Joies del modernisme reusenc: la casa Ramon Vendrell

En aquest lliurament de la sèrie 'Joies del modernisme reusenc' ens desplaçarem més enllà del Tomb de ravals i el nucli antic per anar fins al carrer Ample, en concret al número 46-48. S'hi ubica la casa Ramon Vendrell, edifici inclòs en l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, i construït durant els primers anys del segle XX. El projecte el va signar el tarragoní Pau Monguió (1865-1956), cèlebre per l'església i el convent neogòtic de les Carmelites de la capital de la demarcació. Amb tot, qui va constuir la casa va ser Pere Caselles, de qui ja hem recordat algunes de les seves obres en anteriors capítols de la sèrie. 

L'èsser alat amb pits

La casa Ramon Vendrell és un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i terrat. És la façana el seu tret més distintiu i peculiar, per la presència d'elements que evoquen directament el modernisme del centre d'Europa. La seva composició, simètrica, inclou tres portes a peu de carrer i quatre obertures amb balcons als dos nivells superiors. Són, però, els embellidors i el conjunt ornamental de la construcció el que desperta l'admiració dels curiosos. S'hi detecten motius florals, posem per cas, a banda d'un frontó entre semipilars al segon pis. 

El terrat, al seu torn, és a la catalana. Centrats de nou en la decoració, cal observar les línies verticals dels pisos superiors, i que abracen les obertures de la façana. Com a curiositat, i tal i com s'assenyala al ja esmentat Inventari del patrimoni, els plànols que es conserven a l'Arxiu històric de Reus mostren una decoració en la planta de carrer, que no es va arribar a realitzar. La cirereta és el coronament de la façana, tot seguint l'estil de la seductora secessió vienesa. Com a mostra, hi veureu un personatge fantàstic, alat, de cara masculina i amb pits. 

L'any 1912, el propietari, Jaume Ramon i Vendrell, va demanar a l'Ajuntament de Reus poder engegar la reforma de dues cases veïnes per transformar-les en un sol immoble. La petició va ser validada i el projecte de Monguió va poder tirar endavant.