L'exministre va començar fent un anàl·lisi de la crisi actual, de la que en va destacar la seva gravetat pel fet que coincideixen tres crisis de manera simultània; la financera, la de materies primeres i la immobiliària.
Respecte a la financera va afirmar que fa unes setmanes es va arribar a una situació molt greu, pràcticament al col·lapse, per culpa de la desconfiança que hi ha entre bancs per unes males pràctiques de les qual tots se n'han beneficiat.
Les materies primeres tenen una tendència a l'alça, dins de la volatilitat actual, a causa de la incorporació al mercat dels països emergents i del progressiu esgotament dels recursos energètics derivats dels combustibles fòssils.
La crisi immobiliària no afecta a tots els països per igual, Espanya i Estats Units són dels llocs on la bombolla es va fer més gran i per tant on més greus seran les conseqüències. Segons va afirmar Piqué hi ha un milió d'habitatges pendent de venda, als que es poden afegir properament els que encara s'estan construïnt ara, fàcilment es pot superar el milió i mig d'habitatges per vendre, mentre que el mercat espanyol no pot absorbir-ne més de 300.000 a l'any.
D'aquí que Piqué pensi que la crisi a l'Estat serà més llarga que a d'altres països. L'economia espanyola ha estat basada en polítiques econòmiques expansives que han provocat "bombolles" que acaben esclatant, com per exemple la de la construcció. En lloc de buscar la competivitat exterior i de fer productes amb un gran valor afegit que és que s'hauria d'haver fet tots els governs van apostar pel "totxo". Tot això ha suposat un gran creixement de les importacions que han portat a Espanya a tenir un dels dèficits comercials exteriors més grans del món, sols superats per EUA. Aquest dèficit no ha estat un problema mentre els bancs estaven disposat a finançar-ho tot, però a partir del moment en que els bancs han tancat l'aixeta del crèdit i han volgut començar a recuperar el que havien deixat, han començat els problemes.
Piqué assegura que l'economia espanyola s'ha basat durant molts anys en sectors que no generen valor afegit, per solucionar el problema considera fonamental que el govern afronti reformes estructurals en àmbits com el mercat de treball, i en l'educació, que considera un "desastre".
L'Educació Secundària ha centrat bona part de les crítiques, carregant durament contra el sistema educatiu i contra el fet que cada cop que hi ha alternança política en els governs es canvia de model educatiu responen a interessos partidistes i no pas als interessos del pais. Cal afrontar les reformes amb consens per evitar canvis al cap de quatre anys. Piqué afirma que els joves d'avui en dia no saben redactar, no coneixen la geografia més bàsica i no tenen un nivell d'idiomes adequat a un mercat cada vegada més globalitzat.
L'exministre també ha donat tota una lliçó d'economia internacional, a l'afirmar que l'hegemonia europea i nord-americana s'està acabant. Ha recordat que el G-7, fa uns anys, representava el 70% de l'economia mundial, mentre que ara sols és el 40%, i el BRIC (Brasil, Rússia, India i Xina) ja representen el 30%, i totes aquestes potències emergents reclamen el seu lloc dins l'escena mundial.
Per altra banda, Piqué s'ha mostrat contrari als posicionaments "demagògics", respecte als que critiquen les ajudes als bancs. Per Piqué, cal donar un impuls al sistema financer ja que si aquest falla el conjunt del sistema capitalista també fallarà.
Per últim, Piqué s'ha mostrat satisfet amb la cimera de Washington i comparteix l'aposta feta pel lliure comerç i per evitar caure en el proteccionisme. Tot i haver reconegut que ell es trobava entre els més pessimistes respecte a l'evolució d'aquesta crisi, Piqué ha sentenciat dient que "el realisme el porta al pessimisme i la voluntat a l'optimisme".
