Estades de mobilitat, viatges que canvien vides

Al final del seu grau, els estudiants universitaris tenen la possibilitat de realitzar una estada de mobilitat, ja sigui a través dels programes SICUE, Erasmus+, Erasmus+ International, MOU, o ISEP, entre d’altres. Segons quin sigui el programa sol·licitat, les estades de mobilitat seran a l’Estat espanyol, a Europa o bé fora del continent. Molts joves aprofiten l'ocasió de formar-se a l’estranger per viure una experiència diferent, aprendre l’idioma i la cultura del país de destinació, fer pràctiques o fins i tot arribar a trobar-hi feina. Es tracta, sens dubte, d’una oportunitat única i irrepetible.

Reusdigital.cat ha recollit les veus d'un grup d'estudiants de la URV, a les portes d'iniciar un nou camí. 

A Alemanya, per sortir 'de la zona de comfort'

Èlia Prieto, de 21 anys, nascuda i resident a Igualada, és estudiant del grau de Publicitat i relacions públiques a la URV, i al setembre viatjarà a Alemanya per quedar-s'hi sis mesos. En el primer quatrimestre del curs 2019/ 2020, durà a terme el programa Erasmus+ Studies a la Universität Hohenheim d’Stuttgart. Durant tot el mes, realitzarà un curs intensiu d’alemany al mateix centre. Allò que motiva la jove estudiant a viure aquesta experiència són “les ganes de sortir de la zona de confort, de conèixer altres cultures i maneres de fer”. “De poder seguir viatjant i conèixer altres maneres de veure la vida”, afegeix.

El que Prieto espera d’aquesta vivència és “conèixer gent de moltes nacionalitats, aprendre de les seves cultures i viatjar per tots els llocs que pugui”. La seva por principal, diu, és l’idioma. “Me'n vaig a Alemanya sense saber alemany”, admet. A banda, la niguiteja "també el fet d’estar tot aquest temps sense la meva familia, la parella, o els amics...”, afegeix.

Del Llobregat a Mèxic

Alejo Correa, de 20 anys, nascut a Buenos Aires i resident a l’Hospitalet de Llobregat, és alumne del grau de Comunicació a la URV. L’estudiant ha viatjat a Mèxic a principis d’agost. Durant cinc mesos, en el primer quatrimestre del proper proper curs, durà a terme el programa MOU+ a la Universidad de Guadalajara. L’estudiant revela que la seva motivació principal per emprendre el viatge és “el desenvolupament personal i professional. Sortir de la zona de confort i adaptar-te a diferents maneres de treballar”.

El que Correa vol treure'n, d’aquesta estada de mobilitat, és “una major fluïdesa personal per poder afrontar les diferents circumstàncies personals i professionals” que sorgeixin al camí. “A més, espero involucrar-me en la cultura mexicana i aprofitar l'experiència per veure tot el que em pugui oferir”, acaba.

'Vull veure com funciona el sistema educatiu portuguès'

Marta Madorran, de 20 anys i d'Altafulla, és també alumna del grau de Periodisme de la URV. Serà el mes de febrer de l'any que ve quan viatjarà a Portugal per estar-s'hi cinc mesos, en concret a l’Institut Politècnic de Lisboa. El que ha decidit Madorran a anar-se'n una temporada és “veure com funciona el sistema educatiu d’un altre país, com està enfocada la nostra carrera i el pla acadèmic en una altra universitat, la manera d’explicar dels docents i, sobretot, el fet de submergir-te en una cultura i una manera de viure diferent”.

“Crec que passar una temporada a l’estranger, si tens la sort de poder plantejar-t’ho, és d’aquelles coses que s’han de fer com a mínim un cop a la vida”, opina. “Considero que a nivell personal i de cara al meu futur professional resultarà una experiència molt enriquidora", manifesta. El que fa més respecte a Madorran, un cop fora de casa, és “estar allunyada de la gent que m'estimo durant tants mesos, tot i que segur que em faran alguna visita”.

“Anar-me'n lluny és un repte, però crec que és una manera d'agafar seguretat i autonomia”, raona, si bé confessa que “em fa una mica de por no dominar l'idioma”. Però això no l'atura: "El portuguès és semblant al català i al castellà, però alhora molt diferent. Estudiant periodisme, el domini del llenguatge és essencial i, per tant, espero ser capaç d'assolir un nivell de la llengua prou satisfactori com per poder-me comunicar amb certa fluïdesa”, conclou.

De Tarragona a Eslovènia

Tarragoní de 20 anys, Marc Colilla és alumne del grau de Comunicació audiovisual de la URV. El mes de setembre viatjarà a Eslovènia per estudiar a la Univerza v Maribory, a Maribor. "A 1r de Batxillerat, el meu institut participava en el projecte Erasmus+, anteriorment anomenat Comenius. Vaig tenir l’oportunitat de participar-hi i l’experiència va ser molt bona. Una vegada vaig acabar el projecte, estava convençut de que havia de demanar la beca Erasmus+ a la universitat”, recorda a l'hora d'exposar què el du a marxar un temps.

"Espero descobrir una nova cultura, i de fer les coses, a Eslovènia”, assenyala. Si bé tem perquè "serà el primer cop que viuré fora de casa dels pares”, l’idioma eslovè també el veu com un possible entrebanc. “Espero que no dificulti massa la comunicació. I, tot i que ho dubto molt, espero no penedir-me d’haver-hi anat”, apunta.

Una reusenca a Suècia

La reusenca Judit Escarrà, de 21 anys, estudia el grau de Publicitat i relacions públiques a la URV i aquest agost se n'ha anat a Suècia, on s'hi estarà sis mesos. En concret, estudiarà a Lund Universitet de Helsingborg. "Volia trencar amb la rutina que porto a casa”, subratlla per descriure què l'ha feta marxar d'Erasmus. La jove sap que a Suècia s'hi trobarà “un entorn totalment diferent al nostre, amb un clima, una llengua, una cultura, un sistema i una educació diferents dels nostres, en què coneixeré molta gent nova i hauré d’aprendre a valdre’m per mi mateixa”, relata.

“Em motiva el fet de descobrir fins on puc arribar, i viure-ho tot com una experiència per créixer personalment”, segueix. La universitària no descarta “viure les festes que organitzen els suecs, ja sigui anar tan sols per anar fer una cervesa al bar de la cantonada o ballar en una discoteca fins a les 6 del matí”, comenta. El que l'espanta, assegura, és "tot el tema burocràtic”. “Són tants papers per firmar, imprimir, enviar i omplir que em fa por deixar-me’n un i que algun tràmit surti malament i no pugui fer l’estada”, detalla. “Una altra por que tinc és que no hi faci cap amistat, allà, i pensar constantment que trobo a faltar la meva vida aquí, o que vull tornar i abandonar aquesta oportunitat”, confessa. Tot i així, Escarrà afirma que “quan puges a l’avió, les ganes i l’emoció pesen més que aquestes pors i inseguretats”.

'Vull obrir-me a noves oportunitats laborals'

María Cerrato, de 21 anys, nascuda a Tarragona i resident a Salou, és també alumna del grau de Publicitat i relacions Públiques a la URV. Al setembre, marxarà a Itàlia per ser-hi el curs acadèmic sencer, a Urbino. És per això que el setembre se'l passarà sencert fent un curs intensiu d’italià. "Vull obrir-me a noves oportunitats laborals, que crec que incrementaran”, avança.

“Crec que és una experiència que em pot fer créixer tant en l'àmbit personal com en el professional”, reflexiona. Cerrato espera d’aquesta experiència “poder encaixar bé amb el meu nou estil de vida independent i no tan sols millorar l'anglès, sinó aprendre bé l’italià”.

“A més, sóc conscient de les assignatures que he triat fan bona cara, així és que espero no endur-me una decepció”, expressa. Trobar a faltar la família i els amics i que "l’estada se’m faci llarga” són els riscos que està disposada a córrer. Després de tot, “crec que tinc caràcter i força suficient perquè això no passi", acaba.