M. Yeresa Torroja Sabater 04 de Desembre de 2008
Parla sempre en català
M. Teresa, estic totalment d'acord amb el Joanet.
Hom és conscient que el personal de les distintes administracions catalanes tenen l'obligació d'entendre i d'expressar-se en les dues llengües oficials a Catalunya: el català, propi a casa nostra, i el castellà, perquè és la llengua oficial al país del costat i del qual ens obliguen a dependre políticament. I per a garantir aquesta dualitat idiomàtica es fan, curiosament, proves de coneixement de català (i, per què no de català i castellà?) a tota persona que vol accedir a una feina a un ens públic. Bé, a excepció dels càrrecs electes que tenen un estatus diferent què els eximeix d'uns mínims formatius, tan humans com intel·lectuals.
El cas, però, és que a sis conselleries (agricultura, educació, interior, justícia, treball i salut) de les tretze del nostre govern, he constatat que això de la llengua s'ho passen per l'entrecuix i, el més greu, que som la població catalanoparlant els que en sortim perjudicats.
Com pot ser que un mosso d'esquadra t'aturi i el primer que et digui sigui un "Buenas noches, ¿la documentación porfavor"? Com pot ser que vagis al servei d'urgències i el metge no sigui capaç d'entendre't perquè no sap ni un borrall de català i hagi de ser la infermera, castellanoparlant, qui faci d'intèrpret? Com pot ser que hi hagi professors d'escoles públiques que usin la llengua de Cervantes com a vehicular per a la formació de l'alumnat, quan hauria d'usar el català? Com pot ser que vagis a l'OTG i, a excepció de la màquina de números i el personal de seguretat, no et puguin atendre en la teva llengua? Com pot ser que vagis al jutjat a declarar, ja no davant del personal que depèn administrat ivament del país del costat: jutges/jutgesses, secretaris/secretàries judicials; sinó que t'atengui una agent (amb nòmina catalana) i que et digui que el català no el necessita "para nada porque estamos en Es...", i hagi de ser la meva advocada qui faci de nexe d'unió entre aquesta "senyora" i la meva declaració?
Com pot ser que facin cursos de formació per a pagesos i per la presència d'un únic individu que, suposadament, no entén la nostra llengua, la resta d'alumnes s'hagin de fer fotre i rebre la docència en castellà quan tota la documentació està escrita en català?
I el més greu de tot, com pot ser que una cap d'estudis, amb nul·les capacitats didàctiques i docents, d'un centre públic de formació d'aturats, obligui el professorat a donar les classes en castellà, amb l'argument que per aprendre el català ja hi ha altres cursos?
Utilitzar la llengua pròpia pot semblar absolutament natural a qualsevol part del món, però a Catalunya, el fet de defensar el nostre dret, legalment reconegut en l'Estatut, d'opció lingüística davant l'administració, l'ensenyament o la nostra vida quotidiana és cometre el pitjor dels delictes. Un fet pel qual, automàticament, et qualifiquen de radical!!!, quan en el fons sóc un radical conservador!!! Conservador de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat catalana.
I davant d'aquests fets que vingui la senyora Rosa Díez, diputada per UPD (Unión Progreso y Democracia, que seria més adequat anomenar-lo Unión Populismo y Demagogia), que fa uns dies afirmava, en un inqualificable discurs, que a Catalunya qui no parla català és perseguit com ho foren els jueus, gitanos o homosexuals, durant el règim nazi; o el senyor Federico Jiménez Losantos, locutor de la COPE, que porta anys obsessionat en contra de Catalunya, o el director de El Mundo, el senyor Pedro J. Ramírez, que també és d'aquesta línia calumniadora; i que ens expliquin qui són víctimes de qui.
Tot plegat, si seguim acotxant el cap i canviem de llengua, nosaltres acabarem essent partícips dels seus discursos.
