El dia de l'abdicació del borbó Juan Carlos primer de Botswana i cinquè de Noos vaig anar a la plaça del Mercadal per manifestar-me a favor de la República tal i com s'havia convocat a la resta del país. Vaig arribar-hi xiulant l'Himno de Riego, amb la intenció de recordar els morts catalans en defensa de l'ideal de democràcia que encarnava i amb ànsia de situar-me a l'ombra de la tricolor. El que em vaig trobar va ser una sèrie de persones que portaven la bandera de la CUP, una estelada de l'Entesa a terra, un animador de la festa que deia que la república no anava amb ells sinó era la catalana, gent que cridava en castellà que "mañana España será republicana", mentre la resta els mirava com si fossin marcians, i me'n vaig tornar a casa emprenyat perquè aquest país s'està tornant esquizofrènic perdut.
Ara resultarà que a l'oblit dels feixistes respecte als lluitadors a favor de la República, únic experiment realment democràtic que s'ha viscut a Sefarad per damunt fins i tot de l'actual, li haurem de sumar el dels que som independentistes? Als avis que van morir defensant la República espanyola, els hem de tractar de pàries? A la mare de la Clara Rivas, vinculada al PSUC i que enmig del París ocupat pels nazis va encapçalar una marxa de dones que van cantar la Marsellesa tot encarant-se amb les baionetes nazis les hem de considerar com a furibundes defensores de l'immovilisme espanyol?
Tot haurà de ser vinculat a l'independentisme, excepte les retallades iniciades per CiU i secundades per ERC perquè són patriòtiques sense que ningú m'hagi explicat encara per què? On cony estava ICV a l'hora de reclamar la presencia de la tricolor en l'acte, tenint en compte que es postulen a favor del dret a decidir però no de la independència? Els que volem honorar els catalans morts, desapareguts, cremats en camps de concentració nazis, persones anònimes que es van jugar la vida sota el franquisme què hem de fer? Emigrar? Molestem?
Si volem construir un nou país, i jo sóc el primer en voler-ho, hem de ser conscients que la història no ens l'escriurà ningú. Ja està escrita. I els que la vulguin canviar practicaran la pitjor forma de feixisme: esborrar el que som per moldejar-nos al seu gust. No entenc per què ha de molestar defensar una república espanyola si, al capdavall, continuem estant vinculats a hores d'ara a Espanya. Si no, que els diputats i senadors catalans al Congrés tornin a casa i ens estalviarem pagar-los per a no fer res. I, a més, cal tenir sempre present que anar a votar en un hipotètic referèndum per a la independència no significa guanyar-lo.
Què passaria si després de desentendre'ns del clam per a reviure la República el perdem? Doncs que estarem, de nou, al punt de partida. No el 1714, sinó el 1939. Però tranquils, perquè ERC haurà fet oblidar la seva participació en el tripartit i el seu suport a CiU, els convergents hauran aconseguit ser els primers en aplicar les retallades i sembla com a socialdemòcrates i els socialistes, és clar, continuaran sense assabentar-se de res.
Jordi Siré és periodista.
