elles al centre de culte és més reduïda. Això sí, ho fan a part, tal com marca la tradició.
El que no tenen és un iftar diari conjunt, ja que l'Ajuntament no permet que es produeixin aquestes trobades de manera continuada perquè incomplirien la normativa. Sense iftar diari conjunt, doncs, les comunitats musulmanes dels diferents barris -hi ha sis mesquites repartides per diferents punts de la ciutat- estan organitzant-ne un de puntual i obert en cada zona. Serà passada la Setmana Santa, a finals d'aquest mes d'abril, i hi convidaran les associacions veïns per tal que aquestes coneguin de primera mà aquestes tradicions.
La política d'intentar apropar les diferents comunitats culturals dins dels mateixos barris va iniciar-se a Tarragona especialment a partir dels atemptats de Barcelona i Cambrils al 2017. Enric Verdú, mediador comunitari, explica que l'estigmatització dels musulmans es va incrementar i que la intenció d'accions com l'iftar obert és "normalitzar" les relacions entre els veïns. Sant Pere i Sant Pau no és el barri amb més població musulmana des d'un punt de vista proporcional, però l'Ajuntament va recollir la demanda que en aquesta època de l'any alguns centres de culte es quedaven petits.
[noticiadiari]45/44665[/noticiadiari]
L'hora que dura més o menys l'acte és la culminació de tota una jornada de treball sense ingerir un sol aliment, sense poder beure ni tampoc fumar. Des del passat 1 d'abril (el tendal hi és des de divendres, 8), és el que fan els prop de 200 creients que hi ha al barri, si bé es calcula -segons dades del 2018- que a Sant Pere i Sant Pau hi ha 700 persones provinents de països en què es practica la religió islàmica (d'un total de 17.000 habitants).
Alguns han decidit compartir el ritus amb els seus veïns. El relaxament de les mesures per aturar la pandèmia ha animat la Comunitat Islàmica Assalam a instal·lar una carpa al costat del centre cívic del barri. Mounaim, representant de la comunitat, explica que habitualment cada divendres es troben al centre de culte del Bloc de Sant Andreu unes 80 persones, però preveien que en arribar el Ramadà més gent hi assistís i, per no superar l'aforament, es van posar d'acord amb l'Ajuntament de Tarragona perquè els permetessin ocupar un carrer. "Durant el Ramadà puja la fe, quan arriba tothom s'intenta apropar a Déu", explica Mounaim. La comunitat del barri disposa de 120 famílies sòcies, però estan oberts a socis i no socis.
El centre de culte està en funcionament justament des de després de l'inici de la pandèmia. Abans, els musulmans de Sant Pere i Sant Pau havien de desplaçar-se, si ho volien, fins als centres de culte de Campclar o Entrevies i obligatòriament havien de disposar de cotxe. Ara hi poden anar caminant, ho tenen al costat de casa, un fet que Mounaim valora positivament. Aquest Ramadà, a més, és el primer en què no hi ha confinament nocturn. Però tot i amb la il·lusió de ser la primera cita conjunta, han volgut ser cauts. "Vam pensar allunyar-nos per no generar problemes als veïns, de moment la convivència és molt bona", afegeix Mounaim.
Els veïns no tenen cap queixa sobre el centre de culte des de la seva obertura, tal com explica Luis Trinidad, president de l'Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau. Entre el 2018 i el 2019, es va generar força polèmica per la seva creació, fins al punt que alguns van penjar pancartes amb el lema "Sant Pere diu no a la mesquita" i grupuscles feixistes van arribar a protagonitzar una protesta en una de les places principals del barri, la plaça de Cuba.
Més tard, l'Ajuntament va rebutjar primer el permís a la comunitat islàmica i posteriorment el va autoritzar. Un periple, aquest, que els ha empès a obrir-se als veïns per tal de llimar possibles diferències, com és el cas de l'acte celebrat durant la Nit de les Religions, el passat mes de desembre.
Iftar veïnal
L'ús del tendal i del centre cívic és exclusivament funcional: no hi ha trobades prèvies ni cap festa. L'iftar, el trencament del dejuni, el fa cadascú a casa seva i no és fins poc abans de les deu de la nit que no comença a arribar gent al carrer de l'Institut. Paula Varas, regidora de Nova Ciutadania, és allà per garantir que tot es desenvolupa amb normalitat i els ajuda a connectar l'electricitat al centre cívic. La carpa va a càrrec de la mateixa comunitat islàmica, un espai que segons apunta Varas permet que més dones puguin assistir a la pregària, ja que la zona reservada per a elles al centre de culte és més reduïda. Això sí, ho fan a part, tal com marca la tradició.
El que no tenen és un iftar diari conjunt, ja que l'Ajuntament no permet que es produeixin aquestes trobades de manera continuada perquè incomplirien la normativa. Sense iftar diari conjunt, doncs, les comunitats musulmanes dels diferents barris -hi ha sis mesquites repartides per diferents punts de la ciutat- estan organitzant-ne un de puntual i obert en cada zona. Serà passada la Setmana Santa, a finals d'aquest mes d'abril, i hi convidaran les associacions veïns per tal que aquestes coneguin de primera mà aquestes tradicions.
La política d'intentar apropar les diferents comunitats culturals dins dels mateixos barris va iniciar-se a Tarragona especialment a partir dels atemptats de Barcelona i Cambrils al 2017. Enric Verdú, mediador comunitari, explica que l'estigmatització dels musulmans es va incrementar i que la intenció d'accions com l'iftar obert és "normalitzar" les relacions entre els veïns. Sant Pere i Sant Pau no és el barri amb més població musulmana des d'un punt de vista proporcional, però l'Ajuntament va recollir la demanda que en aquesta època de l'any alguns centres de culte es quedaven petits.
[noticiadiari]45/44665[/noticiadiari]
