Dimarts, 28 de Maig de 2024

40 anys sense Crolls

L’emblemàtica fàbrica de rentadores de Reus va tancar portes el 30 d’abril de 1984

  • La portada del llibre 'Vostè senyora pot tenir una Crolls. Història de la fàbrica Crolls de Reus', d'Isabel Martínez

    Cedida

  • Imatge d'arxiu dels treballadors de la Crolls

    Cedida per Lluís Bigorra

  • Imatge d'arxiu dels treballadors de la Crolls

    Cedida per Pepita Triquell

"L'empresa Crolls és ja història recent de la ciutat". Amb aquest titular, el setmanari Reus de principis de maig de 1984 recollia la notícia del tancament definitiu de l'emblemàtica empresa de rentadores reusenca ara fa tot just quatre dècades. La mateixa crònica periodística explicava que els darrers 150 treballadors (d'una plantilla que uns mesos abans era de 400 persones) s'havien acollit a l'atur cobrant un milió i mig de pessetes d'indemnització, més 250.000 pessetes d'incentiu de producció, i els  mesos corresponents al subsidi de desocupació. Un trist final per una plantilla que havia intentat aferrissadament evitar el tancament d'una empresa emblemàtica a la ciutat immersa en l'anomenada reconversió industrial. Amb el tancament, finalitzava  la intensa batalla viscuda en primera persona per molts treballadors que  encara recorden la duresa d'aquells moments. Paradoxalment, el primer dia sense activitat a Crolls va coincidir amb la data de l'1 de maig d'aquell any, una festivitat reivindicativa relacionada amb els drets laborals.

Escrivia Charles Baudelaire que "la forma d'una ciutat canvia, per desgràcia, més ràpid que el cor d'un mortal", una bella manera d'explicar l'accelerada transformació dels espais urbans que constantment es reciclen per donar resposta a les noves necessitats de la societat. Aquest ha estat el cas de l'espai que antigament va ocupar la fàbrica Crolls avui ocupat per nous equipaments que demostren que la ciutat es reinventa i muda de forma permanent. Un aspecte que justament enguany s'ha vist amb l'organització de diversos actes ciutadans per commemorar el 30è aniversari de la constitució de REDESSA. Un equipament municipal destinat a la petita emprenedoria que, sens dubte, es pot considerar hereu de l'esperit sorgit després del tancament traumàtic de la fàbrica Crolls.

Tornant al panorama que va representar el tancament de Crolls, cal dir que el Reus que va viure la seva clausura era una ciutat víctima de l'atur. Amb una taxa de desocupats del 20% de la població activa, el tancament -fruit del procés de la reconversió industrial a nivell estatal- no podia ser benvingut. Al contrari, va ser un cop fort en un context de canvis econòmics i socials de l'arribada de la democràcia al país i a la ciutat que es concretava, per exemple, en inseguretat ciutadana en alguns barris, manca d'aigua a causa de la sequera...Enmig d'aquella crisi econòmica general, el final de la fàbrica de rentadores va esdevenir també especialment traumàtic pel perfil de part de la plantilla que havia estat vinculada a aquesta activitat durant un llarg període de temps. Així mateix, també ho va ser tant pel nombre d'assalariats que van anar al carrer (quasi 400 persones en dues onades, una a la tardor, i la definitiva, a l'abril) com per la trajectòria de l'empresa (més de 36 anys de presència a la ciutat). Centenars de famílies van haver de reinventar-se a causa del difícil panorama laboral en el context de l'esmentada crisi econòmica. Molts tallers i negocis auxiliars de la gran fàbrica també es van veure afectats... En definitiva, un daltabaix econòmic, però també anímic per a una ciutat sense grans factories.

Malgrat les iniciatives de reinserció laboral que es van posar en marxa per ajudar als extreballadors del sector un cop consumat el tancament, el context general va fer difícil a molts trobar un nou lloc de feina de manera immediata. Una assignatura pendent que acabaria transpuant en l'entusiasme que els successius ajuntaments reusencs posarien en les eines de formació de treballadors, el foment i l'emprenedoria laboral com ja s'ha comentat. Una llavor que el 1994 impulsaria, entre altres motius, el viver d'empreses de REDESSA després d'optar a la subhasta dels antics terrenys de Crolls on s'acabaria executant un model municipal que, amb el pas del temps, també ha anat creixent i millorant.

Convidat d'honor al pregó de Festa Major, l'escriptor Josep Maria Carandell va afirmar, el 1985, que "la tradició" ha de ser emprada "com a palanca" per evitar "la melangia pels temps passats" i "la frustració". Unes idees que, quaranta anys després, serveixen per reivindicar també l'antiga fàbrica Crolls no tant pel que va ser en el passat sinó per la trajectòria de les persones que van poder desenvolupar-se laboralment, les seves lluites i, malgrat la incertesa que es va obrir amb el seu tancament, la llavor que va posar per noves iniciatives municipals.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

fàbrica Crolls, Crolls, setmanari Reus, rentadores, fàbrica, reus diari digital, reusdigital.cat
fàbrica Crolls, Crolls, setmanari Reus, rentadores, fàbrica, reus diari digital, reusdigital.cat

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges