'Camí a Sòria'

El titular ens recorda a la mítica cançó del grup Gabinete Caligari que va tenir tant d'èxit a finals dels 80. El camí a Sòria és el que ha de fer aquesta setmana el CF Reus Deportiu. Un camí no massa llarg en aquesta temporada de desplaçaments inabastables per a molts aficionats. En tres hores i mitja ens podem plantar en aquesta petita capital castellana, propera a l'Aragó. De fet, la seva proximitat a l'Aragó va fer que el CD Numància, en els seus orígens estigués lligat a la Federació Aragonesa de Futbol. Curiosament, fins a la temporada 1967/68, els numantins van jugar al grup aragonès de Tercera Divisió.

El Numància és un d'aquells pocs casos en què tot i ser el primer club de la ciutat no en porta el seu nom. Hèrcules, Alavés, Osasuna i Numància són els clubs més coneguts en aquest sentit. Però això no vol dir que no hagi existit un Soria CF, de fet va existir, però ja fa uns anys es va fusionar amb el CD Numància convertint-se en el filial. Avui en dia encara en podem trobar un record si ens fixem en la segona equipació del Numància, la que va vestir quan va venir a Reus a la primera volta. La samarreta blanca amb una franja diagonal lila ens recorda el Soria CF i els colors de Castella.

Igual que el Mirandés i que tants altres clubs modestos, l'actual grandesa del Numància li ve de la increïble trajectòria a la Copa del Rei, en el seu cas, la del 1996. El club sorià ja feia vuit anys que havia assolit l'ascens a Segona B a costa d'un vell conegut de l'afició reusenca, l'Endesa Andorra aragonès. El 1993 va arribar a Sòria Miguel Ángel Lotina, un entrenador desconegut que aconseguiria que els castellans juguessin la promoció d'ascens a Segona A el 1995, sense èxit.

Però va ser el 1996 quan va arribar la consagració en eliminar a tres equips de Primera Divisió. A la segona ronda van superar la Real Societat, a setzens el Racing de Santander, i a vuitens van aconseguir eliminar a l'Sporting de Gijón. El salt a la fama definitiu, va ser l'emparellament a quarts amb el FC Barcelona. Els sorians van aconseguir un meritori empat a dos a l'antic estadi dels Pajaritos i van caure al Nou Camp per 3 a 1 amb 15.000 seguidors castellans a les grades, per cert, jo també hi vaig ser.

Aquesta proesa els va donar l'impuls necessari per aconseguir l'ascens a Segona A el 1997 en superar el Recreativo de Huelva. Els èxits esportius van fer necessària la construcció el 1999 d'un nou estadi dels Pajaritos amb capacitat per 9.800 espectadors, una xifra que està molt bé per una ciutat que no arriba als 40.000 habitants.

La trajectòria del Numància era vertiginosa i el 1999 aconseguia el primer ascens a Primera Divisió en quedar tercer. Curiosament l'ascens matemàtic l'aconseguiria gràcies a una nova victòria davant el Recreativo de Huelva.

Els sorians només van gaudir de dos anys a Primera. Dos anys en què van aconseguir derrotar al Real Madrid per 3 a 1 i empatar amb el FC Barcelona. Al 2001 van perdre la categoria, però el rigor i seriositat amb la qual es gestiona el club els ha permès encadenar 21 temporades seguides al futbol professional.

El 2004 va tornar a Primera Divisió gràcies a un altre tercer lloc a Segona. L'aventura a Primera encara va ser més breu que en la primera ocasió i el 2005 tornava a baixar, però amb el bon regust de boca que els va deixar la victòria a San Mamés per 0 a 2.

L'últim ascens a Primera va arribar al 2008, va ser fruit de la primera i única vegada que han aconseguit el títol de la categoria de plata. Però aquest fet tampoc els va permetre allargar la seva estança a Primera més enllà d'una temporada. L'última presència del Numància a Primera la recordem per la derrota per 1 a 0 que va patir el FC Barcelona en l'estrena de Pep Guardiola a la banqueta blaugrana. El gol el va fer Mario Martínez, un jove sorià desconegut aleshores i amb una fitxa molt baixa. En l'actualitat Mario juga al Kissamikos de l'illa de Creta després d'haver jugat a Sudamèrica i Àsia. Les voltes que dóna el futbol...