-
Rubén Viñuales ha presentat aquest dilluns el seu lema de precampanya.
Josep M. Llauradó
El Partit Socialista de Catalunya (PSC) intentarà aquest proper 28 de maig de 2023 recuperar els espais de poder perduts en els últims anys al Tarragonès. La cursa de precampanya és especialment significativa a la capital, Tarragona, on l'excap de llista de Ciutadans, Rubén Viñuales, ja ha presentat fins i tot el seu propi lema: "Il·lusiona't amb Tarragona". Ho ha fet el mateix dia en què el partit ha confirmat que serà de nou Antonio López qui liderarà la candidatura socialista al Catllar.
En tots dos casos, el PSC havia governat l'Ajuntament però ERC a través de pactes amb altres forces polítiques va fer inútil la victòria socialista a les urnes. Les úniques places que tenen ara mateix afiançades són a la Canonja, amb un Roc Muñoz de majoria absoluta des de la seva independència; a Constantí, amb Óscar Sánchez; i a Vespella de Gaià, amb Daniel Cid. La davallada més que previsible del suport electoral a Ciutadans, així com la fugida dels seus principals portaveus, aplanarà el camí a un PSC que en alguns casos durant el mandat ha aconseguit traçar pactes amb Junts i en d'altres amb ERC.
En termes absoluts, el PSC mai no ha estat en millor estat de forma que al 2007, quan amb José Montilla al Palau de la Generalitat van aconseguir sumar 29.115 vots a les municipals a tot el Tarragonès. No només hi va influir la presidència autonòmica, sinó que en l'àmbit local els més de 20.000 vots a Tarragona (13 de 27 regidors) van ser claus per a aquest rècord. De l'enfonsament electoral de 2015, però, encara se'n dolen, a la seu del carrer Ramon i Cajal, que malgrat tot no va suposar la pèrdua en aquell moment de la capital. Va ser precisament en aquest context quan irrompien al plenari Ciutadans i la CUP, mentre que ERC recuperava la representació perduda al 2011.
"Sabem que la ciutat no està bé, aquests últims anys ha perdut pistonada, però hi ha esperances, és una ciutat que pot tirar endavant amb un bon lideratge, esperem ser nosaltres qui lideri aquesta ciutat en els propers sis mesos". Són paraules de Rubén Viñuales, qui al darrer mandat de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros es mostrava crític amb un projecte socialista que donava per "esgotat". Des del seu fitxatge pel PSC al 2020, l'ara alcaldable i també diputat al Parlament ha deixat enrere les paraules dures contra el seu actual partit. La primera festa de la rosa a Tarragona celebrada dissabte al barri de Torreforta ha estat una peça més d'una precampanya amb parades informatives i la creació d'un consell assessor per començar a teixir el programa. Pel que fa a l'obra política del seu predecessor, només se sent silenci. Per exemple, amb els Jocs Mediterranis, que Viñuales reivindica ara pel seu "llegat" en forma de "turisme esportiu" a la ciutat, anteriorment els havia criticat per la "mala imatge" que havien donat de Tarragona al món.
Una situació radicalment contrària es produeix al Catllar, on tots els militants continuen confiant en l'incombustible Antonio López, alcalde al 2015 fins que l'any següent va patir una moció de censura. L'alcaldable ha demanat "una majoria sòlida per evitar que torni a passar el que va succeir el 2019, és a dir, que aquells que perden les eleccions es posin d'acord el dia després per apartar a qui ha guanyat a les urnes". En un comunicat, el PSC assegura que López és "saba nova" que "aportarà noves idees, renovació, il·lusió, frescor i el relleu que ens cal per afrontar aquests propers quatre anys". Al 2019, un pacte a quatre entre ERC, Junts, Mo1-te i Comuns va frustrar la victòria electoral dels socialistes i va mantenir el republicà Joan Morlà com a alcalde.
El fitxatge aconseguit per a Tarragona no és una excepció. A Vila-seca, la crisi recent pel que fa al cessament del seu fins ara portaveu, Iván Navarro, no ha provocat cap altra cosa que posicionar Joan Anton Ramírez com a nou cap local del partit. Ramírez és un dels cinc regidors de Ciutadans que al 2021 van decidir abandonar el partit i més tard muntar una coalició amb els socialistes per al 2023. El pacte entre Junts (Vila-seca Segura) i el PSC per formar executiu no evitarà una batalla política sense precedents i caldrà veure de quina manera reaccionaran els votants dels diferents espais polítics.
Una situació encara més estranya per als afiliats socialistes és la que es produeix a Salou, on fins i tot s'han produït diverses baixes. Per primer cop des que aquest municipi és independent (1989), el PSC podria aconseguir la victòria gràcies al fitxatge de l'actual alcalde, Pere Granados, orfe políticament des del trencament de l'antiga CiU i la separació entre l'espai del PDeCAT i el de Junts. La Formació Unitat Per Salou (FUPS) ha assumit l'alcaldia de la localitat durant més de tres dècades, tret dels dos anys en què Antonio Banyeres (2007-2009) va rellevar Esteve Ferran en el càrrec. La direcció nacional socialista va aconseguir captar Pere Granados per signar un pacte, que al 2023 podria comportar una majoria absoluta del PSC a la capital de la Costa Daurada.
En tots dos casos, el PSC havia governat l'Ajuntament però ERC a través de pactes amb altres forces polítiques va fer inútil la victòria socialista a les urnes. Les úniques places que tenen ara mateix afiançades són a la Canonja, amb un Roc Muñoz de majoria absoluta des de la seva independència; a Constantí, amb Óscar Sánchez; i a Vespella de Gaià, amb Daniel Cid. La davallada més que previsible del suport electoral a Ciutadans, així com la fugida dels seus principals portaveus, aplanarà el camí a un PSC que en alguns casos durant el mandat ha aconseguit traçar pactes amb Junts i en d'altres amb ERC.
En termes absoluts, el PSC mai no ha estat en millor estat de forma que al 2007, quan amb José Montilla al Palau de la Generalitat van aconseguir sumar 29.115 vots a les municipals a tot el Tarragonès. No només hi va influir la presidència autonòmica, sinó que en l'àmbit local els més de 20.000 vots a Tarragona (13 de 27 regidors) van ser claus per a aquest rècord. De l'enfonsament electoral de 2015, però, encara se'n dolen, a la seu del carrer Ramon i Cajal, que malgrat tot no va suposar la pèrdua en aquell moment de la capital. Va ser precisament en aquest context quan irrompien al plenari Ciutadans i la CUP, mentre que ERC recuperava la representació perduda al 2011.
"Sabem que la ciutat no està bé, aquests últims anys ha perdut pistonada, però hi ha esperances, és una ciutat que pot tirar endavant amb un bon lideratge, esperem ser nosaltres qui lideri aquesta ciutat en els propers sis mesos". Són paraules de Rubén Viñuales, qui al darrer mandat de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros es mostrava crític amb un projecte socialista que donava per "esgotat". Des del seu fitxatge pel PSC al 2020, l'ara alcaldable i també diputat al Parlament ha deixat enrere les paraules dures contra el seu actual partit. La primera festa de la rosa a Tarragona celebrada dissabte al barri de Torreforta ha estat una peça més d'una precampanya amb parades informatives i la creació d'un consell assessor per començar a teixir el programa. Pel que fa a l'obra política del seu predecessor, només se sent silenci. Per exemple, amb els Jocs Mediterranis, que Viñuales reivindica ara pel seu "llegat" en forma de "turisme esportiu" a la ciutat, anteriorment els havia criticat per la "mala imatge" que havien donat de Tarragona al món.
Una situació radicalment contrària es produeix al Catllar, on tots els militants continuen confiant en l'incombustible Antonio López, alcalde al 2015 fins que l'any següent va patir una moció de censura. L'alcaldable ha demanat "una majoria sòlida per evitar que torni a passar el que va succeir el 2019, és a dir, que aquells que perden les eleccions es posin d'acord el dia després per apartar a qui ha guanyat a les urnes". En un comunicat, el PSC assegura que López és "saba nova" que "aportarà noves idees, renovació, il·lusió, frescor i el relleu que ens cal per afrontar aquests propers quatre anys". Al 2019, un pacte a quatre entre ERC, Junts, Mo1-te i Comuns va frustrar la victòria electoral dels socialistes i va mantenir el republicà Joan Morlà com a alcalde.
Municipals agredolces a Vila-seca i Salou
El fitxatge aconseguit per a Tarragona no és una excepció. A Vila-seca, la crisi recent pel que fa al cessament del seu fins ara portaveu, Iván Navarro, no ha provocat cap altra cosa que posicionar Joan Anton Ramírez com a nou cap local del partit. Ramírez és un dels cinc regidors de Ciutadans que al 2021 van decidir abandonar el partit i més tard muntar una coalició amb els socialistes per al 2023. El pacte entre Junts (Vila-seca Segura) i el PSC per formar executiu no evitarà una batalla política sense precedents i caldrà veure de quina manera reaccionaran els votants dels diferents espais polítics.
Una situació encara més estranya per als afiliats socialistes és la que es produeix a Salou, on fins i tot s'han produït diverses baixes. Per primer cop des que aquest municipi és independent (1989), el PSC podria aconseguir la victòria gràcies al fitxatge de l'actual alcalde, Pere Granados, orfe políticament des del trencament de l'antiga CiU i la separació entre l'espai del PDeCAT i el de Junts. La Formació Unitat Per Salou (FUPS) ha assumit l'alcaldia de la localitat durant més de tres dècades, tret dels dos anys en què Antonio Banyeres (2007-2009) va rellevar Esteve Ferran en el càrrec. La direcció nacional socialista va aconseguir captar Pere Granados per signar un pacte, que al 2023 podria comportar una majoria absoluta del PSC a la capital de la Costa Daurada.
