-
Imatge d'arxiu de Woody Allen
Getty Images
Ja fa unes setmanes que hem encetat un espai en què volem compartir sèries, pel·lícules, llibres i altres expressions culturals amb tots vosaltres, amics i lectors de Reusdigital.cat. D'aquesta manera volem contribuir a fer del vostre temps lliure del cap de setmana un gaudi. En aquesta ocasió, destaquem una polèmica autobiografia d'un dels genis del cinema, la trajectòria d'un dels símbols del rock progressiu i una novel·la d'una cèlebre autora del país, per posar alguns exemples.
Som-hi!
Marc Busquets recomana 'A propósito de nada', l'autobiografia de Woody Allen
Polèmica servida amb l'autobiografia de Woody Allen, 'A propósito de nada' (Alianza editorial, 2020). La polseguera mediàtica que s'ha aixecat per les acusacions de la seva exparella Mia Farrow ha fet que la figura del cineasta sigui qüestionada en determinats cercles artístics. Potser és per aquest motiu que gran part del text es dedica a oferir la seva versió dels fets, si bé no defuig l'anàlisi de la seva obra, confessions personals i una mirada tranquil·la, ara, a un passat no sempre plàcid.
Ple de referències culturals, el llibre repassa capítols importants a la vida del director, des de la infantesa i l'adolescència fins l'èxit als 70. Amb tot, i més enllà de les acusacions mútues entre Woody Allen i Mia Farrow, 'A propósito de nada' pot entendre's com l'experiència d'un avi de 84 anys que impregna d'humor (i pessimisme) moltes de les observacions escrites, i que despulla les relacions que ha tingut al llarg de la seva vida amb estrelles com Diane Keaton.
Marià Arbonès proposa escoltar Rick Wakeman
A finals dels anys 60 i principis dels 70, grups i artistes de l'anomenat rock progressiu van començar incloure l'ús del sintetitzador en la seva música. El veterà Rick Wakeman (Perivale, Anglaterra, 1949) és un bon exemple de músic i teclista apassionat pels sintetitzadors. Va ser pioner en l'ús del sintetitzador Moog i d'altres instruments electrònics. A més, va ser membre de Yes en la seva millor època, una formació emblemàtica del rock progressiu. Abans havia estat amb el grup The Strawbs i va treballar amb David Bowie, Cat Stevens i Al Stewart.
Em centro en el Rick Wakeman solista i en el seu treball, 'The Six Wives of Henry VIII' (Les sis esposes d'Enric VIII), un disc conceptual publicat el 1973 i basat en les esposes d'aquest rei d'Anglaterra. Es tracta d'un bon retrat musical de les sis dones, concebut a partir de lectura que Wikeman va fer d'un llibre sobre el monarca anglès.
Trio la primera de les esposes i la primera de les cançons del disc: 'Catherine of Aragon' (Caterina d'Aragó). En aquesta obra, Wakeman utilitza amb gran efectivitat l'orgue, el piano i els sintetitzadors per esbossar la primera dama.
'The Six Wives of Henry VIII' va rebre la col·laboració d'un bon grapat de músics, entre els quals, tres companys seus de Yes: Chris Squire al baix, Steve Howe a la guitarra i Bill Bruford a la bateria. És un disc imprescindible en tot bon repàs de la història del rock.
Alba Cartanyà recomana el llibre 'Sempre han parlat per nosaltres' de Najat El Hachmi
L'obra de Najat El Hachmi, filla de família musulmana marroquina, reflexiona sobre el feminisme i la identitat, així com sobre les diferents formes que prenen les discriminacions contra les dones. Amb la preocupació per l'auge del feminisme islàmic en països occidentals com un dels eixos principals, El Hachmi elabora un assaig en què barreja experiències personals, vivències d'altres dones i coneixement.
'Sempre han parlat per nosaltres' (Edicions 62, 2019) és una veu que s'alça per advertir de la progressiva sofisticació de l'islam, que, a més, troba suport en els sectors denominats d'esquerres sota una disfressa de multiculturalitat. Ella defensa una identitat separada de la religió, perquè, com lamenta, "només les dones han de visibilitzar l'islam en la societat occidental". I conclou: "Si el mocador és identitat, és la identitat del masclisme".
El Hachmi aborda altres qüestions, com el denominat "feminisme blanc", les pressions rebudes als centres de culte, el paper de l'escola i la trampa de la diversitat, entre d'altres. En definitiva, les seves paraules també plantegen la necessitat de mantenir un debat profund sobre l'islam en les societats occidentals des d'una perspectiva feminista i de defensa dels drets humans per a totes.
Isabel Martínez recomana 'La batalla d'Occident'
“Vet aquí una guerra que es prepara, tota una parafernàlia de ximpleries, un endarreriment inaudit, uns progressos ben galdosos, un heroisme que serà triturat pel ferro...”. Aquesta és part de la mirada que l’escriptor francès Éric Vuillard dóna a la Gran Guerra (1914-18), el conflicte bèl·lic que els historiadors consideren que dóna pas a l’anomenat segle curt, el XX.
Un punt de vista que es pot llegir a ‘La batalla d’Occident’ (Edicions 62, 2019). Seguint l’estil d’anteriors obres com ‘L’ordre del dia’ o ‘14 de juliol’, Vuillard empra una prosa àgil que, intermitentment, es deté en qüestions pretesament menors però que aporten valor al conjunt descrit.
En tan sols 150 pàgines, l’escriptor desenmascara la futilitat i inconsistència de les elits dirigents i dels interessos financers i polítics que aboquen al drama de la guerra i a les seves terribles conseqüències.
