Divendres, 24 de Maig de 2024

Ramon Alabart, un apassionat del futbol reusenc

Va ser guardonat en els passats Premis d'Esport i Ciutat

18 de Novembre de 2023, per Jordi Garcia Arnau
  • Ramon Alabart

    Reusdigital.cat

Ramon Alabart és un destacat exemple de passió per al futbol reusenc. Nascut a Flix l'any 1943, la seva vida ha estat marcada pel futbol i la seva trajectòria de més de 40 anys al capdavant d'escoles de futbol base de Reus l'ha fet mereixedor de rebre el premi d'Honor Reus Esport i Ciutat 2023.
 
Alabart va debutar als quinze anys jugant partits amistosos amb el primer equip de la JD Flix, on va tenir destacades actuacions com a davanter contra la UE Lleida i el Mequinensa de la Tercera Divisió aragonesa. Això va fer que el conegut caçatalents blaugrana Josep Boter es fixés en ell.
 
En una època en què la Masia encara no existia com a centre de formació de joves talents del FC Barcelona, Alabart va estar compartint pensió entre 1959 i 1961 a la capital catalana amb altres companys que també volien triomfar en el món del futbol. En l'equip juvenil del FC Barcelona va coincidir amb mites del club blaugrana com Sadurní, Escolà i amb els lleidatans Fusté i Torres entre d'altres.
 
Un cop acabada la seva etapa com a juvenil, Alabart va passar al Barcelona Amateur on va disposar de pocs minuts per demostrar tot el seu potencial futbolístic. Això va fer que busqués minuts en un altre club i se'n va anar al CD Tortosa de Tercera Divisió. Amb el Tortosa es va enfrontar amb clubs tan destacats com el Gimnàstic de Tarragona, la UE Lleida o el CF Reus Deportiu, però qui va acabar guanyant el campionat va ser el CE Europa.
 
A Tortosa, els responsables del club li van dir que li mantenien les condicions econòmiques que tenia al FC Barcelona, però no li van pagar el que li van prometre i això li va provocar un desencant respecte al món del futbol. Fins al punt que estava disposat a abandonar la seva carrera esportiva.
 
Va ser Ramon Sicart qui el va convèncer per jugar al segon equip del Gimnàstic de Tarragona a canvi d'una feina i va ser així com va entrar a treballar al concessionari de la SEAT de Baldomero Martínez Ribas de Reus. Aquesta oferta laboral procedent de Tarragona va fer que s'establís a la nostra ciutat de manera ja definitiva. Després de dues temporades vestit de grana va deixar la pràctica del futbol amb només 21 anys i es va dedicar a la seva carrera professional a la SEAT de Reus.
 
La UE Santes Creus
 
Tanmateix, Alabart encara tenia el cuquet del futbol ben viu i el 1988 Lluís Arto li va oferir agafar el relleu del club que ell mateix havia fundat el 1967, la UEB Santes Creus. Sota la direcció de Ramon Alabart, l'escola de futbol va créixer fins a convertir-se en tot un referent en el futbol formatiu reusenc. En aquest club han sortit jugadors que han triomfat com ara David Sánchez o Juan A. Roman, tots dos van anar al RCD Espanyol o Jon Toral, exjugador de l'Arsenal londinenc i ara jugador al Hull City. Però, sense cap mena de dubte, el jugador més destacat que ha sortit del Santes Creus ha estat Sergi Roberto Carnicer, el qual forma part del primer equip blaugrana des de 2010.
 
La UDB Santes Creus va seguir tot un periple per diferents camps de futbol de la nostra ciutat, des de l'antic camp del Pare Manyanet, passant per l'antic camp del Reddis del camí de Valls fins a arribar al nou camp del Mas Pellicer a l'avinguda de Bellisens.
 
No va ser fins al 2001 que la UDB Santes Creus s'estableix de manera definitiva al nou camp del CF Reddis, a la carratera de Tarragona, a prop del Mas Tallapedra. En aquest acord, els reddisencs havien de renunciar a fer futbol formatiu.
 
El CF Reus Deportiu
 
El 2009, l'alcalde Lluís Miquel Pérez li va proposar fer-se càrrec del CF Reus Deportiu després de la dimissió de tota la junta directiva presidida per Xavier Llastarri. Alabart va posar una sèrie de condicions per comandar la nau roig-i-negra, entre les quals destaca la dissolució de la SAD perquè estava en fallida tècnica i alhora, es comprometia a sanejar l'entitat i un cop enllestida la feina, convocar noves eleccions.
 
Alabart va agafar el club a Tercera Divisió, però va haver de ser inscrit de nou a la FCF per ell i els companys de junta Pere Rubio i Antonio Sánchez. En aquella mateixa temporada va aconseguir que entrés a les eliminatòries d'ascens a Segona B per quarta vegada consecutiva, en la qual  va caure a la semifinal jugada a Jerez de los Caballeros. A l'any següent les coses van anar sorprenentment millor. A mitja temporada l'equip estava lluny de la zona noble de la classificació, però gràcies a una segona volta magnífica va entrar al "play-off" d'ascens com a quart classificat. De manera èpica va eliminar l'Universidad de Oviedo a la primera ronda per després imposar-se amb facilitat al Nájera de La Rioja i finalment superar el Níjar andalús en un ambient molt hostil.
 
De nou a la Segona B, la crisi econòmia va passar factura a l'entitat roig-i-negra i Alabart deixa el càrrec l'octubre de 2012, moment en què es produeix el retorn de Xavier Llastarri.
 
Però més enllà dels èxits esportius, que Ramon Alabart relativitza, es mostra satisfet de la gestió econòmica que va fer durant les tres temporades al capdavant del CF Reus on va deixar el club sense deutes. La bona situació econòmica de l'entitat reusenca va fer que Joan Oliver es fixés en el Reus per intentar dur el club al futbol professional.
 
La desaparició del CF Reus Deportiu
 
Alabart diu no conèixer amb exactitud totes les circumstàncies que van portar a la desaparició del CF Reus Deportiu, tot i que apunta que els pressupostos oficials del club creu que no s'ajustaven a la realitat. "En els dos anys i mig que la SAD del Reus va estar al futbol professional va ingressar uns 11 milions d'euros i que només s'explica el deute de 9 milions pel que fet que es gastava molt més del que es deia", apunta.
 
Alabart també mostra dubtes sobre com s'han fet les coses en la creació del nou Reus FC Reddis i en l'acord  entre el CF Reddis i la FFB Reus. Avui en dia, Alabart viu amb distància i perplexitat la realitat futbolística reusenca. Ara diu que gaudeix amb la seva néta que amb només quinze anys juga a l'equip C del FC Barcelona i del seu nét que ho fa al Santes Creus. Al marge de l'esport, no renuncia mai a estar amb els amics i a les trobades a El Círcol. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

ANTONI-1  18 de Novembre de 2023

PARLEN DE DIFICULTATS ECONOMIQUES

Hi ha molts comentaris del déficit que arrastraba el REUS abans d´ entrar OLIVER i les consecuencies habudes unes temporades després, que mes o menys tots coneixem. ES parlaba d´ uns números vermells superiors als 200.000,- euros i de la inminent desaparició del Reus si no es trovaba una solució rápida per poder subsanar aquest affaire. Sortosament després de moltes vicissituts avui tornem a tenir a Reus el futbol que ens mereixem. I dic aixó tocant de peus a terra doncs els costos de mantenir un equip de futbol son molt elevats. Per bé que a tots ens agradaría tornar a tenir un equip a la Segona Nacional. Tot es possible amb el temps.

Reportatges