Diumenge, 01 de Setembre de 2024

Josep Maria Roca: 'En l'equilibri està el que és saludable'

30 de Juny de 2011, per Georgina Giné
  • Josep Maria Roca

    Georgina Giné

Quina és la millor edat per començar a practicar exercici i aconseguir bons hàbits?

Quan parlem de bons hàbits, ens referim a alimentació, exercici, descans, higiene, entre d'altres, i els hem d'anar inculcant en el sí de la família i en les escoles bressol des de l'infantesa. Els nens aprenen del que veuen i del que viuen en el seu entorn i és precisament des del seu entorn on els podem educar en aquests hàbits prevenint problemes importants i cada cop més freqüents en els nens, com són la obesitat infantil, diabetes o hipercolesterolemies. Pel que fa a l'exercici, generalment s'inicia també a nivell escolar. A les escoles comencen treballant la psicomotricitat i la coordinació a partir dels pocs mesos d'edat. La combinació d'una correcta alimentació amb la pràctica d'exercici de forma regular i adequada a cada edat és la millor manera de fer prevenció de moltes de les malalties que en l'actualitat són una autèntica epidèmia, com la hipertensió arterial, diabetes, malalties cardiovasculars o obesitat.

Com fomenteu els bons hàbits en l'esport?

S'ha de fomentar l'esport des de diverses vessants. Com he dit, l'escola juga un paper important en els petits i joves, ja sigui amb l'esport com activitat curricular o amb l'esport com activitat extraescolar. Els ajuntaments fomenten la pràctica d'esport amb programes adreçats a totes les edats i els professionals de la salut, amb programes adreçats a gent gran com el 'Pas a Pas', i amb la contínua tasca d'educació que es fa tan per part del personal d'infermeria com per part dels facultatius. Moltes patologies poden millorar simplement amb un canvi d'estil de vida, canviant hàbits alimentaris i realitzant exercici de forma regular i adequat per a cada edat i per a cada pacient.

La idea de jugar a futbol, per exemple, és una manera de practicar exercici físic i distreure's a la vegada...

Hauríem de distingir entre fer exercici i competir. Exercici és l'activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objectiu millorar o mantenir la forma física. Els nens comencen a practicar exercici de forma lúdica, és a dir, com un joc. És més endavant quan aquest joc es converteix en una forma de competir. Recordo quan érem petits, al tornar del col·legi, que fèiem el deures i sortíem a jugar al carrer amb l'entrepà. Jugàvem a pilota, a l'amagatall, o a qualsevol altra cosa. Avui això ha canviat del tot, ja que molts tenen activitats extraescolars i si més no, arriben a casa i el primer que fan és connectar-se a la xarxa aïllant-se en aquest món tant obert i a la vegada tant tancat, com és Internet. S'ha de promoure l'esport entre aquest col·lectiu per evitar problemes com la obesitat i, a la vegada, facilitar les relacions interpersonals.

S'heu trobat algun cas on s'ha abusat de l'esport?

Vivim en una societat plena de contrastos. Trobem des del més absolut sedentarisme fins autèntiques obsessions pel físic. De la mateixa manera que en l'anorèxia el pacient per més prim que estigui, té una imatge distorsionada del seu cos i es veu gras, també existeix l'obsessió per l'estat muscular, veient-se amb manca de musculatura i practicant exercici de manera obsessiva i compulsiva. Recordo ja fa anys que vaig tenir un pacient que practicava culturisme a nivell competitiu, que realitzava unes dietes hiperproteiques i a la vegada prenia una gran quantitat de fàrmacs. En l'equilibri està el que és saludable.

A banda de fer-los practicar exercici físic, també els informa dels mals hàbits?

Per suposat. Des del punt de vista de la salut, seria de poca utilitat fer exercici si per una altra banda no cuidéssim l'alimentació o altres hàbits, com el tabaquisme o l'alcohol, una cosa porta l'altra. Generalment, la persona disciplinada i mentalitzada en cuidar-se, ho fa des de la vessant del esport i des de la dieta. Qui practica esport a nivell de competició és coneixedor que els mals hàbits influeixen negativament en el seu rendiment esportiu.

Com afronteu el tema del dopatge?

Penso que el dopatge és una manera de fer trampes a nivell de competició esportiva. Hi ha determinats esports a nivell de màxima competició que potser són més proclius al dopatge, però a banda de l'alta competició, penso que no existeix el dopatge com a tal, ja que pot donar-se el cas de qui per tractar-se d'alguna patologia comuna, prengui algun fàrmac que pogués donar positiu.

Creieu que és un problema d'educació de base?

És un problema d'educació i és un problema d'ambició desmesurada per aconseguir uns resultats al preu que sigui. Cadascú té les seves pròpies limitacions i moltes vegades el que es busca amb el dopatge és la superació d'aquests límits per camins extraesportius.

Què en pot dir de les aturades cardíaques 'que no avisen' dels esportistes?

Quan es produeix la mort sobtada en la vida quotidiana o en l'esport és una autèntica tragèdia. En el món de l'esport, la incidència de la mort sobtada és de un de cada 200.000 a l'any. És quatre vegades més fàcil morir per caiguda de llamp, setze vegades més en un incendi i quasi 500 vegades més per accident de trànsit que per una mort sobtada practicant esport. Tot i això, no deixa de ser una tragèdia. Les causes poden ser cardíaques, com per exemple anomalies de las artèries coronàries o traumatismes de tòrax; o extracardíaques, com el consum de drogues, cop de calor, asma. Moltes vegades les causes no es poden identificar.

S'està investigant aquest tema?

Qualsevol mort de tipus accidental és motiu d'estudi, més encara quan es tracta de persones joves i esportistes. Moltes de les autòpsies practicades en pacients víctimes d'una mort sobtada són el que en diem 'autòpsies blanques', és a dir, que no s'objectiva la causa. El futur d'aquests estudis està en l'estudi mol·lecular i genètic.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics