Ramon Ferran, el meu mestre

L'atzar va fer que quan jo feia el batxillerat a l'Institut Gaudí, de Reus, assistís des del primer dia a les classes que el Sr. Ferran, a l'inici de la seva tasca pedagògica, impartí en aquell centre. Per altra banda, aquest mateix atzar va fer que jo també assistís fins a l'última de les classes que ell impartí, a l'Escola Taller d'Art de Tarragona, fins a la seva jubilació. Entre mig, vaig poder col·laborar amb ell, des del meu lloc de l'Ajuntament de Reus, durant tots els anys que ell va ser regidor de Cultura, primer, i president de la Comissió Informativa de Cultura, després. La pila d'anys entre Institut, Escola d'Art i Ajuntament crec que m'acrediten prou per poder fer un comentari sobre la persona i l'artista que jo he pogut tractar durant tant temps.
Perquè treballar amb una persona com el Sr. Ferran no es redueix a una simple tasca laboral o d'estudi duta a terme com una feina imposada. Treballar al seu costat vol dir assistir cada dia -sense adonar-se'n- a una lliçó regalada des de la senzillesa, que ultrapassa els límits del treball i de la docència fins convertir-se en un aprenentatge de vida. I de vida majúscula: la que es basa en la generositat, en la defensa dels valors socials, de la pau, de la justícia, i de la cultura oberta i creativa, incardinada en la pàtria catalana.

Per tot això crec que és de justícia escriure avui aquestes ratlles, tot i que, de ben segur, ofendré la seva humilitat. Dia a dia, entre classe i classe, entre paper i paper, els seus alumnes i tots els que vam tenir ocasió de ser prop d'ell vam rebre una enorme quantitat d'exemples, de criteris, de conceptes que només saben transmetre els mestres de debò, com ell ho és. I dic ho és, perquè amb el seu mestratge continua regalant tot el que sap i tot el que és, en cada conferència, en cada curs on participa. Els bons mestres no es jubilen mai. I els bons artistes i les bones persones, tampoc.
Aquest és el Sr. Ferran que jo he conegut. El seu extens i intens curriculum dóna fe de la seva activitat incansable i dels guardons que ha conquerit. Però la fredor de les dades no recull la potència de la seva vocació, ni el seu idealisme, ni la flama de la seva il·lusió perenne, ni el seu amor abrandat a la ciutat. Des d'aquí, la seva obra ha travessat les fronteres i ha dut el nom del nostre poble enllà del món. Reus s'ha de sentir orgullosa de tenir un fill com ell.
Ara tots tenim l'ocasió de contemplar en el Museu d'Art i Història de Reus una mostra de la seva obra que era més aviat desconeguda pel gran públic. A través d'ella podem veure reflectida la creativitat de l'autor que, com a artista complet que és, ha conreat diversos camps de les arts plàstiques, tots ells amb èxit. Des dels retrats escultòrics realitzats en la seva més tendra jovenesa, passant després per les seves obres pictòriques, fins a les actuals creacions en gravat i medallística.
El seu domini del dibuix i de la tècnica li ha permès de ser lliure i d'expressar-se en qualsevol dels camps de l'art. I no s'ha complagut repetint els llenguatges apresos, sinó que n'ha creat de nous. L'experimentació ha estat -i és- una constant durant tota la seva trajectòria.
Mai no gosaria jo, alumna seva, fer la crítica de l'obra del meu professor. Però sí que puc manifestar breument la impressió que em causa la seva escultura, lliure d'amaneraments, simple, equilibrada i silenciosa, compacta, subtilment expressiva. La pintura és una lliçó de frescor, de llum i de color. La pinzellada solta, neta, clara, sense retocs, encerta el punt precís i modela les formes. Els gravats són l'expressió de tot el seu món interior, amb els colors profunds, les línies valents i els signes i els símbols que transmeten missatges més enllà de l'estètica.
En el petit espai de la medalla el Sr. Ferran sintetitza la idea, i la concreta en línies i volums que fugen de l'anècdota i esdevenen conceptuals i poètics. Fins i tot canvia el contorn circular de la medalla i els elements que la configuren excedeixen expressivament els seus límits.
En el camp de les arts -sigui quina sigui aquesta art- cada artista té la seva pròpia cal·ligrafia i el seu propi llenguatge, que es corresponen amb la seva manera d'ésser. Amb aquesta exposició, i amb obres seves com el recentment inaugurat Monument a la Sardana, el Sr. Ferran ha deixat entreveure -fins i tot als qui no el coneixien- bona part de la seva personalitat entusiasta i ferma; gran i generosa; oberta i imaginativa; voluntariosa, valent, innovadora, que traspua de tota la seva producció artística.
Avui doncs, per tot el que el Sr. Ferran ens va donant al llarg dels anys, vull dir-li: Enhorabona! Per molts anys! I moltes gràcies!