La utopia va instal·lar-se a Reus amb l'arribada de dos personatges que havien promès tot un seguit de coses perquè l'equip de la ciutat pogués tornar a trepitjar la catifa verda de l'Estadi Municipal. Coincidint amb la seva arribada durant el mes de gener, els nord-americans Russel Platt i Clifton Onolfo es convertien en els nous propietaris del CF Reus. Com si fossin els nous Reis d'Orient, arribats de terres molt llunyanes, van omplir-se la boca de promeses per generar il·lusió a tota la parròquia roig-i-negra. Com s'acostuma a dir, no és or tot el que llueix. Dit i fet. Amb el pas del temps es va poder desxifrar que el misticisme que duien sota el braç eren només paraules que de mica en mica es va emportar el fort vent que a vegades bufa a la capital del Baix Camp.
Ni Platt era Melcior, ni Onolfo, Gaspar. Més aviat aterraven dos empresaris que venien a vendre fum de la mateixa manera que ho va fer l'anterior màxim accionista, Joan Oliver.
Promeses buides
De les grans promeses per invertir capital privat i salvar el club, els estires i arronsa amb els grans propietaris de La Liga i la Federació espanyola de futbol (RFEF), passant per una pila de citacions judicials i apel·lacions al Tribunal administrativo del deporte (TAD), els nous gerents de l'entitat reusenca no van fer altra cosa sinó portar el club cap a una direcció més errònia que la que havia agafat temps enrere. Amb tot, els treballadors del club també es van veure obligats a emprendre mesures judicials per impagaments i els futbolistes del filial, ja amb el primer equip desaparegut del mapa, protestaven a peu de gespa amb el lema 'No more lies'.
De gener a març es va passar de la utopia a un nerviosisme que es podia parlar pels carrers de la ciutat. Els socis i aficionats ganxets volien una solució per part d'Onolfo, que mai va arribar a bon port. El nord-americà va voler generar il·lusió amb una col·laboració entre el CF Reus i el Toronto FC de la Major League Soccer (MLS) que, com tota la resta de coses que havia promès, van quedar-se en un no res. La ciutat de Reus, cada vegada més desil·lusionada amb la gestió que s'estava fent, amb un conjunt que va competir d'allò més a Segona Divisió A.
Ni el gran projecte dels americans, ni la gestió de l'administrador concursal, ni l'acord entre Peña i Onolfo que havia de permetre l'entrada d'un inversor extern, van fer que el CF Reus pogués continuar fent història. El futur del club és incert. Apartat durant els pròxims tres anys de futbol professional i amb el dubte de saber si finalment Onolfo i companyia trobaran alguna solució sòlida, l'entitat roig-i-negra navega per un mar d'incertesa amb el seu futur més llunyà penjant d'un fil.
De l'Estadi al Palau d'Esports
La ciutat s'ha quedat sense futbol però, de moment, encara hi queda l'hoquei. Amb un pressupost limitat i un club amb algun deute, el conjunt de Jordi Garcia no s'amaga i competeix de la millor manera que pot. L'entrenador del conjunt reusenc ja va avisar a mitjans d'estiu amb un missatge clar i concís, on deia que seria ambiciós i lluitaria per aconseguir tots els títols. Els roig-i-negres, limitats econòmicament, van incorporar Pablo Nájera i van donar plena confiança als joves del planter.
Sense futbol, és el consol que queda a la ciutat de Reus, l'Estadi Municipal els caps de setmana ja és tancat, només hi ha espai al Palau d'Esports per donar suport a un equip lluitador, que tot i les dificultats i les mancances, es troba a la cinquena posició. Reus és ara per ara una distòpia futbolística, a l'espera de tornar al més aviat possible al cap de munt del futbol professional. Els més de 100 anys d'història no es poden quedar en un no res.
L'esperit roig-i-negre és viu amb la Fundació futbol base
Malgrat tots els problemes i l’actual incertesa que travessa el CF Reus Deportiu, els mateixos treballadors i altres persones relacionades van crear la Fundació futbol base Reus (FBBR) per preservar l’activitat esportiva dels nens i nenes que vesteixen els colors roig-i-negre. El compromís i la bona feina de tots ells han consolidat l'ens com a exemple a seguir i ha demostrat que l’esforç, el treball i l’estima pel club és el realment important.
Enguany ha estat, sense cap mena de dubte, l’any del bàsquet a Reus. La capital del Baix Camp ha estat la Ciutat del bàsquet català 2019. El segon esport del municipi en nombre de llicències federades ha gaudit d’un any ple d’activitats. S’han realitzat competicions de bàsquet 3x3, jornades destacant el bàsquet femení, una recreació de bàsquet a l’antiga i una jornada de bàsquet inclusiu, entre d’altres.
Centenari de CN Reus Ploms
El centenari del Club Natació Reus Ploms ha tingut un gust agredolç. L’entitat ha organitzat diferents esdeveniments per celebrar els 100 anys d’història des de la seva fundació, el 1918. Tanmateix, enguany una de les notícies més destacades del club va ser la retirada de la secció de waterpolo. Només comptava amb un únic equip que competia a la tercera divisió catalana, però estava obtenint uns grans resultats. Pel que fa al centenari, dos dels actes més rellevants van ser l’exposició ‘Compartim una passió’ al museu de raval de Santa Anna i la publicació del llibre ‘Crònica centenària. CN Reus Ploms (1918-2018) de Josep Maria Gil.
El Grup xou gran del Reus Deportiu segueix aconseguint grans resultats i enguany va quedar tercer en els campionats estatals. Aquesta posició va permetre al conjunt entrenat per Laura Rodríguez i el coreògraf Xavi López participar als World roller games, on van obtenir un meritós sisè lloc. Pel que fa als esports de raqueta o pala, l’any ha acabat amb notícies molt bones i d’altres no tan bones. La reusenca Ariana Sánchez, juntament amb Alejandra Salazar, ha quallat la seva millor temporada al circuit professional de World padel tour. La nova parella ha aconseguit aixecar el títol de campiones a Alacant, Jaén, Valladolid i Mijas. A més, la parella entrenada per Miguel Sciorilli va posar la cirereta el 2019 guanyant el Master final al palau Sant Jordi. La mateixa Ariana Sánchez ha estat la padrina de la 19a edició del Joan Petit Nens amb Càncer, que enguany s’ha dut a terme a Reus.
El torneig celebrat el dia 1 de juny a les instal·lacions del Reus Deportiu va congregar 400 famílies de tota Catalunya i la recaptació de tot l’any ha sumat un total de 60.000 euros destinats a la investigació del càncer infantil.
Canvi al capdavant de la regidoria
Per la seva part, l’equip Reus Ganxets Miró de tennis taula és l’últim classificat en aquesta primera volta de la Superlliga femenina, la màxima categoria estatal. És per això que el president, Joan Carles Virgili, té la intenció d’incorporar dues noves jugadores per evitar el descens.
Finalment, cal destacar que la celebració de les eleccions municipals del passat mes de maig ha provocat un canvi al capdavant de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Reus. Josep Cuerba, de Junts per Reus, ha agafat el relleu a Jordi Cervera, d’Ara Reus. La presència de Cervera a l’Estadi Municipal els dies de partits era habitual fins al dia que el primer equip va ser expulsat de la competició. Veurem si Cuerba pot ajudar a fer que el CF Reus torni a competir.
