Dissabte, 05 de Desembre de 2020

Recomanacions per gaudir de la millor cultura

Un clàssic de Polanski, la música de Chet Baker i un projecte fotogràfic, entre les propostes

21 d'Agost de 2020, per Redacció
  • Una imatge de Chet Baker, trompetista del qual recomanem gaudir aquest cap de setmana

    Cedida

Si ha arribat el cap de setmana, han arribat també les recomanacions culturals de Reusdigital.cat. Amb la voluntat que puguin ser-vos útils i d'interès, els redactors del mitjà us proposen cinema, fotografia i música, entre altres, per tal que gaudiu del temps lliure dels propers dies. 

Marc Busquets recomana 'La semilla del diablo'

Obra clau no només en la trajectòria de Roman Polanski sinó per entendre el cinema dels últims 50 anys, 'La semilla del diablo' (1968) s'ha inclòs recentment al catàleg de 'Netflix'. Una nit d'agost pot ser una bona ocasió per recuperar una de les pel·lícules més angoixants del Hollywood clàssic, que inquieta des del primer minut i que a poc a poc construeix un entorn opressiu al voltant d'una embarassada Mia Farrow. Seria llarg, massa llarg, enumerar tots i cadascun dels encerts del director en la tria de les seves eines per teixir el film. És el ritme narratiu, és el seu tractament estètic, són les angulacions de càmera, el punt oníric que aconsegueix imprimir en determinats passatges, i és, en especial, que tot allò terrorífic se suggereix, mai es representa de manera gratuïta i barroera. 

És escoltar 'Lullaby', la peça sonora que obre la pel·lícula, i posar-se a tremolar. La veu, per cert, és la de Mia Farrow.

 

Alba Cartanyà recomana el projecte fotogràfic 'Ayün'

Vuit fotògrafes amb vincles amb Llatinoamèrica, sigui per naixement, residència o feina, s'han unit per crear el col·lectiu Ayün. En un article a la revista 5W, expliquen que la decisió d'agrupar-se "ve de la certesa que el tot és més que la suma de les parts". La seva voluntat és anar més enllà del que pot captar un objectiu i buscar solucions a través de relats més profunds, promovent el canvi en els diferents territoris que habiten.

Cadascuna d'elles té un llarg recorregut personal i professional, però el primer projecte que emprenen juntes és el de documentar la pandèmia, cadascuna des de la seva mirada però amb el focus posat en la relació de l'ésser humà i la naturalesa que l'envolta.

La paraula que dóna nom al col·lectiu, "Ayün", ve de la llengua mapudungun usada per la comunitat maputxe. La traducció al català seria "estimar", però no es refereix a un amor com el podríem entendre avui dia i des de la nostra cosmovisió. El concepte evoca més al fet de "veure la llum en l'altra persona, a la capacitat de descobrir-la i apreciar-la", explica una de les integrants. Les seves imatges i tot l'art que les envolta es pot veure al seu perfil d'Instagram.

Marià Arbonès recomana escoltar la música de Chet Baker

Chet Baker sempre serà Chet. Aquestes quatre lletres ben pronunciades descriuen sense més detalls el seu peculiar concepte com a trompetista i cantant: directe, relaxat i discret. Chet Baker era únic, tot i que les seves referències van ser Bix Beiderbecke i Miles Davis. Feia la impressió que Chesney Henry Baker, nascut a Yale (Estats Units) l’any 1929, era un ésser fràgil, un perdedor colpejat per les drogues, però el cert, és que sota la cuirassa de vidre, es trobava un Chet de pedra. El Chet dels Cadillacs, dels 'beatniks' i del trist, dolent i divertit de l’Amèrica dels anys 50.

Chet Baker va començar a tocar la trompeta de petit. El seu pare li va ensenyar la música del trombonista Jack Tegarden mentre la seva mare l’inscrivia com a cantant a concursos per a aficionats. Aviat, va impressionar Charlie Parker.

Chet Baker tocava la trompeta com la seda. En escoltar-lo, no és fàcil entendre com aquesta música profunda i hipnòtica podia sortir d’un cos castigat per les drogues. La seva vida turmentada va suportar també detencions de la policia als Estats Units i Europa, problemes econòmics i una palissa d’uns busca-raons que li van trencar les dents. Després de reconstruir-se la dentadura i la mandíbula van venir tres anys de pràctica fins a recuperar la tècnica. Chet Baker va retornar al món del jazz i ho va celebrar sobretot a Europa, on va publicar meravelles com ‘Live at Nick’s’, ‘Blues for a Reason’ i ‘Chet’s Choice’.

L’any 1988, any de la seva mort, es va presentar la pel·lícula ‘Let’s Get Lost’ una retrospectiva que el presentava en el seu ambient, tocant balades en l’estudi d’enregistrament o al seient posterior d’un descapotable amb un parell de noies. Però a fora del cinema, la vida de Chet seguia plena de dificultats. Chet Baker va caure des d’un segon pis d’un hotel d’Amsterdam. Tenia 58 anys. Uns diuen que va ser un accident, altres un suïcidi o que el van empènyer. Ja se sap, en el jazz, la gent prefereix les històries morboses.

Isabel Martínez recomana el llibre ‘Peregrinos de la belleza. Viajeros por Italia y Grecia’, de María Belmonte

Des d’antic, Itàlia i Grècia han atret a multitud de viatgers pel seu llegat artístic i monumental. Abans de la popularització del Grand Tour entre les classes benestants, un estudiós provinent del nord com Johan Winckelmann va redescobrir l’art clàssic i va convertir el viatge al sud en una experiència que marcaria la seva vida i la interpretació de l’art antic.

Publicat el 2015 per l’editorial Acantilado, el llibre ‘Peregrinos de la belleza. Viajeros por Italia y Grecia’ de María Belmonte explica, a banda de Winckelmann, el recorregut de 8 viatgers més que van recórrer el Mediterrani entre els segles XVIII, XIX i XX i com a conseqüència d’aquests trajectes (físics i vitals) van deixar obres de gran bellesa. Lectura recomanable pels amants del Mediterrani en estat pur i pels seguidors d’artites i escriptors com D.H. Lawrence, Henry Miller o Lawrence Durrell.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics