Més enllà del 'No tinc por'

"La resposta és que no hi ha explicació" o en tot cas, "una sèrie llarga d'explicacions" del perquè un ciutadà es converteix en terrorista. Amb aquesta conclusió tan poc complaent, Moussa Bourekba, investigador del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), ha abordat les raons de l'atemptat terrorista que el passat agost va colpir Barcelona i Cambrils i del qual avui es compleixen 6 mesos. L'expert ha citat 4 dimensions (la personal-psicològica, l'econòmica, la política i la religiosa) que interaccionen en els processos de radicalització però ha advertit que "les lectures simplistes" per si soles no ajuden a comprendre el fenomen i a observar "el clic que decideix" a un individu formar part d'aquests grups.

I és que mig any després molts són els interrogants i debats pendents d'una notícia de la qual segons l'informe del CIDOB "la societat catalana va passar pàgina molt ràpidament". Per reflexionar al voltant de les incògnites que planteja el fenomen terrorista i dels canvis socials que hauria de fer la societat, la sala del centre ocupacional de Cambrils ha acollit, aquest divendres a la tarda, una sessió liderada pel CIDOB d'acord amb les línies d'investigació fetes públiques aquesta mateixa setmana a Barcelona a l'informe "Atemptats de Barcelona i Cambrils: accions, reaccions i debats pendents". A l'acte, hi ha assistit un centenar llarg d'assistents entre els quals hi havia representació política de la Generalitat i dels municipis de Ripoll i Alcanar així com dels cossos de seguretat i d'emergències

Per Moussa Bourekba el sentiment de pertinença és el "gran absent del debat públic" i dóna resposta als dubtes que planteja que joves en teoria ben integrats a la societat perquè parlaven català, esportistes i amb una feina estable poguessin participar en aquests fets. "No procedeixen dels suburbis ni són marginats" però la manca d'aquest sentiment de pertinença pot afectar a les seves possibles experiències "d'exclusió, d'humiliació, sobre les quals es construeix el discurs "nosaltres versus ells" que distancia als participants no només de la societat sinó també de la mateixa comunitat musulmana.

Per la seva banda, el professor Jordi Moreras, també membre del CIDOB, ha posat l'èmfasi en la necessitat de "patrimonialitzar" les polítiques públiques que s'han fet en els camps de la convivència i la integració durant dècades. Amb la provocadora pregunta sobre si "el model català hauria de canviar el software o el hardware", Moreras ha plantejat que "necessitem confiar en el que ha estat útil però que ja no pot continuar treballant de la mateixa manera".

Entre les preguntes que es van formular després de la xerrada, els investigadors van insistir en el fet que cal "construir ciutadania, no singularitats a banda" respecte al paper que les comunitats musulmanes tenen a la societat i es va demanar una acció diligent perquè determinades qüestions com el paper dels imams es treballi des de la Generalitat.