L'experiència d'estudiar a l'Institut d'Horticultura i Jardineria de Reus

Ara fa dos anys, vaig començar els meus estudis post obligatoris a l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus. Un institut geogràficament situat als afores de la ciutat, però que d’aquí uns anys el trobarem integrat a la nova zona urbana del Tecnoparc. Aquesta decisió -la d’anar a aquest institut- no era gaire comuna, ja que la gran majoria d’estudiants prefereix cursar els seus estudis en un centre que es trobi dins de la ciutat. Però, a títol personal, no em suposava un gran esforç agafar cada matí i cada tarda la línia 20 del bus urbà.

El canvi em va sobtar, però en positiu. El principal motiu pel qual vaig anar a estudiar allà va ser la no massificació d’alumnes a les aules; d’aquesta manera podria establir una molt bona relació amb el professorat i aquests amb els alumnes, i així va ser. Vull remarcar l’entorn on es troba ubicat, envoltat de naturalesa: els jardins, els hivernacles, un petit laberint i, fins i tot, podíem gaudir del passeig constant de tres gallines i també del dolç cant dels ocells, en definitiva tots aquests aspectes fan que el centre sigui un lloc agradable per l’estudi i la convivència. El primer curs es va veure marcat per la novetat. No coneixies gairebé a ningú, però poc a poc vaig anar establint més comunicació amb els companys de classe de manera que, professors i alumnes semblaven una gran família, i és això el que té de bonic perquè gaudeixes molt més de l'estudi.

La meva experiència era que, quan t’aixecaves de dormir no et suposava un esforç anar a estudiar, ben al contrari, tenia una alegria i una gran empenta que em feia anar a classe amb il·lusió i això costa molt de trobar a l’estudiant del segle XXI. L’època en què vaig anar a estudiar va ser crítica per a l’institut, ja que perillava l’existència de la línia de batxillerat al centre. A mitjan del primer curs, corrien rumors que l’Ajuntament de Reus eliminaria el batxillerat, i finalment aquest rumor es va convertir en una realitat.

No m’ho podia creure, volien eliminar aquest magnífic centre! La meva promoció vam fer el segon de batxillerat sense els companys de primer, ja que definitivament no es continuaria aquesta línia al centre. A dia d’avui, estant a la universitat, puc veure que les coses han anat per bon camí i s’ha reconduït el tema i, finalment, l’institut torna impartir el batxillerat, la qual cosa m’ha alegrat moltíssim perquè crec que és un bon centre per estudiar. Personalment, he de dir que durant els dos anys que he estat allà, he madurat com a persona i com a estudiant, també he conegut companys amb els quals he gaudit moltes estones durant l’hora de l’esbarjo i del viatge de fi de curs a Praga, i també he de mencionar l’alumnat a assolir un bon batxillerat i poder superar les proves de les PAU.

En definitiva, de tot això en guardo un gran record, i dins la meva vida d’estudiant, el batxillerat m’ha deixat una gran empremta que, dubto, que oblidi mai.