Som un país amb gent molt treballadora o què ens passa?

Ahir, a la tertúlia de l'espai que condueix en Josep Baiges a Canal Reus TV, es preguntava si la diada de Sant Jordi a Reus moriria d'èxit. Segurament no hem de preocupar-nos d'aquesta qüestió, perquè el que passi a la nostra ciutat és el que succeirà a la resta de poblacions catalanes.

És força difícil poder enumerar el conjunt d'activitats culturals i presentacions de llibres que s'han dut a terme durant els dies previs a Sant Jordi, cosa que sembla augurar un bon futur a la festa. Les editorials de casa nostra no paren de treure novetats. Això no obstant, a Reus, per primera vegada, la Regidoria de Cultura ha decidit reordenar l'emplaçament de les parades i les entitats culturals de la ciutat seran les úniques que no tindran un espai a la plaça de Mercadal i s'hauran d'instal·lar al Centre Comercial del Pallol. Per tant, a la plaça, les empreses; però, les entitats han estat ubicades en un segon nivell del nucli festiu. És una metàfora de la comercialització d'aquesta festa? Potser sí o potser no, però el cert és que moltes persones només es compren llibres per aquestes dates, cosa que dóna molt més sentit al dia del llibre i de la rosa.

Dit això, voldria constar que aquesta època també ens serveix per analitzar com es troba la nostra indústria editorial, sobretot ara que es parla de rescissió econòmica. Any rere any, es demostra que les editorials reusenques tenen dificultats per trobar el seu espai mentre que la resta d'editorials del Camp de Tarragona saben trobar-lo: Cossetània Edicions publica tot tipus de llibres, alguns dels quals, fins i tot, dels anomenats "mediàtics" mentre que Arola Editors destaca, cada vegada més, per la seva especialització en publicar molts llibres de literatura catalana.

Ara bé, enguany sembla que no puguem parlar de Sant Jordi sense esmentar el partit que ha de jugar el Barça. Crec que, amb el gran nombre de càmeres estrangeres que hi haurà a la capital catalana, és una bona oportunitat que tenim per transmetre la nostra festa arreu del món i, fins i tot, una oportunitat per fer arribar la gran paradoxa de la nostra cultura: el dia del Patró del nostre país devem ser l'únic país que no tenim festa laboral i que, a més a més, tots plegats tenim por de tenir-ne per si s'acaba perdent l'encant de la Diada. Som un país amb gent molt treballadora o què ens passa?