Els camins de l'aigua

Els padrins no es cansen de repetir que l’aigua és sàvia. Tossuda, baixa per les rieres i pels camins mil·lenaris encara que hi volguem construir, i arriba on arriba malgrat els polígons i les urbanitzacions amb què minem el país i, amb especial dedicació, les comarques del Camp de Tarragona.

L’aigua és un recurs escàs i necessari a partir del qual s’entenen i s’expliquen bona part dels conflictes que pateix el nostre planeta. El Tibet, per exemple, és víctima de l’aigua: les fonts dels principals cursos fluvials xinesos i i indis són al Tibet i una possible independècia és vista amb por pels seus veïns perquè controlaria una de les principals aixetes de l’Àsia. De la mateixa manera -sí de la mateixa manera- les Terres de l’Ebre són víctimes de l’aigua que flueix pel seu territori. Hauria de ser una terra cuidada i mimada pel conjunt del país però viu la paradoxa de ser l’habitació de les deixalles del país on només s’hi acudeix quan falten recursos per un sistema metropolità barceloní insostenible.

I el problema, cal dir-ho, no és la sequera. El problema és un sistema polític i econòmic que es fonamenta en la contraposició entre capital i comarques i que només conceb el territori com l’espai que ha de produir i facilitar la vida de la capital. Aquest és un mal sistema de país: és desequilibrat, és injust i, sobretot, és impossible de mantenir-se per si mateix sense construccions artificials que, poc a poc, malmeten el territori.

En un país massa acostumat a renúncies i pors volem destacar la coherència i la dignitat d’aquells responsables polítics de diferents punts de l’Ebre que han alçat la veu en contra de les decisions preses unilateralment des de Barcelona i, en massa casos, des de Madrid. La seva actitud ens sembla un exemple magnífic i esperançador. Demostra que han assumit sense contradiccions la seva ideologia i la seva voluntat de servei a les persones que els van confiar el vot i mantenen viva la flama d’una altre manera de fer política, centrada en els interessos generals i no pas en els interessos especials i llunyans.

Tothom té dret a evolucionar i progressar políticament, però és del tot imprescindible que la societat castigui amb fermesa aquelles formacions polítiques que canvien el seu discurs, només, en funció de si es troben al Govern o són a l’oposició.

Hem començat parlant de la saviesa de l’aigua i volem acabar reconeixent la saviesa dels polítics locals que no es venen per un plat de llenties i saben respectar els equilibris antics de les persones, la terra i l’aigua. Per preservar les persones, el territori… i els camins de l’aigua.