-
Una imatge de l'escultor de Falset Eduard Alentorn
Eloi de Tera/ Viquipèdia.cat
Fill d'un fuster, l'escultor falsetà Eduard Batiste Alentorn (1855-1920) és recordat, entre altres obres, per haver contribuït al conjunt del monument a Colom, a Barcelona. Una altra de les seves peces més cèlebres és l'escultura de la Venus a la cascada del parc de la Ciutadella, també a la capital catalana. Com a curiositat i vincle amb la capital del Baix Camp, es pot apuntar al segon lloc obtingut en un concurs per fer el monument al general reusenc Joan Prim, a la ciutat comtal, el 1882.
Segons sembla, Alentorn es va interessar de ben petit per l'escultura. Hi ha registres de la seva matriculació a la Llotja, com a estudiant de dibuix i altres disciplines quan tan sols tenia 14 anys. Completats els estudis als 19, amb Joan Roig Solé com a mestre i referent, va iniciar-se de seguida al món laboral. D'aquesta manera, va treballar per a Rafael Atché i Andreu Aleu. Aquest últim, per cert, va esdevenir un dels seus principals mentors.
Més endavant es va convertir en deixeble dels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, de qui precisament va rebre la cessió de l'encàrrec per fer la ja esmentada escultura de la Venus. Segons es pot consultar a la Arxiu Històric Administratiu de Barcelona, del projecte se'n va encarregar tot sol, afegint a més detalls propis (d'estil naturalista) al conjunt escultòric.
A partir d'aquí, la notorietat de l'escultor de Falset es va veure incrementada de manera notable. Va rebre encàrrecs diversos, va prendre part en exposicions i va fer un bust per al llavors alcalde de Barcelona, Francesc de Paula Rius i Taulet. En clau personal, en els últims anys del segle XIX va tenir problemes amb el seu pare. Aquest l'havia maltractat quan era una criatura, i també a la seva mare, per després desaparèixer a Cuba. En contactar-lo sense èxit, mai més va usar el cognom del progenitor. Es va casar en dues ocasions i va tenir quatre fills.
"Modest" i "sempre tancat al taller", segons el va descriure la premsa de l'època, Alentorn va ser tenaç, constant. N'és la prova la trajectòria que va tenir a posteriori, amb obres i peces al mercat de la Boqueria, a Vilafranca del Penedès (el timpà de Santa Maria) o a Eivissa (el monument al general Joaquim Vara del Rey), per posar alguns exemples. Una de les últimes creacions va ser bust de Ferran Alsina, el 1917. Alentorn es va morir tres anys més tard, el 1920, a Manresa. A la capital del Bages va estar treballant en l'elaboració del monument als Iniciadors de la Séquia, que no va poder completar.
Pel que fa al monument a Colom, el falsetà Alentorn va crear les escultures del capità Margarit i l'efígie de Juan Pérez. En el cas del primer, va mostrar la figura del cavaller de l'Empordà (que va acompanyar Colom en el seu segon viatge a Amèrica) amb indumentària militar i acompanyat d’un indígena americà, mostrat amb el tors nu i en actitud de submissió envers la figura del colonitzador, tal com va analitzar Judit Subirachs Burgaya a De la demolició de la muralla a l'Expo de 1888.
En el cas del segon, aquest va reconstruït el 1929 (la peça de Margarit, el 1965). Totes dues peces van comptar amb Gaietà Buigas com a arquitecte.
Precoç
Segons sembla, Alentorn es va interessar de ben petit per l'escultura. Hi ha registres de la seva matriculació a la Llotja, com a estudiant de dibuix i altres disciplines quan tan sols tenia 14 anys. Completats els estudis als 19, amb Joan Roig Solé com a mestre i referent, va iniciar-se de seguida al món laboral. D'aquesta manera, va treballar per a Rafael Atché i Andreu Aleu. Aquest últim, per cert, va esdevenir un dels seus principals mentors.
Més endavant es va convertir en deixeble dels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, de qui precisament va rebre la cessió de l'encàrrec per fer la ja esmentada escultura de la Venus. Segons es pot consultar a la Arxiu Històric Administratiu de Barcelona, del projecte se'n va encarregar tot sol, afegint a més detalls propis (d'estil naturalista) al conjunt escultòric.
Un home "modest"
A partir d'aquí, la notorietat de l'escultor de Falset es va veure incrementada de manera notable. Va rebre encàrrecs diversos, va prendre part en exposicions i va fer un bust per al llavors alcalde de Barcelona, Francesc de Paula Rius i Taulet. En clau personal, en els últims anys del segle XIX va tenir problemes amb el seu pare. Aquest l'havia maltractat quan era una criatura, i també a la seva mare, per després desaparèixer a Cuba. En contactar-lo sense èxit, mai més va usar el cognom del progenitor. Es va casar en dues ocasions i va tenir quatre fills.
"Modest" i "sempre tancat al taller", segons el va descriure la premsa de l'època, Alentorn va ser tenaç, constant. N'és la prova la trajectòria que va tenir a posteriori, amb obres i peces al mercat de la Boqueria, a Vilafranca del Penedès (el timpà de Santa Maria) o a Eivissa (el monument al general Joaquim Vara del Rey), per posar alguns exemples. Una de les últimes creacions va ser bust de Ferran Alsina, el 1917. Alentorn es va morir tres anys més tard, el 1920, a Manresa. A la capital del Bages va estar treballant en l'elaboració del monument als Iniciadors de la Séquia, que no va poder completar.
L'aportació al monument a Colom
Pel que fa al monument a Colom, el falsetà Alentorn va crear les escultures del capità Margarit i l'efígie de Juan Pérez. En el cas del primer, va mostrar la figura del cavaller de l'Empordà (que va acompanyar Colom en el seu segon viatge a Amèrica) amb indumentària militar i acompanyat d’un indígena americà, mostrat amb el tors nu i en actitud de submissió envers la figura del colonitzador, tal com va analitzar Judit Subirachs Burgaya a De la demolició de la muralla a l'Expo de 1888.
En el cas del segon, aquest va reconstruït el 1929 (la peça de Margarit, el 1965). Totes dues peces van comptar amb Gaietà Buigas com a arquitecte.
