-
Una imatge d'una concentració independentista, al Mercadal de Reus
Reusdigital.cat
Aquesta Diada servirà per tornar a mesurar la força de l'independentisme al carrer, malgrat que encara en una situació pandèmica complexa. Un moviment que les enquestes assenyalen que els darrers anys s'ha desinflat lleugerament però que, per primer cop, va aconseguir sumar una majoria de vots a favor del "sí" en les eleccions del 14-F. Ho va fer, però, amb una enorme diversitat de resultats territorial, la qual també es reflecteix en les enquestes sobre la qüestió.
Els seus treballs de camp no acostumen a abraçar el conjunt del país de forma completa, més enllà de les zones més poblades, mentre que les zones menys denses incorporen només una part limitada de les respostes. Una anàlisi conjunta de tots els sondejos del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) entre 2015 i aquest 2021, però, permet sumar una mostra de fins a 39.441 enquestats, amb representació rellevant a quasi totes les comarques. Es tracta segurament de l'abordatge quantitativament més ampli de la qüestió a nivell territorial.
El resultat és que, en el conjunt de respostes, a 28 de les 42 comarques, més de la meitat dels enquestats afirmen que volen la independència, mentre que el "sí" no arriba al 50% a 13 i, en una, just rep la meitat de les adhesions. La distribució territorial és força clara -i respon també al suport independentista a les eleccions-, amb la majoria per la República catalana llunyana a bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona, però també a la Costa Daurada i a l'Aran i el seu entorn, tal com s'observa al següent mapa.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el suport al "sí", el "no" i els dubtosos a la independència entre 2015 i 2021, la diferència entre el "sí" i el "no", la mostra d'enquestes i els marges inferior i superior al "sí", incorporant els marges d'error. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i, per conèixer els criteris per categoritzar la llegenda per colors, es pot consultar el requadre explicatiu final.
En tot cas, cal tenir en compte que no tots els enquestats que no afirmen voler la independència hi estan en contra, ja que un gruix rellevant no ho sap o no contesta. Si es contraposa el "sí" i el "no", el rebuig s'imposa tan sols a vuit comarques, mentre que el suport suma més a les altres 34. És a l'Anoia, el Baix Camp, el Montsià, el Pallars Jussà i (per poc) al Garraf on el "sí" no arriba al 50%, però, en canvi, sí que queda per davant del "no", el qual és el resultat que prevaldria en cas de referèndum.
Igualment, cal tenir en compte com a mínim tres qüestions a l'hora d'analitzar els resultats. Per una banda, malgrat la immensa mostra de quasi 40.000 respostes recollides, segueixen havent-n'hi poques a algunes de les comarques menys poblades. Nou d'elles sumen menys de 100 enquestats i, en quatre, fins i tot menys de 50. Com menys n'hi hagi, el resultat serà menys acurat i, a l'hora de fer comparacions, cal tenir en compte el marge d'error.
Aquest depèn precisament i sobretot de la mostra a cada comarca i serà major el marge d'error com menys enquestats s'hi hagin trobat. És una magnitud que cal sumar i restar al valor central per conèixer el ventall per on es pot situar el resultat real, cosa que fa aquesta dada menys precisa però més rigorosa.
Per exemple, l'Alta Ribagorça és la comarca amb menys enquestats (18) i amb el major marge d'error, del ± 21,1%. De mitjana, el "sí" obtindria allí la meitat de les respostes obtingudes, però en realitat el suport a aquesta opció ballaria entre el 26,9% i el 73,1%. Des de la derrota absoluta a una victòria clamorosa. En canvi, s'han enquestat quasi 11.000 persones al Barcelonès, motiu pel qual el seu marge d'error és de tan sols ± 0,9% i el nivell d'aval al "sí" es pot afinar força, d'entre el 38,7% i el 40,5%. Totes aquestes dades ja estan incorporades al mapa inicial i també a la taula interactiva final, amb tots els detalls.
Per altra banda, cal tenir en compte una segona qüestió, que el moment polític ha variat molt entre 2015 i 2021. I en funció del moment en què s'han fet les enquestes, les respostes poden variar. Al Barcelonès i altres comarques poblades, això no suposa massa problema, ja que la mostra de cada sondeig les incorpora i el resultat reflecteix la mitjana de tot el període, però la mostra en altres comarques menys poblades pot respondre a enquestes puntuals no distribuïdes homogèniament a nivell temporal. Això faria que el resultat respongués a una etapa determinada del període i, per exemple, el "sí" estigués inflat si s'han concentren les respostes abans del 2018, moment en què comença a perdre pes.
Finalment, un tercer condicionant és que, si es pretén extrapolar el resultat d'una enquesta al conjunt de la població d'un territori, la mostra seleccionada ha de ser un reflex el màxim de fidedigne possible d'aquesta població, tenint en compte aspectes com el gènere, l'edat, els estudis o les arrels nacionals. El CEO realitza aquest exercici a nivell català i pondera sovint els resultats per donar més pes als sectors poc representats, però a nivell comarcal això no és així. Els resultats, per tant, poden patir cert biaix per aquest fet.
Tenint en compte aquests condicionants, a la meitat de les 42 comarques el "sí" supera la meitat dels suports fins i tot atenent al marge d'error per la franja baixa. I atenent als valors centrals, ho faria especialment al Priorat (76,5%), seguit de la Segarra (73,3%), les Garrigues (72,6%) i la Conca de Barberà (71,6%). En canvi, el "sí" quedaria per sota del 50% -fins i tot per la franja alta- a només a sis comarques, especialment al Baix Llobregat (34% de mitjana), el Barcelonès (39,6%) i el Vallès Occidental (40,6%), però també al Tarragonès (42,2%), el Baix Penedès (43,8%) i el Vallès Oriental (45,4%).
Ara bé, més enllà del suport mitjà de l'independentisme en els darrers sis anys, com ha evolucionat aquest abans i després de la tardor del 2017? Aquesta anàlisi està encara més subjecte a la necessitat d'una quantitat rellevant d'enquestes a cada comarca en cadascun dels períodes que es comparen. Per abordar-ho, s'han agrupat les respostes rebudes en els sondejos entre 2015 i 2017, per una banda, i entre el 2018 i 2021, per l'altra.
Un primer abordatge als resultats indica que el percentatge de "sí" en la segona etapa hauria crescut a 22 comarques i s'hauria reduït a 20. De nou, però, cal tenir en compte els marges d'error, en aquest cas per a cadascun dels períodes. I només si el "sí" pel marge baix de la segona etapa supera el "sí" pel marge alt de la primera, es podrà dir amb certa seguretat que el seu suport creix (i al revés en relació a un eventual descens). Si això no ocorre, el resultat serà dubtós, per molt que el percentatge d'avals s'incrementi de mitjana després del 2017.
A més, com que la mostra es parteix per la meitat, aquesta es redueix a cada comarca i els marges d'error de cada etapa seran clarament superiors al dels sis anys en conjunt. En tres comarques, fins i tot, només s'han fet dues enquestes en algun dels períodes, cosa que situa el marge d'error d'aquestes en quasi ± 70%, fet que no permet treure massa conclusions. Només el Baix Camp dibuixa una tendència clara, fins i tot tenint en compte el marge d'error, amb un retrocés del "sí" que podria ser d'entre 1,5 i 18,9 punts.
Vuit comarques haurien incrementat el resultat del "sí" en més de 10 punts en els seus valors centrals en cada etapa, però l'avenç no queda tan clar en afegir-hi el marge d'error. Tot i això, es pot intuir que l'increment dels suports a l'independentisme és real, per exemple, a la Garrotxa, on l'interval de canvi es mou dels 1,8 punts negatius fins a 27,8 punts positius, però també a l'Alt Penedès (interval entre -1,6 i +21,8) i el Montsià (entre -2,5 i +21,9). Així mateix, cal tenir en compte no només el canvi de suport al "sí" com l'evolució en el diferencial respecte el "no", ja que aquesta opció també pot augmentar o caure més a causa de l'ascens o descens dels indecisos.
Totes aquestes dades estan recollides al mapa superior (clicant a cadascun de les comarques) i a la taula interactiva següent, amb tota la informació detallada i amb possibilitat de reordenar les columnes clicant en el nom d'aquestes. Això permet observar on té més pes cada opció en tot el període, així com on les evolucions són més destacades entre les dues etapes.
Els seus treballs de camp no acostumen a abraçar el conjunt del país de forma completa, més enllà de les zones més poblades, mentre que les zones menys denses incorporen només una part limitada de les respostes. Una anàlisi conjunta de tots els sondejos del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) entre 2015 i aquest 2021, però, permet sumar una mostra de fins a 39.441 enquestats, amb representació rellevant a quasi totes les comarques. Es tracta segurament de l'abordatge quantitativament més ampli de la qüestió a nivell territorial.
El resultat és que, en el conjunt de respostes, a 28 de les 42 comarques, més de la meitat dels enquestats afirmen que volen la independència, mentre que el "sí" no arriba al 50% a 13 i, en una, just rep la meitat de les adhesions. La distribució territorial és força clara -i respon també al suport independentista a les eleccions-, amb la majoria per la República catalana llunyana a bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona, però també a la Costa Daurada i a l'Aran i el seu entorn, tal com s'observa al següent mapa.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el suport al "sí", el "no" i els dubtosos a la independència entre 2015 i 2021, la diferència entre el "sí" i el "no", la mostra d'enquestes i els marges inferior i superior al "sí", incorporant els marges d'error. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i, per conèixer els criteris per categoritzar la llegenda per colors, es pot consultar el requadre explicatiu final.
En tot cas, cal tenir en compte que no tots els enquestats que no afirmen voler la independència hi estan en contra, ja que un gruix rellevant no ho sap o no contesta. Si es contraposa el "sí" i el "no", el rebuig s'imposa tan sols a vuit comarques, mentre que el suport suma més a les altres 34. És a l'Anoia, el Baix Camp, el Montsià, el Pallars Jussà i (per poc) al Garraf on el "sí" no arriba al 50%, però, en canvi, sí que queda per davant del "no", el qual és el resultat que prevaldria en cas de referèndum.
Igualment, cal tenir en compte com a mínim tres qüestions a l'hora d'analitzar els resultats. Per una banda, malgrat la immensa mostra de quasi 40.000 respostes recollides, segueixen havent-n'hi poques a algunes de les comarques menys poblades. Nou d'elles sumen menys de 100 enquestats i, en quatre, fins i tot menys de 50. Com menys n'hi hagi, el resultat serà menys acurat i, a l'hora de fer comparacions, cal tenir en compte el marge d'error.
Aquest depèn precisament i sobretot de la mostra a cada comarca i serà major el marge d'error com menys enquestats s'hi hagin trobat. És una magnitud que cal sumar i restar al valor central per conèixer el ventall per on es pot situar el resultat real, cosa que fa aquesta dada menys precisa però més rigorosa.
Per exemple, l'Alta Ribagorça és la comarca amb menys enquestats (18) i amb el major marge d'error, del ± 21,1%. De mitjana, el "sí" obtindria allí la meitat de les respostes obtingudes, però en realitat el suport a aquesta opció ballaria entre el 26,9% i el 73,1%. Des de la derrota absoluta a una victòria clamorosa. En canvi, s'han enquestat quasi 11.000 persones al Barcelonès, motiu pel qual el seu marge d'error és de tan sols ± 0,9% i el nivell d'aval al "sí" es pot afinar força, d'entre el 38,7% i el 40,5%. Totes aquestes dades ja estan incorporades al mapa inicial i també a la taula interactiva final, amb tots els detalls.
Respostes en funció del moment polític
Per altra banda, cal tenir en compte una segona qüestió, que el moment polític ha variat molt entre 2015 i 2021. I en funció del moment en què s'han fet les enquestes, les respostes poden variar. Al Barcelonès i altres comarques poblades, això no suposa massa problema, ja que la mostra de cada sondeig les incorpora i el resultat reflecteix la mitjana de tot el període, però la mostra en altres comarques menys poblades pot respondre a enquestes puntuals no distribuïdes homogèniament a nivell temporal. Això faria que el resultat respongués a una etapa determinada del període i, per exemple, el "sí" estigués inflat si s'han concentren les respostes abans del 2018, moment en què comença a perdre pes.
Finalment, un tercer condicionant és que, si es pretén extrapolar el resultat d'una enquesta al conjunt de la població d'un territori, la mostra seleccionada ha de ser un reflex el màxim de fidedigne possible d'aquesta població, tenint en compte aspectes com el gènere, l'edat, els estudis o les arrels nacionals. El CEO realitza aquest exercici a nivell català i pondera sovint els resultats per donar més pes als sectors poc representats, però a nivell comarcal això no és així. Els resultats, per tant, poden patir cert biaix per aquest fet.
Nítidament majoritari a 21 comarques
Tenint en compte aquests condicionants, a la meitat de les 42 comarques el "sí" supera la meitat dels suports fins i tot atenent al marge d'error per la franja baixa. I atenent als valors centrals, ho faria especialment al Priorat (76,5%), seguit de la Segarra (73,3%), les Garrigues (72,6%) i la Conca de Barberà (71,6%). En canvi, el "sí" quedaria per sota del 50% -fins i tot per la franja alta- a només a sis comarques, especialment al Baix Llobregat (34% de mitjana), el Barcelonès (39,6%) i el Vallès Occidental (40,6%), però també al Tarragonès (42,2%), el Baix Penedès (43,8%) i el Vallès Oriental (45,4%).
Ara bé, més enllà del suport mitjà de l'independentisme en els darrers sis anys, com ha evolucionat aquest abans i després de la tardor del 2017? Aquesta anàlisi està encara més subjecte a la necessitat d'una quantitat rellevant d'enquestes a cada comarca en cadascun dels períodes que es comparen. Per abordar-ho, s'han agrupat les respostes rebudes en els sondejos entre 2015 i 2017, per una banda, i entre el 2018 i 2021, per l'altra.
Un primer abordatge als resultats indica que el percentatge de "sí" en la segona etapa hauria crescut a 22 comarques i s'hauria reduït a 20. De nou, però, cal tenir en compte els marges d'error, en aquest cas per a cadascun dels períodes. I només si el "sí" pel marge baix de la segona etapa supera el "sí" pel marge alt de la primera, es podrà dir amb certa seguretat que el seu suport creix (i al revés en relació a un eventual descens). Si això no ocorre, el resultat serà dubtós, per molt que el percentatge d'avals s'incrementi de mitjana després del 2017.
Tendències poc clares
A més, com que la mostra es parteix per la meitat, aquesta es redueix a cada comarca i els marges d'error de cada etapa seran clarament superiors al dels sis anys en conjunt. En tres comarques, fins i tot, només s'han fet dues enquestes en algun dels períodes, cosa que situa el marge d'error d'aquestes en quasi ± 70%, fet que no permet treure massa conclusions. Només el Baix Camp dibuixa una tendència clara, fins i tot tenint en compte el marge d'error, amb un retrocés del "sí" que podria ser d'entre 1,5 i 18,9 punts.
Vuit comarques haurien incrementat el resultat del "sí" en més de 10 punts en els seus valors centrals en cada etapa, però l'avenç no queda tan clar en afegir-hi el marge d'error. Tot i això, es pot intuir que l'increment dels suports a l'independentisme és real, per exemple, a la Garrotxa, on l'interval de canvi es mou dels 1,8 punts negatius fins a 27,8 punts positius, però també a l'Alt Penedès (interval entre -1,6 i +21,8) i el Montsià (entre -2,5 i +21,9). Així mateix, cal tenir en compte no només el canvi de suport al "sí" com l'evolució en el diferencial respecte el "no", ja que aquesta opció també pot augmentar o caure més a causa de l'ascens o descens dels indecisos.
Totes aquestes dades estan recollides al mapa superior (clicant a cadascun de les comarques) i a la taula interactiva següent, amb tota la informació detallada i amb possibilitat de reordenar les columnes clicant en el nom d'aquestes. Això permet observar on té més pes cada opció en tot el període, així com on les evolucions són més destacades entre les dues etapes.
| ANNEX AMB EXPLICACIONS I ACLARIMENTS |
|---|
| En el primer mapa, el concepte "minoritari dubtós" respon a aquelles comarques on el "sí" no arriba al 50% en el valor central, però sí que ho fa per la franja alta tenint en compte el marge d'error. En el "majoritari dubtós" ocorre el mateix, però quedant per damunt del 50% en el valor central i per sota amb la franja baixa atenent al marge d'error. El "molt minoritari" engloba les comarques on el "sí" no supera el 50% per la franja alta i, a més, el "no" el supera per més de 10 punts, en els respectius valors centrals. Per contra, el "molt majoritari" inclou les comarques on el "sí" suma més del 50% fins i tot per la franja baixa i, a més, supera per 25 punts el "no" en els valors centrals; i l'etiqueta "hegemònic" identifica aquelles on el supera per més de 40 punts. Les 39.441 respostes contingudes en l'anàlisi s'han obtingut de recollir les mostres de tots els baròmetres del CEO entre el 2015 i el 2020, així com les altres enquestes que recollien la pregunta binària sobre la independència dels anys 2015 (sobre context polític), 2016 (sobre context polític), 2018 (sobre context polític), 2019 (postelectoral de les eleccions generals), 2020 (sociopolítica i sobre context polític) i 2021 (electoral al Parlament de Catalunya i sobre context polític). Els marges d'error s'han calculat en base a un nivell de confiança del 95%. |
