Fa molts anys que en la vida rutinària, el consumisme fa del combinat que no es beu ni es menja, la moda obligatòria per tothom que vulgui estar al dia, i no quedar com un beneit davant la societat. Va començar, si no recordo malament amb el xampú de cabells que portava inclòs, el suavitzant quan, evidentment, els elements químics són totalment contradictoris: si renta no suavitza i si suavitza no renta. Era com fer un batut de llet, cacau i magdalenes i afirmar que això era el mateix que mastegar la tendra magdalena i donar-li l'oportunitat de crear la barreja amb el líquid i afavorir el plaer del gust i el mental que produeix. Si no em creuen facin una passada per la batedora amb beguda de vermut i escopinyes, musclos, patates fregides i olives dins d'una ampolla i em diuen si els sembla que fa diumenge o és un invent de dieta cara i inútil, tant, com el gran engany dels smothies, que l'única, cosa que fan és una orina més cara, sobresaturada de vitamines que el cos elimina immediatament i un malbaratament alimentari, donat que ningú es menja un quilo d'espinacs, pastanaga, avellanes i xia per cuidar-se. Això tampoc ens salvarà de la malaltia més temuda.
Aquestes modes en mans de les seccions de I+D i màrqueting, de posar tot en una coctelera i a veure què surt, si cola i qui pica, també van arribar a la música i la dansa amb la confusió, perdó, fusió, les teràpies dubtosament saludables i l'exercici físic altament atraients. Us explico els més estrafolaris invents. L'aquamaster que pretén ser superior a l'aquagym i per la qual practica s'exigeix un títol esportiu, on unes persones dins de la piscina intenten seguir el ritme de la monitora, que es mou en sec i, per tant, sense fricció o resistència de l'aigua, amb música molt ràpida. L'escola de sirenes descompassada, frega el ridícul i és perillós. Per experiència docent, us asseguro que el ritme de 120-140 b.p.m. a l'estil techno/trance, més propi d'una festa rave i ben atipats de substàncies excitants, no és el millor per la salut de senyores de certa edat intentant controlar un cos rígid o tocat per artrosi i les hernies.
Fa uns anys la gimnàstica dels llits elàstics individuals que venia, descaradament, afavorir el drenatge limfàtic, va ser el gran malson de clients enganyats per la percepció de recuperar la vitalitat d'una forma divertida, i els va convertir en pacients de llarga durada de traumatologia. El cas va estar a punt de fer trontollar l'economia de les assegurances mèdiques dels Estats Units.
El ioga que és una filosofia de vida, com els exercissis asiàtics i les arts marcials, la natació i el ballet clàssic (sense excedir-se cap a la professionalització que pot caure igualment en deformació severa) tenen la mateixa estructura tècnica i base correcta per la cura coherent del cos.
Conec diversos casos de persones que havent practicat Pilates, han passat pel quiròfan, amb greus problemes a l'esquena, per mala pràctica. En aquest ventall de gimnàstiques i teràpies falses apareix el Yogalates, una invenció poc respectuosa amb les seves arrels de mètode molt estricte i controlat per mestres seriosos i no recomanable per a tothom com a producte de consum i salut, basat en la ignorància de qui creu que es cuida.
La degradació, l'abús comercial i la poca ètica, també esquitxa l'aeròbic, quan sento dir "padebure" o "bolchenx" (pas de bourrée del ballet i ball change del jazz, n'he fet milers) a una monitora que ni sap el que és. Provin de fer una recerca en vídeo, no té res a veure.
Com amb les notícies, abans de posar el seu cos en mans d'una moda, contrastin l'eficàcia, és un consell d'amiga invisible, per allò dels grups de regals de Nadal.
Si algú vol fer el batut de cava i torró, com a prevenció dietètica, ja els dic que no... que a golafres no ens guanya ningú.
Gràcies per llegir-me, no és per molestar.
Carolina Figueras és creadora d'espectacles, coreògrafa i directora artística.
